31 FAM i l’auge imparable del trap català

BarcelonaEls sabadellencs 31 FAM actuen aquest dissabte a la sala Razzmatazz de Barcelona amb les entrades exhaurides fa setmanes. És a dir, dues mil persones avalen el grup com a referent de l’anomenada música urbana a Catalunya, una escena d’orígens underground que dia a dia amplifica el seu impacte i ocupa una centralitat gràcies també a artistes com The Tyets, Lildami, Figa Flawas i Mushka. “El trap, i la música urbana en general, cada vegada és molt més mainstream. De fet, diria que ja és el més mainstream que hi ha”, explica Dídac Serra, Lil Didi, un dels components de 31 FAM.

El concert a Razzmatazz, inclòs en la programació primaveral del Festival Cruïlla, i el de divendres a La Mirona de Salt dins de l'Strenes arriben poc després del llançament del disc Bona fe (Delirics, 2023), una desena de temes “espontanis” que Lil Didi descriu com “un nou començament” després de tocar el cel amb Jet lag (2021), “el projecte més seriós” de 31 FAM i amb el qual van fer una gira “increïble”, amb concerts multitudinaris com el de la platja del Bogatell de Barcelona dins de les festes de la Mercè. “Aquell moment el recordo molt. Però també en destacaria petites coses com tancar-nos dues setmanes en una casa a la muntanya i posar-nos a crear. Gran part del disc Bona fe va sortir allà”, explica. L’èxit de la gira que va acabar a l’octubre va comportar un neguit fruit de la pressió autoimposada. “Aquest 2023 o és el nostre any o potser ve la baixada. Tenim les expectatives molt altes i no podem fallar”, admet.

Picar pedra i romanticisme

A favor de 31 FAM hi ha la connexió que han establert amb el públic després de “picar molta pedra” i de cultivar un trap que no desestima el factor romàntic. “L’amor i el desamor formen part de les nostres cançons perquè, vulguis o nono, tots els del grup hem tingut les nostres històries. I el fet de ser sis, i que cadascú hagi tingut una relació sentimental diferent, també es reflecteix en els nostres temes. Això fa que la gent, quan ens escolta, pugui identificar-se en alguna d’aquestes sis experiències diferents, segur”, diu. També compten amb un context favorable per a un grup que és una mena de baula entre el trap català underground de Pawn Gang i les noves propostes sorgides en els últims dos anys. “Ara mateix crec que estem en aquest punt híbrid: tenim el llegat anterior que va deixar la Pawn Gang, però també tenim el nou, el de la nova era, els dels nous artistes que han sortit”, confirma.

Enfilats per mèrits propis en aquesta onada, 31 FAM miren de no encasellar-se “en un sol gènere” i proven “nous estils musicals”. Continuarem fent trap, perquè les nostres arrels musicals venen sobretot d’artistes nord-americans de trap, però també traurem temes de pop dels 80. No som com, per exemple, la Pawn Gang, que continuen sent underground. Nosaltres no busquem aquest rol: volem el rol que s’adapti a allò que escolta el nostre públic”, assegura. Un públic que volen eixamplar a l’estat espanyol amb la confiança d’haver constatat que “l’idioma no és cap barrera”.