Els centres sense TIL aprovat no l’aplicaran i la resta el poden canviar

PalmaEl Govern torna a generar confusió amb l’aplicació del Tractament Integrat de Llengües (TIL), el decret que imposava el trilingüisme a les aules de les Illes. Ho fa amb una interpretació singular de la interlocutòria emesa ahir pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). Després de declarar nul el decret que desenvolupa el TIL i suspendre cautelarment l’ordre que l’aplica, el tribunal rebutja ara la petició del Govern mateix d’aixecar la suspensió en l’aplicació del TIL i, per tant, la manté. La resolució judicial aclareix que la suspensió té efectes a partir del dia que la va emetre, el 24 de setembre. I, per tant, queda clar que tots aquells centres que en aquesta data no tenien aprovat un projecte educatiu que incorporàs el TIL ja no l’hauran d’aplicar. Ara bé, no determina què passa amb aquells centres que ja havien aprovat el projecte TIL abans d’aquesta data, de manera que els qui vulguin poden mantenir-lo i els qui trobin poden aprovar un altre projecte sense TIL. Amb tot, el Govern interpreta la decisió del Tribunal com un aval i considera que tots aquells centres amb TIL aprovat l’han de continuar aplicant. A partir de les dades que la Conselleria va facilitar als magistrats, apunta que el TIL és d’aplicació en 279 dels 345 centres educatius afectats, el 81%.

Aquesta és la interpretació que va fer ahir tant la consellera d’Educació, Núria Riera, com el PP balear, després que es conegués la resolució judicial. En la compareixença posterior en el Consell de Govern, la també portaveu de l’Executiu Núria Riera va anar matisant el discurs. Va començar dient que aquest 81% dels centres estaven obligats a aplicar el TIL -“l’han d’aplicar”, hi insistí-, però després va acabar dient que el TIL era “vàlid” en aquestes escoles i instituts, en les quals “es pot continuar aplicant”. El TIL passa de ser obligat a ser voluntari. En qualsevol cas, els dubtes que es generen per la interpretació de la resolució judicial tenen poc recorregut, perquè es resoldran la setmana que ve, quan el tribunal respongui el recurs de reposició del Govern contra la suspensió del TIL.

La consellera, per poder mantenir que el TIL és d’aplicació a la majoria de centres, no va voler aclarir què passarà quan un d’aquests centres que ja ha aprovat un projecte educatiu que incorpori el TIL faci enrere la decisió i aprovi un nou projecte sense TIL. Una possibilitat bastant real, perquè aquesta mateixa setmana ja han estat diversos els centres educatius de les Illes que han començat a aprovar projectes educatius que no respecten el TIL. A més, el sindicat majoritari en l’ensenyament, l’STEI, ha enviat instruccions als centres perquè canviïn els seus projectes lingüístics si així ho desitgen.

Reunions per “ajudar-los”

El Govern, malgrat que no ho vulgui reconèixer públicament, sap que això pot passar. I, segurament per això, la nova consellera ja va anunciar ahir que mantindrà reunions tant amb els centres que tenen TIL aprovat com amb els que no el tenen per “ajudar-los” a aplicar projectes educatius que siguin “viables”. Tot i insistir en el compromís del Govern amb el trilingüisme i amb el Tractament Integrat de Llengües (en cap moment va dir la paraula TIL), Riera també va haver de reconèixer que s’ha de respectar l’autonomia dels centres i va admetre que, en endavant, s’ha de tenir més en compte la realitat de cada centre educatiu. Fins i tot va atribuir un major paper als batles a l’hora de definir els projectes dels centres dels seus municipis. El fet que la nova responsable no parli d’imposar el TIL i, en canvi, insisteixi a defensar el diàleg amb els representants de la comunitat educativa, deixa entreveure que el Govern comença a assumir que l’aplicació del seu projecte estrella ha passat a ser voluntària i que el marge de maniobra que tenia per incidir sobre els centres s’ha reduït considerablement.

“La voluntat del Govern és apropar-se com més possible a la realitat” i “satisfer l’interès general i ajudar”, digué Riera, qui anuncià que s’asseurà a negociar l’aplicació del trilingüisme amb “pares, sindicats, professors i batles” perquè el curs escolar es desenvolupi “amb la major normalitat possible”. En aquest context, va assegurar que no estava previst tornar a recórrer a un decret llei per imposar el TIL, com ja es va fer el curs passat arran de la suspensió del calendari d’aplicació, perquè es vol que el curs es desenvolupi amb normalitat i perquè entén que la norma és d’aplicació en més del 80% dels centres educatius.

Discrepància amb les xifres

El nombre de centres amb el TIL aprovat, però, varia en funció de qui dóna les dades. El Tribunal, amb dades de la Conselleria d’Educació, diu que són 279 d’un total de 345 centres els que el tenien aprovat el 24 de setembre. I afegeix que n’hi ha 44 que no el tenen aprovat i 22 que el tenen en tramitació. En canvi, sindicats i Assemblea de Docents, amb dades dels directors, apuntaren l’11 de setembre que dels 280 centres que havien d’elaborar el seu projecte TIL, un 80% no complien amb tots els requisists. 204 centres no tenien el projecte TIL informat favorablement per Inspecció Educativa, i 19 que sí que l’hi tenien no havien estat aprovats pels claustres respectius.

La comunitat educativa celebrà la ratificació del TSJIB en el manteniment de les mesures cautelars. El Grup de Treball Unitari (GTU), espai de trobada dels principals agents socials del sector educatiu i impulsors dels recursos contra el TIL, destacà que el TIL “continua sent inaplicable” i que els claustres de professors “poden, si volen, reformular nous projectes acollint-se a la Llei de normalització lingüística, el Decret de Mínims i la pròpia autonomia de centres”.

Igualment, el GTU informà ahir que preparen les al·legacions al recurs de reposició que ha presentat el Govern contra la suspensió de l’ordre TIL que el TSJIB els ha de remetre en un termini de cinc dies.

No es pot aplicar

Argumenten que els projectes TIL no es poden aplicar per l’existència de tres sentències del TSJIB “sense cap vot particular contrari” que han declarat nul el decret TIL, per les quatre interlocutòries que ordenen l’ordre d’implantació, a més de la providència que ordena l’execució immediata de la suspensió cautelar. L’STEI, en aquest sentit, ha enviat instruccions als centres perquè tornin als projectes lingüístics previs al trilingüisme perquè entén que el TIL és mort.

Els respresentants de la comunitat educativa consideren que la suspensió del TIL no provoca cap buit legal, sinó que “es manté la legislació vigent, és a dir, a més de l’Estatut i la Llei de normalització, també el Decret de Mínims. Igualment, diuen, això no ha d’impedir “avançar” en el coneixement de llengües estrangeres de manera “progressiva i consensuada”, sense que això limiti l’ús del català com a llengua vehicular en l’ensenyament.