Eleccions 28-M
Política / Cort22/03/2023

Neus Truyol: "Estam gairebé en solitari en la prohibició de compra d'habitatges a no residents"

Candidata a batlessa de Palma per MÉS

PalmaDesprés d'encapçalar dos dels pesos pesants al Consistori de Palma –Medi Ambient i Emaya, i Model de Ciutat–, Neus Truyol es planteja un nou repte: la batlia de Ciutat. Ara com ara, la candidata de MÉS per Palma a presidir l'Ajuntament no es planteja l'escenari de l'oposició, només el de govern, precisament per "responsabilitat institucional", davant una dreta, "no només Vox, sinó també el PP", que arriba amb unes "tendències molt antidemocràtiques". El seu paper l'obliga també a fer balanç dels deutes pendents d'aquestes dues legislatures –reconeix que haurien pogut fer més en la "millora de l'espai públic"–, així com de fer noves propostes. Entre aquestes darreres, la prioritat és l'habitatge i assegura que insistiran en la "prohibició de compra d'habitatges a no residents", una proposta per la qual –de moment– lluiten "en solitari".

Quin balanç feis de la legislatura?

— Ha estat una legislatura que hem pogut avançar en molts dels projectes que vam començar el 2015. Com a MÉS per Palma teníem projectes molt ambiciosos, que no es podien assolir en una sola legislatura. Ara bé, aquesta legislatura hem tingut una pandèmia i la guerra d'Ucraïna, fets que ens han condicionat molt en els recursos. Sigui com sigui, hem estat devora les persones i hem continuat amb els projectes estratègics. Som l'ajuntament de tot l'estat espanyol que té una cartera més àmplia i allà on cobreix més persones, perquè el llindar dels ingressos per accedir a aquesta cartera està al voltant dels 900 euros. Això té en compte que Palma té un nivell del cost de la vida més elevat que la resta de l'Estat. A banda d'això, s'han fet més coses: s'ha obert la biblioteca de Pere Garau, s'han obert els patis de vuit escoles els horabaixes i els caps de setmana, per exemple.

I quins són els principals reptes de la legislatura que ve?

— El primer, l'habitatge. És un fet dramàtic que la ciutat hagi de patir aquesta situació. A l'Oficina Antidesnonaments ho veim: el perfil de les persones que venen ha canviat. Ja hi ha persones de classe mitjana o treballadora amb ingressos regulars que tampoc poden afrontar la despesa d'habitatge. Això és una crisi estructural. En aquest sentit, també estan donant subvencions per a barris vulnerables, perquè tothom que tingui una casa la pugui rehabilitar. Però hem de demanar una legislació més valenta que a les Balears, amb la llei estatal, que ens permeti limitar els preus de l'habitatge i també d'alguna manera obri la porta a prohibir la venda a no residents.

Ara bé, com a ajuntament teniu limitacions quant a competències. Fins on es podria arribar?

— Dins les nostres competències tenim, per un costat, que podem generar serveis d'acompanyament a persones vulnerables, com l'Oficina Antidesnonaments. Per un altre costat, tenim diferents propostes dins el Pla General, que permeten ampliar el parc públic d'habitatges. Ara mateix a Palma, la dada de fa uns anys era de 1.500 habitatges. Ara s'estan incrementant en altres 500 de nous, que l'Ibavi està construint a solars que vàrem cedir com a ajuntament. Per tant, pujarem a gairebé 2.000 habitatges. Però això no arriba ni a l'1% de l'habitatge total.

Amb què s'acompanya això, idò?

— El Pla general també inclou altres estratègies, com ara que tot l'habitatge privat que es genera en els sòls de transformació ha de tenir un mínim d'un 50% habitatge protegit, és a dir, de promoció privada, però amb un preu assequible. Així el que feim és que en un mateix barri hi hagi persones amb diferents ingressos convivint. Cal tenir en compte que la llei autonòmica diu que n'hi ha d'haver un 30%, i nosaltres l'hem incrementat fins al 50%.

Cargando
No hay anuncios

Però també reclamau més suport estatal.

