Sis excàrrecs d'UM i tres empresaris admeten delictes de corrupció

PalmaLa Secció Segona de l'Audiència Provincial de Palma ha celebrat aquest dimarts el judici per la peça número 10 del cas Voltor. Sis excàrrecs de l'extingit partit Unió Mallorquina i tres empresaris han arribat a un acord amb el Ministeri Fiscal, que els acusava de finançar de manera encoberta el partit a canvi de contractacions públiques.

Tots els implicats han pujat a les estrades per reconèixer davant la Sala els fets. La Fiscalia els imputava delictes de frau a l'Administració, malversació, tràfic d'influències, suborn actiu i passiu, prevaricació continuada i delictes de destrucció de documents. Però, aquest dimarts, els fiscals anticorrupció han retirat el delicte de malversació i de tràfic d'influències de la seva acusació i les penes sol·licitades han ballat per la modificació del seu escrit definitiu. El resultat d'aquests canvis: penes substituïbles per multes econòmiques a dojo i la retirada de l'acusació contra Mateu Cañellas, que ha quedat absolt.

L'exconseller de Turisme del Govern balear, Francesc Buils, i l'exconseller d'Economia i Hisenda del Consell Insular de Mallorca, Miquel Àngel Flaquer, encapçalen la llista dels processats. El Ministeri Fiscal ha rebaixat considerablement la seva petició de pena, de 10 anys de privació de llibertat que demanava inicialment per a cadascun, a 12 mesos de presó substituïble per 24 mesos de multa pagant 6 euros al dia per hom.

El desencadenament de la trama

El Fiscal Miguel Ángel Subirán ha explicat que Unió Mallorquina emprava treballadors en benefici propi i els camuflava a l'Administració, fent feina en dependències del Consell de Mallorca, tot i que estaven contractats per l'empresari de comunicació Cinto Farrús, acusat en el procediment. Farrús, a qui la Fiscalia sol·licitava en un principi una pena de 7 anys i mig de presó per delicte continuat de frau a l'Administració, prevaricació, tràfic d'influències i suborn actiu, ha admès els fets i s'ha conformat amb 8 mesos de presó substituïble per 16 mesos de multa amb una quota a pagar de 36 euros al dia, més 3.240 euros.

A més, l'excap de gabinet de l'expresidenta del Consell de Mallorca Maria Antònia Munar –empresonada pel cas Can Domenge i amb casos pendents d'enjudiciar–, Antoni Martorell també ha acceptat els fets i, en conseqüència, pagar una multa de 3.000 euros. Segons el Ministeri Fiscal, Martorell seleccionava i donava ordres als treballadors contractats per Farrús ubicats en la quarta planta de la seu del Consell de Mallorca al carrer Palau Reial.

La investigació d'aquesta peça girà al voltant de la manera com Buils i Flaquer es dedicaren a recompensar amb contractacions públiques des de l'Institut d'Estratègia Turística (Inestur) persones que com Farrús havien fet aportacions econòmiques a Unió Mallorquina.

Les ordres de Buils i Flaquer es dirigiren cap a l'Inestur, on l'exdirector de la Unitat Econòmica Administrativa, Álvaro Llompart, l'exdirector gerent Antoni Oliver, i l'excap d'Àrea del Centre d'Investigacions i Tecnologies Turístiques, Luisa Tortella, executaren i facilitaren les contractacions manipulades. Per a Llompart, Oliver i Tortella la Fiscalia demanava penes de 3 anys a 8 mesos de presó i han acceptat també penes de no-compliment.

Cinto Farrús i el grup Marxant Consulting

L'empresa de Cinto Farrús, anomenada Marxant Balear, de la qual era administrador únic, no va ser l'única de les beneficiàries d'aquestes contractacions. La societat era la matriu del grup Marxant Consulting. La consultora d'aquest grup d'empreses, Torun Consulting, també fou agraciada i per aquest motiu el seu administrador únic Guillermo José Bongiovanni, i el seu successor Andreu Canals, s'han assegut amb Farrús a la banqueta dels acusats. Bongiovanni ha estat condemnat a 8 mesos de presó intercanviables pel pagament durant 16 mesos de 8 euros al dia; i Canals ha estat condemnat a 8 mesos de presó substituïbles per 16 mesos de pagar 14 euros al dia.

El judici ha quedat vist per sentència. La Fiscalia, les defenses dels advocats i l'acusació particular han assegurat que no tenen intenció de recórrer la resolució.