La llei per la diversitat sexual i afectiva arrenca amb l'abstenció de PP i Ciutadans

Palma“Més del 80% dels alumnes i les alumnes lesbianes, gais, transexuals i bisexuals no es decideixen a sortir de l'armari durant l'etapa com a estudiants, cosa que demostra que a la nostra societat encara ens queda molt lluny la llibertat sexual”, ha dit avui al Parlament el diputat de MÉS. Nel Martí és un dels principals impulsors de la llei que vol garantir els drets al col·lectiu LGTBI i que ha estat presa en consideració per la Cambra autonòmica, amb l'abstenció de Ciutadans i del PP.

Martí ha acabat la seva intervenció amb un missatge d'esperança per a aquest col·lectiu i ha assegurat que la llei es proposa com a objectiu acabar amb les fòbies i marginacions que pateixen aquestes persones, “i evitar les situacions de discriminació i violència. “Volem assegurar que es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat. No canviarem el món, però amb aquesta llei el farem un millor lloc per viure”, ha sentenciat el diputat menorquí, que ha estat fortament aplaudit per bona part de la cambra.

De fet la iniciativa legislativa ha estat presentada per PSIB, Podem, MÉS i Gent per Formentera, i ha rebut el vot favorable dels diputats d'El Pi.

La socialista Silvia Cano ha dit que Balears es posa a l'avantguarda en polítiques que pretenen acabar amb les discriminacions de les persones i que, si bé “queda molt de camí per recórrer”, iniciatives com la que avui ha començat el seu periple parlamentari volen promoure un veritable canvi de mentalitat del llast “de la fèrria moral catòlica i la llarga dictadura”, ha assegurat.

En nom de Podem ha intervingut la portaveu Laura Camargo, qui ha assegurat que una de les prioritats de la llei ha de ser precisament la protecció dels nins i nines als centres escolars. La llei preveu que es treballi en l'àmbit educatiu la prevenció de la discriminació per raons d'orientació sexual, una realitat que provoca cada any suicidis entre els joves i adolescents.

Pel portaveu de Ciutadans Xavier Pericay, hi ha alguns aspectes de la inciativa legislativa que s'han d'aclarir i per això ha justificat la seva abstenció, si bé ha afirmat que confia que la majoria accepti durant la tramitació algunes de les esmenes parcials. La mateixa aspiració té la diputada del PP Sandra Fernández, qui ja ha anunciat que s'implicaran en la millora del text, a més d'assegurar que de moment el seu grup té “alguns dubtes jurídics” sobre l'articulat proposat. Així mateix ha afirmat que espera que la versió final de la norma permeti “evitar la discriminació” de les persones LGTBI.

Ambient reivindicatiu

Avui el Parlament s'ha vestit dels colors de l'arc de Sant Martí amb diferents banderoles per commemorar la iniciativa parlamentària. A més, el diputat Nel Martí duia una camiseta amb un triangle invertit en record de les més de 10.000 persones, identificades amb un triangle rosa per raó de la seva identitat o orientació sexual, que van ser empresonades, torturades i aniquilades en els camps de concentració nazi.

A més, abans de la votació, el portaveu de l'Asociació Ben Amics, Jan Gómez, ha llegit un manifest en el Saló dels Passos Perduts del Parlament en què ha advertit que les dades contra els gais, lesbianes, transexuals i bisexuals són "alarmants".

Segons les xifres del Ministeri de l'Interior sobre delictes d'odi, Balears ocupa el quart lloc al capdavant en el nombre de denúncies referides a l'orientació sexual o la identitat de gènere de la víctima. En concret, el 2014 es van registrar 44 denúncies a les Illes Balears i "res ens fa pensar que seran menys el 2015", ha lamentat Gómez, que ha demanat que la llei balear no es converteixi en una "arma política, ni que es faci un ús partidista" de la mateixa.

Gómez ha demanat una llei de consens que "permeti establir un marc per garantir els nostres drets" i ha recordat que en tots els partits polítics hi ha lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals.

"Diguem les coses pel seu nom: rebutjar aquesta proposició de llei és homofòbia, bifòbia i transfòbia", ha asseverat Gómez, que ha considerat la "coeducació com una eina fonamental per construir una societat en els valors del respecte", ha sentenciat.

Després, a les xarxes socials, MÉS ha penjat un vídeo en el qual el mateix Gómez assegurava que avui es feia justícia social i es donava “una resposta a la discriminació. Tots i totes som iguals”.