El Pacte prohibirà llogar a turistes cases reformades amb subvencions

PalmaLa llei d’habitatge prohibirà destinar a lloguer turístic cases o pisos que hagin estat reformats o rehabilitats gràcies a ajudes i subvencions públiques. En cas de voler llogar l’immoble a turistes, la persona que hagi rebut aquesta ajuda estarà obligada a tornar-la a l’Administració. Aquesta restricció, que tindrà una durada de 15 anys, té com a objectiu “limitar l’impacte del turisme en el dret a l’habitatge” i és una de les esmenes que els partits del Pacte han presentat al text.

És una mesura estretament relacionada amb algunes de les que inclou la Llei de turisme que es va aprovar aquest estiu, com la possibilitat de condonar part de les multes per infraccions a habitatges que es destinen a lloguer turístic de manera il·legal si, durant tres anys, es destina aquell immoble al lloguer social.

Els diputats Aitor Morrás (Podem), Joana Aina Campomar (MÉS) i Damià Borràs (PSIB) varen presentar ahir les esmenes que han acordat per fer que la llei d’habitatge surti del Parlament, un any i mig de negociacions després, “millor del que hi ha entrat”. A més de la ja esmentada, el text recollirà més de 60 esmenes noves, entre les quals hi ha, per exemple, el fet que la propietat dels habitatges de protecció oficial sigui “permanentment pública” fent que les famílies en puguin disposar en règim de lloguer o altres usos, però no comprar. Aquesta mesura pretén evitar que les famílies suportin la càrrega financera que implica la compra d’un habitatge i garanteix que l’Administració mantingui un parc d’habitatges públics per a la ciutadania.

També es fomentarà la rehabilitació d’edificis, especialment quan els seus propietaris siguin persones amb pocs recursos que poden tenir problemes associats a la mala qualitat de l’habitatge on viuen. Quan aquestes cases estiguin buides, des del Govern es promourà que es destinin a lloguer de llarga durada per evitar “processos d’elitització i gentrificació de barris”. Així mateix, es vol “fidelitzar” els residents a partir de la generació d’habitatge a preu assequible.

A més a més, una de les esmenes preveu la creació d’un pla d’habitatge públic cada deu anys per tal de garantir que es doni “resposta a la necessitat d’habitatge” i que ha de permetre accedir a una llar a 5.000 persones (actualment, segons varen recordar els diputats, a la llista d’espera de l’Ibavi per accedir a un dels seus pisos n’hi ha al voltant de 2.000).

El pla haurà d’incloure subvencions o avantatges fiscals per fomentar la rehabilitació i obrirà la possibilitat de crear convenis entre propietaris i el departament d’Habitatge que els comprometin a llogar tots els pisos desocupats de la seva finca prioritzant el lloguer assequible, és a dir, aquell que no superi el límit màxim dels mòduls dels preus d’habitatges de lloguer de protecció oficial. La llei també descriu, amb les noves esmenes, què és el lloguer social i el limita al 30% de les rendes totals d’una unitat familiar o de convivència.

Els diputats varen explicar que un servei d’habitatge buit s’encarregarà de detectar i mobilitzar habitatges desocupats per incloure’ls al mercat de lloguer i varen recordar que la llei també inclou la possibilitat de forçar els grans tenidors, aquelles persones que tenen més de deu habitatges a nom seu, a destinar a lloguer social aquells que faci més de dos anys que estan tancats.

Cooperatives de cessió d’ús

Altres esmenes, presentades fa uns dies pel grup parlamentari de Podem, són obrir la possibilitat que la ciutadania en situació de vulnerabilitat demandi el Govern quan no garanteixi el seu dret a l’habitatge o fomentar la creació de cooperatives de cessió d’ús per democratitzar-lo.

Amb aquesta fórmula, es podrien constituir cooperatives de famílies que utilitzarien solars propietat de l’Administració per construir-hi habitatges, dels quals podrien disposar durant, per exemple, 75 anys. El terreny continuaria sent de la institució que l’hagués cedit, però el cost de la construcció cauria, de manera col·lectiva, entre els membres de la cooperativa.

Des dels partits que formen el Pacte asseguren que la llei, una de les principals insígnies per a aquesta legislatura, “podria ser més agosarada”, però varen voler evitar que fos suspesa pel Tribunal Constitucional per envair competències de l’Estat. Tot i així, la continuen considerant una “fita” i una “victòria de la gent i dels moviments socials” perquè farà que l’habitatge “deixi de ser una mercaderia”.

No obstant això, la llei arribarà al ple del Parlament amb algunes discrepàncies entre grups parlamentaris que donen suport al Govern, com el règim sancionador que s’aplicarà en els casos d’incompliment de la llei. Mentre que Podem considera que les multes haurien d’augmentar fins als 300.000 euros per habitatge en els casos dels grans tenidors, PSIB i MÉS opinen que els 90.000 euros que ja fixa la llei són suficients.

Més enllà dels elements que quedin pendents d’acord quan el text passi per la Cambra, els partits del Pacte consideren que han arribat a un grau elevat de consens i que, en general, es tracta “d’una bona llei”. Això sí, la que ha de ser una de les lleis més importants de la legislatura arribarà amb mesos de retard, ja que, si no hi ha canvis, no es votarà fins al període de sessions de principis de l’any que ve.