— Paral·lelament, exigim a l'Estat un millor finançament per a l'Ajuntament de Palma, perquè no tenim cap ingrés que no sigui municipal per abordar les polítiques d'habitatges. L'Estat té un pla d'habitatge, del qual no arriba ni un euro a l'Ajuntament de Palma. I si no som la ciutat amb més dificultat. Juntament amb això, hi ha altres reclamacions, com regular el preu del lloguer o prohibir la compra a no residents, en què estam gairebé en solitari. La majoria de partits de l'estat espanyol i d'aquí tenen un posicionament com el PSOE en aquest sentit, o un altre, però no hi donen suport.

Europa es va pronunciar recentment davant aquesta qüestió i va establir unes condicions.

— Del pronunciament que va fer la comissió, precisament en feim una lectura més optimista. El que ens va dir és que s'ha de justificar en l'interès general. Si tenim una situació de tanta dificultat, on tots els indicadors diuen que l'habitatge és una quimera, hi ha un interès general. És cert que s'ha de justificar bé, però si hi ha un context a Espanya on ens identificam, és aquí.

Heu esmentat el Pla general. En veurem una part aprovada abans que acabi la legislatura?

— Estam en la recta final –necessitam un parell d'informes més– per aprovar la part estructural. El Pla general té dues parts, una estructural i després el Pla d'ordenació detallada. La meva previsió és, abans d'eleccions, aprovar la part estructural. Si no, s'aprovaria per tardor.

Hi ha perill que quedi en un calaix, si canvia el color polític de l'Ajuntament?

— No puc saber què faran els altres partits polítics. Si nosaltres continuam en el govern, l'aprovarem.

Cargando
No hay anuncios

En qualsevol cas, com hem pogut arribar a aquest punt que perilli la seva aprovació?

— El Pla general és un tema molt complex. El fet és que fa uns 15 anys que s'hauria d'haver aprovat, i cap govern s'ha atrevit ni ha arribat on hem arribat nosaltres. A mi també m'hauria agradat haver-lo aprovat abans, però hem tingut una pandèmia pel mig, 900 al·legacions que hem volgut incorporar, i jo he prioritzat la participació ciutadana.

Una altra de les qüestions que encara queden per resoldre és la seva causa judicial. Això pot fer perillar la seva candidatura?

— Tant jo, personalment, com el partit i l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, tenim clar que el dia que arribi aquest judici –del qual encara no tenim data–, aniré amb tota tranquil·litat, com la resta de persones que estan acusades. Vàrem fer la feina, vàrem fer visible el problema, i vàrem cercar solucions. De fet, les actuacions que està fent Emaya venen de feina que vaig fer quan era presidenta. Per tant, estam molt tranquils amb la feina que estam fent i la continuarem defensant. Aquí no hi haurà cap dimissió ni passa al costat ni res semblant, perquè entenem que aquest judici ve d'una denúncia que va fer una persona vinculada a altres partits polítics i interessos socials i econòmics, i el que hi ha darrere és la intenció de desprestigiar MÉS o la meva persona perquè ens retirem de la política.

En tot cas, hi ha alguns companys que sí que van decidir fer una passa enrere. Com ho valorau?

— Aquí jo crec que hi ha aspectes personals. Cada persona ha de veure si es veu amb coratge d'afrontar aquesta situació tenint un càrrec públic. En el meu cas, l'afront amb valentia, honestedat i tranquil·litat. És un judici que ve d'una confrontació política. És una situació injusta, però em puc defensar sense problema. Respect les persones que s'han retirat per les causes que siguin, tot i que crec que ha d'haver-hi persones que han d'estar disposades a afrontar aquestes amenaces d'arraconar-nos de la vida política. Si no ho feim nosaltres, estam fent veure que no val la pena fer polítiques transformadores.

Al cap i a la fi, les àrees que ha tingut MÉS en les dues legislatures han comportat una certa responsabilitat. Quines us agradaria tenir, en cas d'entrar en el futur govern de Cort?

