Llonovoy a ‘Humanimals’: les salvatjades dels éssers humans

PalmaÉs el retorn de Miquel Àngel Joan Llonovoy al carrer de Sant Feliu de Palma, on va viure durant un bon grapat d’anys. Després de partir a Barcelona, torna al centre de Palma per retrobar-se amb el galerista Gerhardt Braun, que ha copsat bona part del carrer.

Hi presenta Humanimals, una exposició formada majoritàriament per collages que entremesclen l’essència de l’ésser humà i de diversos animals. La mostra és comissariada per Magdalena Aguiló -que també viu al carrer de Sant Feliu- i fou inaugurada ahir.

L’obra de Llonovoy es caracteritza per la ironia i l’humor, però alhora és seriosa i crítica. A més, desferma una visió lúcida de la realitat que l’envolta. El concepte de collage/assemblage que tracta a la mostra de la galeria Gerhardt Braun és essencial en el procés creatiu. Llonovoy s’apropia d’imatges i les transforma “per filtrar-nos un sentiment de sorpresa, provocació i subversió”, diu la comissària.

Catàlegs i animalaris

Els collages els componen imatges que ha anat trobant en catàlegs antics o revistes d’animals que conjuga en diversos formats, des d’un catàleg de moda d’home dels anys cinquanta amb aus rapinyaires, cocodrils, oques o dragons, fins a estampes més infantils (per als futurs col·leccionistes), la seva nova col·lecció d’home papallona i una sèrie d’objectes religiosos.

En aquestes obres, “vull reflectir l’animalitat dels éssers humans, com de salvatges, bèsties o dòcils poden arribar a ser”, assenyala Llonovoy. Són imatges esquinçades, hàbilment manipulades, tot de coses aferrades, quimeres comparegudes.

“Aquesta mostra fa d’avantsala del que ha de ser una gran exposició de Miquel Àngel Llonovoy”, recalca Magdalena Aguiló; s’hi veuran reflectides les diferents facetes artístiques de l’autor.

Aguiló recorda quan va conèixer l’artista: “Devia ser devers els anys 90, quan Llonovoy escrivia obres de teatre que eren molt divertides; de llavors ençà, no li he perdut la pista”. I és que l’humor és una de les premisses bàsiques de tota obra de Llonovoy, “perquè és un sentit que jo no tenc i el vaig a cercar”, diu l’artista. Amb aquesta mostra “no cerc la provocació, sinó despertar; tampoc m’agrada la paraula cercar, sinó que preferesc trobar”. El procés creatiu ha estat com un joc, com jugar a cartes, deixar reposar les obres, mirar-les amb perspectiva, demanar consell i tornar a reprendre-les; és així com s’han creat la trentena d’obres que componen Humanimals, la majoria de les quals treballades en paper. “No fa gaires anys que faig feina amb aquesta tècnica, però m’agrada molt expressar-m’hi”, confessa.

Religió

Un dels vessants que crida l’atenció de la mostra són alguns objectes artístics que fan referència a la religió, que “m’ha perseguit tota la vida”, però amb la ironia característica de Llonovoy: un rellotge que marca “les Déu i 10”, una creu de postals o objectes que palesen la criminalitat dels doblers, dels cotxes, del territori.

Llonovoy, d’ençà que s’ha instal·lat a Barcelona, ha exposat al Centre d’Arts Santa Mònica, a l’Espai Mallorca i recentment ha publicat dos llibres: Maceta, diari d’un indígena i Fets diVersos dels pobles de Mallorca, amb l’editorial Lleonard Muntaner. I atenció, perquè ben aviat Llonovoy ens sorprendrà amb una nova publicació que entremesclarà collages i pomes de l’autor felanitxer.

La mostra es pot visitar fins al 6 de juny a la Gerhardt Braun.