Bauzá guanya a Twitter i Armengol a Facebook, on MÉS arrasa com a formació política

L'estudi "Política balear online. La campanya autonòmica a internet" coordinat pel politòleg Eli Gallardo deixa al descobert els encerts i els defectes dels partits i líders polítics de Balears a internet i a les xarxes socials

A principis d'octubre de l'any passat, el president del Govern, José Ramón Bauzá, va patir un petit daltabaix dels seus seguidors a Twitter, tot just després de vanagloriar-se públicament d'haver-ne aconseguit 10.000. Entre els seus detractors, s'inicià una petita campanya per deixar-lo de seguir i demostrar-li així que ser-ne seguidor no volia dir ser-ne simpatitzant. Una anècdota que, curiosament, apareix reflectida en l'estudi que acaba de publicar el politòleg Eli Gallardo (@Despegante) sota el títol "Política balear online. La campanya autonòmica a internet".

Aquest treball investiga la quantitat i la qualitat dels principals partits i líders polítics parlamentaris de Balears a la xarxa. En ell s'evidencia que els partits més poderosos i amb més recursos econòmics sovint gaudeixen de més força a la xarxa, però també que aquesta pot servir com espai potencial de creixement i anivellació de recursos per als partits més petits. El president del Govern és, sens dubte, el líder parlamentari amb més seguidors a Twitter, però a Facebook es giren els papers, ja que la secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, és la líder d'aquesta xarxa d'ençà de les eleccions primàries del partit a Balears.

A més, i pel que fa a la presència dels partits (no dels seus líders) a Facebook, MÉS és qui més seguidors té, amb molta diferència, doblant numèricament els del PP balear i molt més encara per davant de partits com el PSIB-PSOE o UpyD, que també ha estat objecte d'estudi en alguns dels punts d'aquest treball de Gallardo.

Més enllà de la comparació entre partits, es pot observar que el volum de seguidors a Twitter dels partits és sempre menor al dels seus líders, que han estat més potenciats que les formacions en sí.

Armengol vs. Calvo: menys seguidors, però més qualitat?

El treball "Política balear online" destaca que, en termes generals, el PP és el partit amb més seguidors, seguit de MÉS per Mallorca i, després, el PSIB-PSOE. Tanmateix, insisteixen els seus autors, "el volum de seguidors no guarda relació directa amb el volum de suports electorals, sinó que la dimensió qualitativa és la més important". En aquest sentit, assenyala sobretot factors com l'ús d'etiquetes (hashtags) o l'ús de l'agenda mediàtica a Internet .

Segons aquesta investigació, la importància dels factors qualitatius queda demostrada en exemples com les eleccions primàries del PSIB-PSOE: d'entrada, la candidata Armengol comptava amb menys seguidors que l'exbatlessa de Palma, Aina Calvo, però les connexions digitals i el volum d'impacte de la primera eren més importants .

L'estudi cita alguns exemples del "mal ús de les xarxes per part d'institucions oficials", com ara Conselleries, "utilitzant hashtags partidistes", o diputats parlamentaris, "provocant controvèrsies que afecten directa i indirectament als altres actors". En aquest sentit, i per demostrar-ho, s'adjunten les imatges d'aquestes dues piulades dels comptes oficials de les conselleries de Turisme i Esports i d'Agricultura i Medi Ambient:

 



Entre moltes altres qüestions, l'estudi també parla de les relacions de poder internes dels partits i com aquestes tenen la seva expressió a la xarxa. Així, mentre que en el PP el seu president, José Ramón Bauzá, disposa d'una secció específica al menú principal de la seva web, la secretària general del PSIB-PSOE només apareix a la secció de benvinguda. En canvi, a la web de MÉS, el seu coordinador no apareix en solitari enlloc.

Puntuació general

El politòleg Eli Gallardo ofereix a més una taula comparativa dels tres partits amb presència parlamentària on puntua les formacions segons cinc criteris: la quantitat d'informació que ofereix la seva web (documents, història, ideologia, estructura), la capacitat de connectar amb els usuaris de la web (opcions per reclutar voluntaris, afiliar-se i fer donacions o comprar material), adaptació del missatge (segons edats, sexe, situació econòmica, identitat i interès per temes), grau de participació (feedback, retorn d'informació i possibilitat d'obrir debats) i capacitat de connectar la web amb les xarxes socials del partit amb un sol clic.

En els dos darrers punts, els tres partits empaten en puntuació, però algunes diferències entre els tres primers ítems provoquen que el PSIB-PSOE sigui la formació més ben valorada, amb un 3,7 sobre 5, mentre que el PP és la més mal valorada (2,75 punts); MÉS obté 3,25 punts. El responsable de l'estudi destaca que el PSIB-PSOE guanya, sobretot, per la quantitat de contingut polític rellevant que ofereix la seva plana web.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF