Cladera retreu a Montoro que hagi segrestat a Balears 67 milions del finançament autonòmic

PalmaEl ministeri d'Hisenda transferirà 67,3 milions d'euros menys a les Balears que no s'havia compromès. Aquesta és la dada que s'ha conegut aquest dimecres i que la Consellera d'Hisenda i Funció Pública, Catalina Cladera, ja ha valorat com a “injusta”. De la mateixa manera, reduïrà la transferència al País Valencià 269 milions, és a dir, un 2,6%, el mateix percentatge que en el cas balear.

Catalina Cladera creu que es tracta d'una “maniobra política” del Ministeri contra les comunitats autònomes, tot i que cap altra autonomia (fora de Balears i el País Valencià) s'ha pronunciat sobre el tema. Segons un comunicat de la Conselleria balear d'Hisenda, el Partit Popular vol “intentar obtenir el suport dels grups polítics per a l'aprovació d'uns nous pressuposts de l’Estat el 2018”. En aquest sentit, Cladera ha considerat que "no és just que sempre paguem els plats trencats de la inestabilitat política del govern d'Espanya".

El juliol passat, el Ministeri d'Hisenda de Cristóbal Montoro va comunicar al Govern de les Illes Balears que rebria 1.779 milions d'euros en concepte de finançament autonòmic per al 2018, més uns altres 778 milions corresponents a la liquidació del pressupost del 2016. Això feia ascendir la xifra 2.558 milions d'euros, una quantitat que l'executiu autonòmic ja havia tingut en compte per als pressupostos d'enguany.

Però acausa de la previsible pròrroga en els pressupost de l'Estat, el Ministeri va comunicar aquest dimarts que la transferència per al finançament autonòmic descendiria dels 1.779 milions aparaulats a l'estiu a 1.712, cosa que suposa una reducció de 67,3 milions d'euros. En canvi, el govern central manté la previsió de 778 milions corresponent a la liquidació del pressupost del 2016. Segons que explica Cladera, el govern central "tindrà els ingressos" que treu a Balears tot i que hagi de prorrogar el pressupost, de manera que la Comunitat Autònoma els acabarà ingressant. En qualsevol cas, el Parlament ha aprovat una llei de pressuposts amb unes previsions d'ingressos per part del govern central que ara s'incompleixen, de manera que "es generarà un forat" en els comptes autonòmics.

Així doncs, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears rebrà un total de 2.490 milions, un 2,6% menys de la quantitat prevista i que, a més, ja havia estat tinguda en compte en l'aprovació dels pressupostos autonòmics per al 2018.

El Govern de les Illes Balears rebutja aquesta mesura perquè considera que suposa “un càstig per a la ciutadania de les Illes Balears”. Per això, Cladera ha reiterat que “ara més que mai és necessària la reforma urgent del model de finançament per tenir més autonomia fiscal” a fi de "reduir la dependència financera del Govern de l’Estat”.

Pressió als governs autonòmics d'esquerres

Segons el comunicat de la Conselleria d'Hisenda, el Partit Popular vol “intentar obtenir el suport dels grups polítics per a l'aprovació d'uns nous pressuposts de l’Estat per al 2018”. En cas que el govern central pogués aprovar els pressupost i no els hagués de prorrogar, el govern central podria tornar els doblers retinguts a les comunitats. Tot i això, la consellera està convençuda que "hi ha altres mecanismes" per mantenir el finançament a les comunitats autònomes tot i que es prorroguin els pressupostos. Segons assegura Cladera, el govern central "tindrà els ingressos" i no és necessari que els confisqui a les autonomies.

El Partit Nacionalista Basc va ser decisius per aprovar els comptes del 2017, però ara no pareix tan disposat a negociar com llavors. Aquest dimarts, la presidenta del PNB de Biscaia, Itxaso Atutxa, va matisar aquest dimarts en una entrevista a Radio Euskadi que és "obvi i clar" que no hi ha "una situació política de prou normalitat" per començar a parlar, i ha precisat que els 'jeltzale' esperen un canvi d'actitud de Mariano Rajoy amb Catalunya per fer-ho. Atutxa va dir que la situació de anormalitat que impedia la negociació va "més enllà" de la simple conformació de govern, i va convidar Rajoy a iniciar una "nova fase d'entesa o, com a mínim, de diàleg" amb els nous dirigents catalans i a fer "algun pas més enllà de l'aplicació estricta de la llei".

Per això, en cas de perdre el suport dels nacionalistes bascs, els populars necessiten aconseguir altres abstencions o suports per treure endavant els comptes al Congrés. En aquest context, la pressió a les comunitats governades per l'esquerra pot ser una bona carta a jugar contra el PSOE a fi d'aconseguir que deixi sortir endavant els comptes del PP al Congrés si el PNB es nega a votar-hi a favor.