L’agricultura de la Mediterrània

La porcella de porc negre

Aquest producte està mancat d’un major impuls

La inclusió de la porcella de porc negre en el Catàleg d’Aliments Tradicionals de les Balears, que a poc a poc s’està constituint i ampliant, ha estat una de les notícies més significatives dels darrers dies en el camp agroalimentari. La porcella i la sobrassada de porc negre són dos aspectes bàsics en la conservació de la raça autòctona de porc balear i tot el que es faci per a la seva difusió serà poc. La porcella mallorquina, en concret, té un fort i antic arrelament en la tradició gastronòmica del país. En el passat, i en part encara ara, ha estat un dels productes més valorats i exquisits, gairebé imprescindible per Nadal i per les festes més significades de cap a cap d’any. És ben cert, però, que aquest producte emblemàtic de la nostra gastronomia està mancat d’un major impuls i d’una nova promoció que valori les qualitats dels animals de raça autòctona.

Agricultura mediterrània

Vicenç Vidal va participar a les jornades sobre la PAC a Madrid

El conseller Vicenç Vidal va participar a les jornades sobre la PAC que es varen celebrar a Madrid els passats 27 i 28 de març, organitzades pel Ministeri d’Agricultura. El debat va ser viu i els ponents (organitzacions agràries, institucions estatals i comunitàries, comunitats autònomes...) oferiren una aproximació de les aspiracions de cadascú en el marc de la futura política agroalimentària europea. L’exposició del conseller balear va rompre amb l’esquema immobilista per demanar mesures innovadores a favor dels que viuen del treball de la terra i de les explotacions familiars. Amb ell coincidiren alguns consellers (País Valencià i Catalunya) que posaren en relleu la demanda que en les polítiques del futur es tinguin en compte les característiques pròpies de les agricultures mediterrànies, quasi sempre ignorades a Madrid i Brussel·les.

Un país sense pagesos

Aquesta vegada es vulgui o no, els canvis són imprescindibles

El problema de la PAC és la seva dificultat de tenir un paper actiu a favor del manteniment d’una agricultura pagesa. Si bé és cert que sense les ajudes europees, per tortes que siguin, la pagesia encara cauria més aviat per avall que no ho fa, també és notori que la política agrària europea en gran part va a parar a compensacions econòmiques a gent que, sent propietària de parcel·les, no practica cap activitat productiva. El model vigent afavoreix especialment determinats sectors de regions com Andalusia i Extremadura, on s’ha generat una cultura de la subvenció molt desenvolupada, que arriba a manejar quantitats enormes i amb imports superiors als que proporcionen les vendes en els mercats. Això fa que els governants d’aquestes regions tinguin interès que res no canviï per tal de mantenir les coses com estan. Aquesta vegada, però, es vulgui o no, els canvis són imprescindibles.

Hortalisses d’hivern

Per Pasqua se’n tornarà a produir una estirada positiva

Enguany és un bon any per a les hortalisses. Els horticultors professionals estan contents tant per la climatologia com per l’evolució dels mercats. Curiosament el fred ha alentit el ritme de les produccions i ha incrementat el consum, cosa que ha produït un efecte favorable sobre el preu per mor de la major demanda. Les hortalisses d’hivern han anat prou bé. Les darreres setmanes les coses ja no han anat tan bé, però amb les festes de Pasqua es tornarà a produir una estirada positiva. Els hortolans que fan productes de qualitat tenen la venda assegurada ja que el mercat és en ascens i la demanda de productes frescs va a l’alça. En aquestes condicions els avantatges per a les produccions locals, tant en qualitat com en frescor, són un fet real que juga decididament a favor seu.

Visita turística a la pagesia

Aquesta modalitat de turisme és liderada pels visitants suïssos

Amb una certa lentitud, però d’una manera persistent, comença a aflorar una nova modalitat de turisme en la qual participen agricultors i persones interessades a conèixer més de prop el país que visiten. Es tracta de les visites organitzades a explotacions agràries, amb diverses modalitats que van des de la simple visita i degustació de les produccions de la casa fins a la participació en tallers d’elaboració d’aliments i begudes, incloent-hi berenar i dinar en el camp si fa falta. Aquesta modalitat de turisme, tot just a l’inici, de moment és liderada pels visitants suïssos i, en menor mesura, pels alemanys. Les visites de turistes al camp són conegudes des de fa molt, però des de fa un temps s’observa una tendència al seu foment i a dotar aquest tipus d’oferta d’una millor organització. Ben duit, i si el model no es desnaturalitza, es pot convertir en una interessant font d’ingressos complementaris per als agricultors.