Publicitat
Publicitat

Els antropòlegs de les Balears s'uneixen i reivindiquen la seva professió

L'Institut d'Antropologia de les Illes Balears (IAI) vol capgirar la situació de discriminació de la disciplina i influir en les polítiques públiques 

Per què en els concursos públics rarament es demanen antropòlegs i sí especialistes en ciències socials? Per què tractant-se d'una de les carreres universitàries que més creixen dins l’estat espanyol té menys visibilitat en l’àmbit públic que altres especialitats? Per què llicenciats i graduats en Antropologia ens veim limitats a l’hora de fer classes a Secundària sense un criteri unitari a les diferents comunitats autònomes?

Denunciar la discriminació dels antropòlegs dins l'àmbit públic de l'Arxipèlag i dur els sabers de la 'ciència d'allò humà' al terreny de la pràctica, a fi d’influir en les polítiques públiques de l’àmbit de les nostres Illes. Aquesta és la voluntat de l'Institut d'Antropologia de les Illes Balears (IAI), que acaba de néixer.

Els membres de l'IAI expliquen en un comunicat que organitzar congressos, trobades, seminaris i taules rodones d’àmbit local, estatal i internacional també és dins el seu programa. I sense anar més enfora: volen fer valer la mirada antropològica davant els esdeveniments del present i fomentar la crítica i el compromís.

Per què l'IAI, segons els seus impulsors?

Des de cercadora d’ossos antics o moderns fins a productora de reflexions ontològiques sobre la naturalesa i la cultura dels éssers humans: tot això sol abastar la idea d’antropologia. Però és en el que queda inclòs entre els dos extrems on rau el més interessant d’aquesta manera de veure, estudiar, entendre alhora la diversitat i la comunitat d’allò humà.

La globalització ha unificat normes, valors. La vella oposició ideològica i econòmica ha desaparegut. Ara bé, continua la reflexió entre cultures, civilitzacions que són mútuament irreductibles. Unitat tendencial i xoc entre cultures, països, persones, identitats i identificacions: una paradoxa discursiva que se’ns presenta com a definició indiscutible que ens impedeix entendre la complexitat creixent, no minvant, d’allò social i cultural.

L’antropologia romp aquesta falsa obvietat i sent una perspectiva científica oberta, flexible i alhora intensiva, se’ns fa imprescindible per entendre la novetat dels mons que anam obrint: les contínues construccions i reconstruccions (o redescobertes) del gènere, de l’edat, de la ciutadania i la estrangeria, d’allò urbà i de la innegable condició social de l’espai i el temps.

L’antropologia descriu i observa, sí, les realitats que ens envolten; però ho fa d’una manera particularment intensa, més inclusiva, incorporant les visions, els discursos, els universos de les persones i dels grups estudiats.

Fins ara les antropòlogues i antropòlegs que vivim i transitam per aquestes illes només ens trobàvem casualment; sovint més fora que dins. I és l’hora de tenir un àmbit comú d’intercanvi d’idees i de producció conjunta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF