Un milenar de cors per festejar el català

PalmaUn horabaixa assolellat donà la benvilguda als assistents a la Diada d’enguany. Fou menys nombrosa que en les convocatòries anteriors, però amb el mateix esperit lúdic i reinvidicatiu de sempre. Els polítics de la nova coalició Units Podem MÉS gaudiren del protagonisme de tenir Íñigo Errejón a la plaça Major, en una obligada estació de pas cap a l’acte que a partir de les set tenia convocat Podem al parc de la Mar. Salutacions amb Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, organitzadora de la Diada, i fotografies de companyonia amb el vicepresident del Govern, Biel Barceló, i altres polítics presents.

Xeremiers i les gralles de les dues colles castelleres, Al·lots de Llevant i Colla castellera de Lleida, sonaven mentre la gent anava ocupant la plaça, a l’espera de parlament de Mateu i de les posteriors actuacions d’Al-Mayurqa, el grup de reggae en català Broots i l’especial cloenda del músic Quimi Portet, que presentà el seu darrer disc, L’ós bipolar.

El lema escollit per aquesta convocatòria, ‘Festegem-la!’, s’identificà en uns grans cors de cartró amb la senyera, repartits entre la concurrència per tal d’elaborar un mosaic per significar l’amor per la llengua i la cultura catalanes.

No viu qui no dóna

Jaume Mateu s’adreçà al milenar llarg d’assistents agraint-los la presència i la feina feta per les entitats que donen suport a l’acte, i que han fet possible que aquest es converteixi en “l’epicentre de catalanitat que s’escampa per tot el nostre domini lingüístic”. El resum de trenta anys de vigència de la Llei de Normalització Lingüística, segons el president de l’OCB, és que “hem fet camí, sí, però s’ha actuat molt més intensament en aturades i en retrocessos que no en progrés. El balanç, per tant, és magre”.

Després de qualificar la legislatura anterior com “la pitjor que ha patit l’Arxipèlag en tota la seva història” i de felicitar-se per haver-los foragitat, recordà als actuals dirigents polítics que “invertir en política lingüística és invertir en cohesió social, de la mateixa manera que invertir en cultura equival a apostar per l’apoderament col·lectiu”.

Ramon Llull fou present en tot el discurs: des de l’afirmació que la llengua és l’arma més poderosa fins a concloure, com deia el mallorquí més universal, que qui “no viu no dóna”. Per això, convidà els presents a donar-ho tot per viure de manera digna i lliure la història.