Carles García Hermosilla: "A partir del 1714 es va obligar els ciutadans a enderrocar les seves pròpies cases i s'explicarà al Born"

BarcelonaCarles García Hermosilla (Tàrrega, 1972) va ser nomenat director del Museu d’Història de Barcelona el desembre passat. Museòleg i antropòleg, va dirigir durant vint anys el Museu del Ter i es va incorporar al museu barceloní arran de la jubilació de Joan Roca. Amb disset subseus i molts projectes ja començats, el nou director encara molts reptes, entre els quals donar un nou rumb a un espai que sempre aixeca polseguera, el Born.

Un dels primers canvis que ha fet ha estat perdre l’acrònim Muhba.

— Era millor perquè sigui més comprensible. Els acrònims i aquesta mena de conceptes funcionen molt bé en cercles íntims, però nosaltres volem arribar a molta més gent. Així queda més clar. A més, hi ha la incorporació del Born al conjunt del Museu d’Història de Barcelona, que havia de ser visible.

El Museu d’Història de Barcelona té moltes subseus amb la idea que havia de ser present a tota la ciutat. Però hi ha subseus que només poden obrir alguns dies a la setmana i amb horaris molt concrets. Continuarà amb aquest desplegament?

— La idea d’un museu a tota la ciutat és bona. Hem de fer xarxa per posar el patrimoni a l’abast del ciutadà, però ho hem de fer amb propostes imaginatives. La qüestió és com gestionar aquesta xarxa perquè no només sigui un mapa, sinó que també puguem tenir uns horaris d’obertura adequats i donar un ús social a aquests espais. Hem de mirar com millorar-ne l’accessibilitat i els horaris d’obertura.

¿Un dels espais que serà més accessible serà la Casa de l’Aigua?

— Ara es fa una vista guiada a les dues cases, la de la Trinitat Nova i la de Trinitat Vella. Estem fent un projecte museogràfic sobre aigua, clima i ciutat que esperem poder inaugurar aquest any.

¿En la nova programació, com es notarà el canvi de direcció?

— És el meu primer any i una programació necessita temps. Quan vaig començar, ja estaven en marxa projectes molt importants. Hi ha la Casa de l’Aigua, el Centre d’Interpretació del Treball i la Ciutat a Fabra i Coats i la renovació del Born. El que és important és desplegar millor l’estratègia comunicativa del museu, sobretot tenint en compte el tema digital. El museu té molt bona capacitat per programar i difondre la recerca, però hem de fer-ho més rellevant per a la ciutadania.

Respecte al Born, l’anterior direcció lamentava que no s’havia explicat bé perquè no hi havia brúixola. Ara en té?

— El Born ha anat fent canvis. Es va incorporar al Museu d’Història de Barcelona a finals del 2023 i la nostra brúixola és recuperar els espais expositius del Born. S’explicarà la Barcelona del 1700 i es podrà continuar el recorregut visitant el jaciment, i treballem perquè es pugui fer de manera lliure. Ara només es pot baixar al jaciment en visites guiades. Es preveu que a la sala Castellví s’expliqui la Barcelona que va sorgir a partir de la desfeta del 1714, com la ciutat es va recuperar i es va acabar convertint en la capital industrial de la Mediterrània occidental.

I les conseqüències polítiques d’aquesta desfeta, on s’explicaran?

— Hi ha les runes que ens ho expliquen. A partir del 1714 es va obligar els ciutadans a enderrocar les seves pròpies cases i això s'explicarà. Era una zona molt important de Barcelona, una cinquena part de la ciutat.

El Born ha tingut moltes etapes. En la primera es va incidir molt en el tricentenari i la derrota del 1714 i, després, en la memòria local, nacional i internacional. Cap on anirà ara?

— Es va incidir en la memòria des de la perspectiva de la memòria democràtica. Un museu d’història és un museu de memòria i història, i són dos conceptes que dialoguen constantment. No es pot parlar d’història sense parlar de la memòria de les dones, dels treballadors, dels infants, dels immigrants, dels burgesos... No renunciem a treballar totes les dimensions del concepte de memòria.

¿I la memòria del segle XX i tots els episodis de repressió, on s’explicaran?

— No només hi va haver repressió, hi va haver també construcció de democràcia, supervivència, cultura popular, lluita... moltes coses d’aquestes s’expliquen a Bon Pastor, a la plaça del Rei, al Born... L’operació museística i patrimonial de Bon Pastor és impressionant. Hi ha també tota l’estratègia digital. Hi ha moltíssimes opcions per explicar aquesta memòria i aquesta història. Es pot donar una visió molt més oberta i diversa de la memòria.

Parlava de lluites. Per exemple, la lluita democràtica. ¿S’explica prou tot el tema de la Guerra Civil, els camps de concentració, les presons...? S’havia parlat de fer-ho des de Via Laietana o el castell de Montjuïc.

— No tenim espais físics que ho expliquin, però s’han fet molts treballs de divulgació i jornades i no renunciem a continuar-ho fent. Però no tinc cap projecte d’espai patrimonial fix sobre aquesta temàtica. Crec que la Model ja té aquesta funció.

Els darrers anys s’han retirat de l’espai públic estàtues relacionades amb l’esclavitud i la dictadura. ¿Creu que s’han d’amagar o utilitzar-les per explicar part del passat?

— És complicat. Cada cas és diferent i no faria el mateix en tots. Soc partidari de contextualitzar i explicar, però el paisatge urbà també ha d’anar canviant a mesura que hi ha nous valors i noves perspectives. S’hauria d’analitzar cas a cas.

¿Faria una exposició amb aquest tipus de patrimoni?

— No està plantejat en aquests moments, però podria ser una opció.

Hi ha un auge de l’extrema dreta en molts llocs d’Europa. ¿Ho teniu en compte a l’hora de plantejar el futur del museu?

— Encara no de manera explícita a la programació, però és evident que hem de debatre sobre el present i quin futur volem i tot el que està passant al voltant de la crisi democràtica. Ens fem moltes preguntes sobre feminisme, desigualtat... Potser hem de posar l’accent en la dimensió positiva, en el fet que és possible un món diferent. Moltes de les persones que van liderar les lluites polítiques ho van creure.

¿Són prou visibles aquestes lluites?

— Hi ha el Memorial Democràtic i s’ha fet molta feina des del Born. No deixarem de tractar aquestes temàtiques.

I la dona? ¿És prou visible al Museu d’Història de Barcelona?

— S’ha de millorar. En aquest sentit, tenim molt terreny per córrer.

I com es millorarà?

— La diagnosi està feta. No només es tracta de visibilitzar, sinó també de donar més veu a les dones. Aconseguir que la seva veu emergeixi. Hem de tenir la sensibilitat i fer-la transversal a la institució.

¿Podrem veure al museu el vaixell del segle XV o XVI que es va trobar a l’abril i que s’ha batejat com a Ciutadella I?

— Ara per ara no hi ha cap projecte concret per a les troballes. Ja vam incorporar el Barceloneta I que es pot veure a la plaça del Rei. Va ser una inversió i un projecte molt importants.