TURISME O PROTECCIÓ DEL TERRITORI
Balears 12/11/2016

Camps de golf: quan l’esport elitista transforma el paisatge

Només a Mallorca n’hi ha 22 instal·lacions, les mateixes que a Còrsega, Sardenya, Creta i Tenerife juntes

R.gallego
4 min
Camps de golf: quan l’esport elitista transforma el paisatge

PalmaSi l’aficionat al golf cerca un paradís a Europa per disposar de forats fins a la sacietat sota un sol mediterrani amable, Mallorca podria ser la seva destinació.

Els organitzadors de la International Golf Travel Market ho saben i han duit a l’illa l’esdeveniment per a professionals del turisme d’aquest sector, que tindrà lloc entre el 14 i el 17 de novembre i que reunirà 600 proveïdors de la indústria. S’hi esperen 350 visitants professionals i compradors.

Més informació sobre el dossier: Turisme o protecció del territori

Les Balears tenen actualment 24 camps de golf, 22 dels quals són a l’illa gran. Eivissa en té només un (entre Jesús i Santa Eulària), i Menorca, un altre (Son Parc, al nord de l’illa). La gran majoria es van construir entre el 1988 i el 2008, sota el paraigua d’una llei aprovada quan Gabriel Cañellas (PP) era president de la Comunitat.

Punts on hi ha camps de golf a les Illes.

Un total de 19 camps més varen ser aprovats durant aquest període, però no es varen arribar a construir, o bé perquè els promotors varen deixar que en caducassin les llicències o bé perquè es varen anul·lar per la via administrativa o judicial.

Per fer-nos una idea de la descomunal oferta que tenim en catàleg, podem assenyalar que Còrsega i Creta, dues illes que doblen amb escreix la superfície de Mallorca, disposen de cinc i dos camps de golf cada una, respectivament. Sardenya, sis vegades més gran, en té set, mentre que Xipre n’acull cinc clubs actius. Per part seva, Tenerife en té vuit.

Sempre el turisme

Son Antelm.

La proliferació de camps de golf està íntimament vinculada a l’històric objectiu d’allargar la temporada turística a través de la diversificació del producte.

No debades, el golf sempre s’ha relacionat amb un turista d’alt poder adquisitiu que pot i vol visitar les Illes més enllà dels mesos de temporada alta.

La febre pels camps de golf es remunta als primers governs autonòmics democràtics. Jaume Cladera (conseller de Turisme de l’Executiu entre el 1983 i el 1993, amb Cañellas de president) va defensar amb passió les inversions en camps de golf com a element desestacionalitzador.

Les llicències per executar aquestes instal·lacions s’anaven succeint mentre promotors, constructors i hotelers feien mamballetes.

Els forats com a excusa

Més de la meitat dels projectes ha estat acompanyada d’actuacions urbanístiques -plasmades en l’aixecament d’un hotel annex al camp i en promocions de xalets-, tot i que, tal vegada, caldria dir que la construcció de les instal·lacions esportives ha estat el pretext, precisament, per urbanitzar la zona en concret.

Camps de golf: quan l’esport elitista transforma el paisatge

La joia empresarial, però, contrastava amb el malestar de part de la població.

Molts camps de golf s’han fet amb l’oposició frontal dels grups ecologistes -principalment el GOB- i de part de la societat, els quals des de fa dècades denuncien el consum de territori -els distints camps ocupen més de 1.500 hectàrees- i d’aigua que generen aquests clubs.

Prohibició

Posteriorment, la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, aprovada pel segon Pacte de Progrés, prohibia els usos residencials i d’allotjaments turístics vinculats a projectes de camps de golf i limitava la declaració d’interès general, tot apel·lant a la incidència territorial i paisatgística que poden tenir els projectes i d’acord amb criteris de desenvolupament sostenible.

A més, a l’hora de donar llum verda a una instal·lació d’aquesta mena, també s’han de tenir en compte altres normatives de caire territorial, com ara la Llei del sòl, la del sòl rústic, la d’avaluacions d’impacte ambiental, la d’espais naturals, les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT), el Pla territorial de Mallorca -que actualment està en procés de modificació-, els plans generals d’ordenació urbana dels diversos ajuntaments i les normes subsidiàries. Els eventuals projectes nous tampoc no poden contravenir el Pla hidrològic de les Illes Balears.

Pel que fa a la ubicació dels camps de golf, Palma és el municipi que més en concentra, amb un total de cinc.

A Calvià i a Andratx n’hi ha cinc més, mentre que al nord de Mallorca, n’hi ha sis instal·lacions, repartides entre Calvià, Alcúdia, Capdepera i Son Servera.

Sis projectes d’execució improbable, però que encara continuen latents

Son Baco.

Més enllà dels camps construïts i dels projectes que han quedat avortats per incapacitat empresarial o motius de legalitat, el Consell de Mallorca -institució que ha d’atorgar l’interès general preceptiu per a l’execució d’una d’aquestes instal·lacions- té damunt la taula cinc projectes que encara continuen ‘vius’ -sense comptar el de Son Bosc, a Alcúdia, en contra del qual la justícia ja s’ha manifestat dues vegades (a més, un cop declarat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus, no s’hi podria tornar a autoritzar un camp de golf).

  • Son Saletes (Sencelles): una sentència obligà el Consell a atorgar l’interès general al projecte, però tant l’Ajuntament de Sencelles com el de Binissalem prohibeixen els camps de golf a les seves normes urbanístiques.
  • Son Verí (Marratxí). Disposa de tots els permisos, però els promotors tenen dificultats per tirar-lo endavant.
  • Son Aversó (Palma). La comissió balear de Medi Ambient n’ha fet un informe desfavorable, fa tot just tres setmanes, per la qual cosa en aquests moments no es pot executar. La voluntat de construir-hi un hotel de luxe ha estat clau per tombar-lo.
  • Son Baco i la Vinyola (Campos). Els projectes estan pendents de la possible aprovació, sobre la qual hi ha dubtes.
stats