MÉS celebra posar fi als anys “catalonofòbics” del PP

PalmaEl diputat i portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, ha manifestat aquest dissabte que “és absolutament fals que el català sigui un obstacle” perquè hi hagi bons professionals a la sanitat de les Illes Balears.

“És al revés -ha afegit-, perquè volem els millors; i d’entre els millors, volem el millor, que és aquell que pot atendre al pacient sense que hagi de canviar de llengua; i si aquest millor dels millors no existeix, la llei permet eximir del requisit, optar a les proves i establir un període per aprendre el català”.

Martí recorda en una nota de premsa que el ple del Parlament aprovarà definitivament dijous que ve la modificació de la Llei de funció pública que recupera el text de 2007 i estableix el català com a requisit per accedir i promocionar en l’administració pública. “D’aquesta manera es posa punt final a quatre anys de política lingüicida i catalanofòbica del PP, que pretenia relegar el català a llengua marginal i minoritzada”, ha assenyalt el diputat de MÉS per Menorca.

Martí ha qualificat la llei de normalització lingüística de 1986 de normativa de consens, que s’havia mantingut pràcticament intacta amb excepció del “parèntesi” ocorregut durant l’anterior legislatura del PP, que “enlloc de generar dubtes i incerteses, va cohesionar la societat civil entorn del consens de 1986”.

La proposició de llei que s’aprovarà el dijous incorpora mesures provisionals i un tractament diferenciat per al personal de la sanitat pública en adaptar i flexibilitzar l’objectiu -el requisit del català- a les particulars característiques del sector.

Amb relació a la llei de 2007 incorpora com a novetats, en primer lloc, que l’excepcionalitat i flexibilització es refereix al personal sanitari i no a l’administratiu, perquè “els requisits han de ser els mateixos per a un administratiu de l’Administració general que per a l’Administració sanitària”.

En segon lloc, que en el termini d’un any el Govern haurà d’haver aprovat el reglament sobre els coneixements del català que han d’exigir-se per ingressar i exercir llocs de treball al personal estatutari i laboral en l’IB-Salut.

També es fixen uns nivells provisionals de català, que serviran de referència per al reglament, la qual cosa permetrà acabar amb el limbe en el qual no hi havia reglament ni uns mínims aplicables.

Amb l’aprovació d’aquesta reforma legislativa en el Parlament, els empleats públics hauran d’acreditar coneixements de llengua catalana per accedir a la funció pública, tal com passava fins a l’any 2012, quan es va modificar la Llei de funció pública perquè els coneixements de català deixassin de ser necessaris per als funcionaris de les Illes Balears.

Dit i fet

El Govern ja va anunciar el mes de juliol de l’any passat que el català tornaria a ser requisit a l’Administració. La modificació de les lleis que se’n veuen afectades es va començar a tramitar de manera conjunta amb la que es refereix al nivell 33. Atès que la modificació per al nivell funcionarial dels excàrrecs públics presenta una sèrie de dificultats que n’alenteixen la tramitació, els partits que fan costat al Govern van decidir separar els dos supòsits i que l’obligatorietat del català pogués tornar a ser efectiva a principis d’enguany. Finalment la modificació arribarà al Parlament aquest dijous.

La tramitació per via d’urgència va venir per la situació que viuen 12 ajuntaments de les Illes, a més dels consells de Menorca i de Formentera, que podrien tenir un secretari que no sàpiga català. El mateix que podria passar a 19 consistoris amb el nou interventor, després que el 18 de novembre el BOE anunciàs la convocatòria de places per a funcionaris de l’Administració local.