Balears 17/10/2015

Radiografia del català a les Illes

La meitat dels balears parla la llengua del territori habitualment

Anna Mascaró
4 min
Feu clic al gràfic per veure les xifres ampliades. /GUILLERMO SAN EUGENIO

PalmaQuin és l'estat de salut de la llengua catalana a les Illes? Un estudi del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes, dirigit per Joan Melià, reflecteix que poc més d’un terç dels ciutadans de les Illes (el 36,8%) té el català com a llengua preferent, menys dels que l’aprenen com a llengua materna, un 37,9%, mentre que un de cada deu habitants l’empra indistintament amb el castellà. Així, menys de la meitat de la població balear fa servir la llengua pròpia amb freqüència, malgrat que el 80,5% la sap parlar. L'informe, que es publicarà properament a la revista especialitzada en política lingüística 'Llengua i ús', fa una radiografia a partir de 1.800 entrevistes dels punts clau que marquen l'ús del català.

Pocs nouvinguts el parlen

El 40% dels balears provenen de fora de la comunitat

El 40% de la població de les Illes és originària de fora del territori de parla catalana (que inclou Catalunya i el País Valencià), una xifra que s’ha doblat des del 1970, quan el 82% dels residents eren autòctons. La dada és significativa ja que, segons l’estudi, l’origen de la població determina fortament la seva vinculació amb la llengua catalana.

Així, malgrat que el domini de la llengua pròpia entre els nascuts a les Illes pràcticament s’ha generalitzat (el 98,9% sap parlar català), només el 66% dels nascuts a la resta de l’Estat el parlen i el 58,5% dels estrangers.

Més fort a Menorca

Palma, Eivissa i Formentera són els llocs on menys català se sent

Menorca és l’indret on més se sent parlar en català: el 54% dels enquestats declara que el parla habitualment. A la Part Forana de Mallorca el seu ús també supera el de la llengua de l’Estat (el 46% el parla preferentment, per davant el 42% que s’estima més el castellà).

Eivissa és l’illa on es parla més castellà habitualment: el 66,5% el té com a primera llengua i només el 22% parla català amb normalitat. A la zona de Palma, el 56% declara que sol parlar més en castellà i un escàs 28% que ho fa en català, i a Formentera el castellà torna superar la llengua pròpia (el 56% la prefereix, davant el 28% que parla habitualment formenterer).

Llengua materna

El castellà continua essent la llengua inicial de la majoria

La llengua més estesa com a llengua inicial o materna és el castellà (el 49,6%), mentre que el 37,9% té la catalana com a inicial. Per grups d’edat, destaca el fet que entre els majors de 65 anys el català ocupa la primera posició com a llengua materna (un 56,1%), la qual cosa s’explica perquè el nombre de gent d’aquesta edat nascuda a Mallorca és més elevat. Pel que fa als joves d’entre 15 i 29 anys, només el 36,6% declara la llengua catalana com la materna. El grup on menys gent té el català com a inicial és el de la franja entre els 30 anys i els 44, amb un 29,9%. Segons Melià, la causa d’això és la major proporció de població d’origen immigrant en aquest grup.

/GUILLERMO SANEUGENIO

Llengua d’identificació

Nous parlants consideren el català com a pròpia

Tot i que la llengua castellana és la més emprada, la catalana té el valor més alt com a llengua d’identificació, és a dir: més parlants la consideren com “la seva llengua”, fins al punt que un 2,6% de la població, sense tenir la llengua catalana com a materna, sí que la considera com a pròpia. Aquesta xifra, tot i que és petita, demostra que el català és capaç d’atreure integrants d’altres grups lingüístics inicials.

Iniciar converses amb desconeguts

Empram més el català per parlar amb gent que no coneixem

Cada vegada hi ha menys reserves dels balears a iniciar converses amb desconeguts en català: el 47,5% dels enquestats ho fa molt sovint i només el 31,6% diu que no ho fa mai. Per zones, Menorca i la Part Forana són els llocs on més es fa i Palma, Eivissa i Formentera on s’obren menys converses en català.

El 89% dels joves el sap parlar

L’escolarització en català funciona

L’escolarització en català a les Illes té uns efectes molt clars en normalització lingüística: el 89% dels joves d’entre 15 i 29 anys diu saber parlar en català, una xifra més alta respecte a les generacions anteriors. Només el 74,2% de la població d’entre 30 i 44 anys parla l’idioma, una part important de la qual prové d’altres indrets.

Entre els enquestats de més edat, a partir de 65 anys, molts dels quals varen néixer i créixer en la dictadura franquista, el 83,3% domina la llengua, la qual cosa fa pensar que la majoria l’aprengué a l’àmbit domèstic.

Ús familiar

Es parla més castellà en parella

A casa, l’idioma més emprat és el castellà, sobretot amb la parella: el 55,6% de les parelles són castellanoparlants, davant el 34,5% que interactuen en català. Segons l’estudi, això respon al fet que se’n formen moltes lingüísticament mixtes, que tendeixen a comunicar-se en castellà.

En canvi, els parlants de català no abandonen la llengua per dirigir-se als seus fills: el 41,7% de pares enquestats parla en català als seus nins, mentre que el 45,4% ho fa en castellà.

Castellà al carrer

L’espanyol guanya a l’esfera pública

La llengua del carrer continua essent la castellana, sobretot pel que fa a les grans superfícies comercials, en què el 60,9% dels enquestats afirma que l’atenen en castellà, així com a l’Administració de l’Estat (57%). Destaca el fet que el 57,3% de la gent declari que, quan va al metge, aquest normalment se li adreça en castellà, mentre que l’Administració local i els petits comerços són els llocs públics on més català es parla, amb un 40,6% i un 38,1% dels parlants que ho afirmen, respectivament.

/GUILLERMO SAN EUGENIO

Més nivell de català

Augmenten els que el saben escriure

Entre 2004 i 2014, el domini de la llengua s’ha incrementat, especialment en la capacitat d’expressió escrita, passant del 46,9% fa 11 anys al 60% el 2014. Respecte a expressió oral, la gent que la domina ha augmentat en 5,9 punts (del 74,6% al 80,5%).

Unitat de la llengua

El 80% està d’acord que a les Illes es parla català

El 80% dels enquestats assumeix i està d’acord que la llengua de l’arxipèlag és la mateixa que la que es parla a les Illes Balears, el País Valencià, Andorra i Catalunya. Respecte a l’any 2004, el nombre de persones que pensa així ha crescut un 2,3%.

stats