— Ens agraden els reptes i els assumim amb ganes i amb valentia. Sempre hem agafat àrees molt importants. Amb vista a la següent legislatura, veim que els temes estratègics són el canvi climàtic –Mobilitat o Emaya–, habitatge i urbanisme, i també cultura i llengua; i, evidentment, temes socials. MÉS sempre ha estat molt vinculat al tercer sector i tenim gent que ve d'allà i que té coneixement. No agafam una àrea perquè sí, sinó perquè podem respondre-hi.

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, pensau que és possible repetir en un altre Pacte a tres?

— Nosaltres ho veim possible. De fet, les enquestes ho demostren, que és possible que hi torni a haver un govern d'esquerres. Ara, el nostre partit vol, evidentment, tenir més pes. De fet, ara hi ha propostes que l'esquerra reivindica com a seves –com la prohibició del lloguer turístic o el projecte del passeig marítim– que les reivindicàvem gairebé en solitari en un moment donat, i ara tothom s'hi ha sumat. Donam la benvinguda als partits, però nosaltres som pioners. Les nostres propostes són líders, el que vàrem proposar fa quatre anys ara ho planteja la resta de l'esquerra. En qualsevol cas, hem de mobilitzar tota la gent d'esquerres perquè vagi a votar. La dreta, no només Vox, també el PP, té tendències molt antidemocràtiques, i això requereix una responsabilitat institucional. Un govern PP-Vox vindrà més radicalitzat que el de Bauzà.

Us heu plantejat quina seria la vostra posició des de l'oposició?

— Ara mateix no ens plantejam l'escenari de l'oposició. Plantejam l'escenari de govern.

En relació amb el pacte, aquests quatre anys l'ha encapçalat José Hila. Com veis la seva possible candidatura: ha arribat sana la seva figura al final de la legislatura?

— [Riu] Jo entenc que cada partit ha de decidir quins són els seus caps de llista i jo ho respect. Entenc que en el PSOE tenen una pluralitat i que hi han de donar resposta.

Una fita del Pacte ha estat la limitació del lloguer turístic. Ara queda pendent que el Consell de Mallorca, que és qui té competències en inspecció, intensifiqui la lluita contra l'oferta il·legal. Pensau pitjar perquè això passi?

— Sí, de fet, des de la legislatura passada ja reclamàvem com a institució que es milloràs el sistema d'inspecció. Sé que hi ha hagut millores. Però la pressió turística que té Palma és molt gran, i els serveis d'inspecció no tenen prou capacitat per abordar-ho. Des del nostre punt de vista és important intensificar la inspecció, i per això també necessitam un millor finançament. Sobretot perquè pensam que l'Administració ha de marcar les regles del joc; no és un convidat de pedra dins el món turístic, i en aquesta terra abans era el sector privat qui fixava les polítiques públiques.

Cargando
No hay anuncios

Una altra de les qüestions que tornen a quedar pendents a Palma és el desmantellament de Son Banya. Fixareu el 2024 com a nou termini perquè això sigui una realitat?

— Nosaltres treballam amb aquesta projecció. Però com ja ha comentat el regidor que duu aquest tema, Toni Noguera, el que necessitam per desmantellar Son Banya són 40 habitatges. Estam davant una dificultat molt gran, ja no per qüestió de preu, sinó perquè hi ha un mercat privat que té un component racista i que no està disposat que s'hi allotgin persones pagant un lloguer de certes procedències. I, per un altre costat, tenim una oferta pública, en aquest cas l'Ibavi –perquè en el Patronat Municipal de l'Habitatge ja hi ha persones allotjades–, que fins ara no oferia habitatges. Ara ho ha començat a fer, però en necessitam una quarantena més. Si aconseguim aquesta quarantena, Son Banya quedarà desmantellat.

Com en el cas de Son Banya, hi ha altres promeses que no s'han arribat a complir per raons determinades i que han quedat pendents?

— Un dels aspectes on crec que hauríem pogut avançar més en la millora de l'espai públic. Per exemple, s'ha fet l'obra de Nuredduna, però ho hauríem pogut reproduir aquesta proposta o una de similar. Aquesta és una de les assignatures pendents i que haurem d'abordar amb molta més valentia en la legislatura que ve. Al final, el mateix barri ho agraeix, com ho hem vist amb Blanquerna o amb els Oms.