Afectats pels desempadronaments a Palma: “M’han llevat el dret a votar, anar al metge i casar-me”

PalmaDiverses persones afectades pels desempadronaments han denunciat aquest dijous al ple de Palma que la seva situació els deixa sense accés a drets bàsics com la sanitat, el vot i el matrimoni, entre altres qüestions.

Ho han fet durant el torn d’intervencions ciutadanes, convidades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca, la portaveu de la qual, Àngela Pons, ha recriminat a l’equip de govern que estigui cometent una “il·legalitat”.

Un dels afectats és Luis Gómez, un home de 53 anys que resideix en una caravana aparcada a Son Hugo i que fa 16 anys que viu a Mallorca.

“Fa tres anys em vaig empadronar a la ciutat i, dos anys més tard, l’Ajuntament me'n va desempadronar. No els deman una casa, sinó que em deixin viure amb drets, perquè m’han llevat el dret a casar-me, al vot i a anar al metge. Em veig tirat al carrer sense cap dret”, ha lamentat.

Ariadna, que també resideix en una autocaravana a Palma, no ha estat desempadronada, però s’ha trobat amb múltiples traves per accedir al padró.

“Fa dos anys que intent empadronar-me a Palma, on visc de manera efectiva i continuada, ja que faig feina aquí i la meva filla està escolaritzada en el municipi”, ha exposat.

Segons el seu relat, a les oficines municipals no van voler admetre la seva documentació, motiu pel qual va iniciar els tràmits de manera telemàtica, de moment sense èxit.

“No se m’ha concedit l’empadronament, però tampoc se m’ha denegat formalment. Només he rebut derivacions constants a altres organismes com la Creu Roja i els serveis socials”, ha incidit.

El seu cas, ha assegurat, s’ha posat en coneixement del Defensor del Poble, que en diverses ocasions ha instat l’Ajuntament de Palma a donar-hi una solució.

“Estau incomplint la llei i això s’ha d’arreglar. Estam farts que els drets que ens corresponen com a ciutadans es vulnerin dia a dia”, ha conclòs la portaveu de la PAH.

La polèmica pels desempadronaments arriba al ple

La polèmica pels desempadronaments es remunta a unes setmanes enrere, quan el PSOE de Palma va acusar la regidora de Serveis Socials, Lourdes Roca, de demanar llistats de persones en situació d’emergència social amb la intenció de desempadronar-les.

Els socialistes van assegurar que Roca va sol·licitar a la Creu Roja el llistat de prop de 300 persones en situació d’emergència social per retirar-les del padró i que, per tant, va mentir quan va dir que era habitual que l’entitat enviàs aquests llistats.

“Ho va vincular a una tasca habitual de revisió del padró, quan en realitat mai no s’havia aplicat en el cas de persones en situació d’emergència social”, van contraposar els socialistes, basant-se en informació de la Creu Roja, que va confirmar aquest extrem.

Per la seva banda, l’Ajuntament ha insistit que la revisió de determinats empadronaments de persones en situació de vulnerabilitat respon al compliment de la normativa vigent i es du a terme seguint criteris tècnics establerts pels serveis municipals.

Sobre aquesta qüestió versaven dues de les mocions –una de Podem i una altra del PSOE– que s’han debatut en el ple d’aquest dijous i que, tot i no prosperar, han servit perquè els grups municipals exposassin les seves posicions.

Fora del sistema

La regidora de Podem, Lucía Muñoz, ha considerat que no es tracta d’una “simple revisió del padró”, sinó d’una “retirada massiva d’empadronaments que està deixant milers de persones fora del sistema”.

“Senyor batle, està convertint la vulnerabilitat en un motiu d’exclusió i li ha declarat la guerra als pobres. Per això li exigim que paralitzi les baixes, que doni explicacions i que assumeixi responsabilitats polítiques per les mentides de la regidora”, ha incidit.

El socialista Daniel Oliveira ha acusat l’equip de govern municipal d’“estar jugant amb el dret a la sanitat, a l’escolarització, als serveis socials i a la possibilitat de regularitzar la seva situació administrativa”.

“Han convertit l’empadronament en una eina d’exclusió i persegueixen de manera sistemàtica els més vulnerables, que haurien de trobar en aquest Ajuntament una porta oberta i no un parany”, ha subratllat.

Miquel Àngel Contreras (MÉS per Palma) s’ha demanat quina és la intencionalitat de l’equip de govern en tancar “la porta d’entrada als drets bàsics” a centenars de persones.

La regidora de Govern Interior, Mercedes Celeste, ha defensat la versió de l’equip de govern i ha argumentat que no s’han fet canvis en la normativa del padró, més enllà d’establir que les entitats socials hagin d’actualitzar cada sis mesos –abans era anualment– el llistat de persones que atenen i que continuen sense resoldre la necessitat d’empadronament de manera ordinària.

“L’equip de govern està al costat de la llei que marquen vostès des de Madrid”, ha etzibat als socialistes. Segons la regidora, i com ja va exposar el batle, Jaime Martínez, el govern estatal hauria desempadronat unes 50.000 persones a Palma. “I vostès són els de la dignitat i la vulnerabilitat”, ha afegit.

Sobre aquesta qüestió, el portaveu de Vox, Fulgencio Coll, s’ha limitat a agrair a l’equip de govern “que compleixi la llei i faci la seva feina”.