La via ràpida de Cort per concedir llicències urbanístiques només n’ha agilitat 15 en més de dos anys
L’Ajuntament de Palma no respon des de fa dues setmanes les preguntes de l'ARA Balears sobre els terminis, el cost del servei, la reducció de la coa ordinària i el retard en la implantació del sistema
PalmaLa via ràpida que l’Ajuntament de Palma va anunciar el maig del 2024 per agilitar la concessió de llicències urbanístiques només n’ha accelerat 15 fins ara. El Consistori assegura que hi ha deu llicències més en tramitació, però no ha facilitat la resta de dades necessàries per avaluar el funcionament del sistema. Més de dues setmanes després de rebre les preguntes de l’ARA Balears, Urbanisme continua sense aclarir quantes sol·licituds s’han presentat, quin és el termini mitjà, quant costa el servei ni si s’ha reduït la coa de la via ordinària.
El sistema permet que les Entitats Col·laboradores Urbanístiques (ECU), entitats privades acreditades i autoritzades, revisin prèviament els projectes i emetin un certificat de conformitat. La concessió de la llicència continua corresponent a l’Ajuntament, però la persona interessada pot optar per aquesta revisió privada, que és de pagament, amb l’objectiu d’escurçar els terminis.
El regidor d’Urbanisme, Habitatge i Projectes Estratègics, Óscar Fidalgo, va anunciar el maig del 2024 que Cort implantaria aquesta fórmula tan bon punt el Govern aprovàs el decret llei de simplificació administrativa. El Govern ho va fer el 24 de maig d’aquell mateix any i la norma va regular la intervenció de les entitats privades de certificació en la tramitació de llicències urbanístiques.
Fidalgo va defensar aleshores que la nova via permetria obtenir una llicència en un termini aproximat de tres mesos. També va assegurar que beneficiaria els expedients que continuassin per la via ordinària, perquè els tècnics municipals tindrien menys projectes per revisar. “Si de 300 sol·licituds de llicències les ECU en resolen 150, les altres 150 seran assumides per Cort amb més celeritat”, va afirmar.
La primera, el febrer del 2026
La primera llicència urbanística de Palma tramitada amb la intervenció d’una ECU no es va concedir fins al 17 de febrer del 2026, un any i nou mesos després de l’anunci. L’expedient, corresponent a una obra de nova construcció, es va tramitar en aproximadament un mes.
Poc més de dos mesos abans, el desembre del 2025, Fidalgo havia afirmat que les ECU treballaven a Palma des de feia més d’un any. El regidor va precisar, però, que els projectes que es tramitaven amb aquestes entitats eren “gairebé experimentals” i va apuntar que encara calia formar el personal de les ECU perquè conegués de manera minuciosa el funcionament específic de Palma.
Cort no ha explicat quants expedients varen revisar les ECU durant aquell període ni per què, si ja feia més d’un any que treballaven a Palma, la primera llicència no es va concedir fins al febrer del 2026.
El darrer cas anunciat per l’Ajuntament correspon a la construcció de 62 habitatges de preu limitat al barri de l’Olivera. La Gerència d’Urbanisme va aprovar la concessió de la llicència el 15 de setembre i va assegurar que s’havia tramitat en 50 dies gràcies al suport de les ECU registrades a Palma, tot i que durant l’agost no s’havia reunit el Consell de Gerència.
En la nota de premsa sobre aquest projecte, Cort va informar que la incorporació de les ECU havia permès “agilitar” 15 llicències i que n’hi havia deu més en procés de tramitació.
Una xifra, però cap balanç
Aquestes són les úniques xifres que Cort ha aportat fins ara sobre el balanç global del sistema. L'Ajuntament no ha detallat quantes sol·licituds s'han presentat mitjançant una ECU des que es va habilitar aquesta possibilitat. Tampoc no ha precisat si les 15 llicències que afirma haver “agilitat” estan totes resoltes ni si s'han presentat altres expedients que hagin estat rebutjats, hagin quedat sense efecte o estiguin pendents d'esmenes.
Urbanisme tampoc no ha facilitat el termini mitjà real de les llicències tramitades amb una ECU. El termini aproximat d’un mes del primer expedient i els 50 dies del projecte de l’Olivera són dos casos concrets, però no permeten calcular la mitjana de totes les sol·licituds.
Cort també deixa sense resposta quin és actualment el termini mitjà de la via ordinària. El febrer del 2026, en anunciar la primera llicència tramitada amb una ECU, l’Ajuntament va situar aquesta mitjana entre nou i dotze mesos una vegada que la documentació estava completa. Set mesos després, no ha facilitat una xifra actualitzada. Aquesta dada és necessària per comprovar si la intervenció de les entitats privades ha descarregat els tècnics municipals i ha reduït l’espera dels promotors que no paguen per recórrer a una ECU, tal com havia anunciat Fidalgo.
L’Ajuntament no ha comunicat quantes entitats estan habilitades per treballar a Palma, quantes han tramitat efectivament algun expedient ni quin cost té el servei per al sol·licitant. Tampoc no ha quantificat l’evolució de la coa municipal des de la posada en marxa del sistema.
Més de dues setmanes sense resposta
L’ARA Balears va enviar aquestes preguntes al gabinet de premsa de l’Ajuntament el 14 de setembre. Cort va confirmar que les havia traslladades a Urbanisme i, l’endemà, va publicar la nota sobre els 62 habitatges de l’Olivera, en la qual va incloure les xifres de 15 llicències agilitades i deu més en tramitació.
El 17 de setembre, després que aquest diari tornàs a reclamar les respostes, el gabinet de premsa va remetre l’ARA Balears aquella nota i va assegurar que facilitaria les dades sol·licitades. Quinze dies després de la primera petició, l’Ajuntament no ha enviat cap resposta més.