Actes falses, càrrecs passius i la voluntat indiscutible d’un president: així funcionava la trama del cas Nóos

PalmaUn Govern d'iguals sotmesos al criteri irrebatible del president. Així ha descrit José Luís 'Pepote' Ballester la manera com funcionava l'Administració en temps de Jaume Matas. L'exdirector general d'Esports ha estat el primer dels 17 acusats pel cas Nóos en declarar davant el tribunal, en la segona sessió del judici. El regatista olímpic ha escenificat el pacte amb la fiscalia anticorrupció (oficialment, l'únic) i ha detallat com es va ordir la col·laboració entre l’Administració balear i les empreses dirigides per Iñaki Urdangarin.

'Pepote' ha assegurat que no va començar a interioritzar el fet que la seva gestió “no va ser la més pulcra possible” fins que el cas Palma Arena no va copar els titulars dels mitjans de comunicació. Un cop es va aixecar el secret de sumari i després de consultar amb advocats, es va decidir a col·laborar amb la justícia. L'interrogatori del fiscal Pedro Horrach ha durat més de dues hores. Matas, molt atent, no ha deixat de prendre nota en cap moment en una llibreta.

Ballester ha explicat que ell va possibilitar el primer contacte entre Urdangarin i Matas. Una relació vella amistat, fruit del seu passat comú com a esportistes, l’unia relació amb el gendre del rei Joan Carles. L’estiu de 2003, Urdangarin li va parlar de la possibilitat que el Govern balear patrocinés l’equip ciclista que, fins llavors, duia el nom de Banesto. Ballester va fer arribar l’oferiment a Matas a través de la consellera de Presidència i Esports, Rosa Puig. El primer contacte seriós es va establir després d’una cèlebre partida de pàdel al palau de Marivent.

Les reunions fantasma de la fundació Illesport

El Govern va acceptar destinar 18 milions d’euros a l’equip ciclista durant tres anys. A més, s’acordà el pagament de 300.000 euros a la consultora Nóos per la gestió de l’oficina de seguiment del patrocini. Aquesta oficina havia estat idea d’Urdangarin, segons Ballester, i tenia l’objectiu de publicitar el suport de l’Administració balear. “Ell deia que amb el patrocini no bastava”, ha afirmat l’acusat, qui després ha especificat que va ser el mateix Urdangarin qui va fixar el preu.

Aquests 300.000 euros els van pagar a mitges la Fundació Illesport i l’Institut Balear del Turisme (Ibatur). 'Pepote', com a director general, ocupava la presidència d’Illesport. El patronat de la Fundació ha revelat que només es va reunir una vegada, el 16 de setembre de 2003. En aquella reunió, celebrada al Parlament després d'un plenari, es va acordar canviar els estatuts a fi que la Fundació pogués contractar patrocinis i no només rebre'ls. A partir d'aquell dia, les actes van ser falsificades, segons 'Pepote' per l'exgerent d'Illesport, Gonzalo Bernal. Les reunions fantasma “eren una manera de vestir les decisions de Matas”, ha afegit.

Sobre la decisió de no treure a concurs públic un contracte tan important, Ballester ha respost: “Si tots et diuen que contractis i ningú discuteix el preu, què hi podia fer jo?”. L’exdirector general ha reconegut que no tenia “cap formació jurídica” quan va assumir el càrrec. En un moment de l'interrogatori, Horrach ha retret a 'Pepote' que justifiqués que no va demanar la justificació d'un pagament a Nóos perquè li ho havia indiciat l'exgerent Bernal quan ell n'era el superior. “Era un càrrec diferent, no era que un estàs per sobre de l'altre. Tots dos vam ser designats per Matas”, ha contestat. Horrach ha insistit i 'Pepote' s'ha defensat així: “La meva feina no era estar pendent de la justificació d'un conveni que se'm va imposar”.

Urdangain, el 'cobrador del frac' de Nóos

L’èxit en les negociacions sobre el patrocini va portar a un segon projecte conjunt: l’organització de dos fòrums sobre esport i turisme pels quals l’institut Nóos va cobrar 3,2 milions d’euros. Ballester ha declarat que Urdangarín es va mostrar “molt actiu” durant la preparació de la primera edició del 2005. “Capitanejava les reunions i definia les ponències del fòrum amb els empresaris que hi col·laboraven”, ha assegurat.

Tot i que va mantenir la implicació en l’inici de l’organització del segon fòrum, Urdangarin es va anar distanciant del projecte fins que a l’abril de 2006 va comunicar a Ballester que es desvinculava de Nóos. El fòrum es va celebrar, però Nóos no va complir amb part del tracte que incloïa l’elaboració d’un pla estratègic per incrementar el turisme a través de l’esport i el manteniment d’una pàgina web. Els pagaments al polèmic institut venien precedits de reunions de seguiment que Ballester ha reconegut que tampoc es van celebrar mai. En aquest cas, ha assenyalat a Diego Torres com l'autor de les actes falses.

L’any 2007, les bones relacions es van tòrcer. Nóos reclamava pagaments pendents i Ballester les feines a mig fer. El mateix Urdangarin va trucar “en diverses ocasions” pels deutes. 'Pepote' ha declarat que en una d'aquestes trucades li va dir a Urdangarin que li “estranyava” la seva implicació personal quan feia mesos que li havia comunicat que es desvinculava de l'institut. L'ex duc de Palma ja no va tornar a trucar més, ha assegurat.

El conflicte va acabar el maig de 2007, en plena campanya electoral. Ballester, molest amb la insistència de Nóos, va consultar amb Matas. El llavors president li va etzibar: “Paga, només em preocupa guanyar les eleccions”.

L'advocada del sindicat Manos Limpias, Virginia López Negrete, ha aprofitat el seu torn per demanar a “Pepote” si es va sentir “enganyat” per Urdangarin en alguna ocasió. “Pepote” ha respost que la paraula adequada seria “utilitzat”, però que d'això se'n va adonar quan ja era massa tard i el cas Palma Arena esdevenia una notícia de caire estatal.