“He après a ser qui som gràcies als personatges que he interpretat al teatre”

PalmaMagdalena Sbert (Campos, 1996) i el teatre són una simbiosi. Ja des de petita aquesta jove campanera es va endinsar en el món de les arts escèniques i, enmig de la carrera de Filologia Catalana, va deixar-ho tot per formar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ja retornada a Mallorca, el setembre passat va posar en marxa l’Escola del Teatre Escènic al seu poble natal, al mateix temps que continua participant en distintes obres, i també creant-ne. 

Música, teatre i estiu. “Quan era petita, a ca meva van intentar que fes moltes coses”, recorda Sbert. Va començar a tocar el violí, el saxòfon, a fer classes de cant i també de teatre. Precisament, això darrer és el que menys li va agradar, i ho va acabar deixant. A partir dels 18 anys, va passar de ser l’alumna a ser la ‘professora’, ja que va començar a ser monitora de temps lliure a les escoles d’estiu. Afirma, però, que aquest any passarà a ser directora, per combinar-ho amb l’acadèmia de teatre:“Pens que ser monitora té data de caducitat, els nins volen frescor i no puc donar allò que els agradaria. De 9 a 14 h ho donava tot, però després ja havia de fer horeta i ja no podia arribar a la revetlla”.

De Campos a Barcelona. Va iniciar els estudis de Filologia Catalana a la UIB especialment per Catalina Barceló, la seva professora de català de l’institut. La considera “un referent adolescent”, ja que va ensenyar-li la manera d’entendre “la nostra identitat i transmetre l’estima del que és nostre”. Quan només li quedava un curs, i a partir de certes situacions personals, es va donar “una recompensa”: anar una setmana a Barcelona i fer les proves per entrar a l’Institut del Teatre. Per sorpresa seva, la van agafar, i ho va deixar tot per estudiar-hi els quatre anys, pràcticament de sol a sol. “Vaig aprendre a gestionar-me personalment. De fet, puc dir que he après a ser qui som gràcies als personatges que he interpretat, ja que he hagut de fer molts models de persones i m’he descobert”, destaca. Ha anat acabant Filologia quan ha tingut temps, i només li queda el Treball de Final de Grau.

Empresària del teatre. “Tenia clar que volia tornar a Campos. Tenc una estima irracional pel meu poble, i volia estar amb ma mare, que som un equip”, explica. Com que “és molt fàcil” abandonar el teatre si es té una feina estable, al setembre va posar en marxa l’Escola de Teatre Escènic, que en el seu primer curs ha tingut 35 alumnes de totes les edats. “L’escola és una manera de viure del teatre, però tenc clar que sobreviurà mentre jo m’organitzi per poder continuar essent actriu”, assenyala.

El teatre i la salut mental. Tot i dirigir l’escola, Sbert no ha deixat d’estar en actiu. El 30 de juny al teatre Principal de Palma es reestrenarà un dels seus projectes que “s’acosta al teatre social”. Estudiants de Filologia Catalana i l’associació La Nostra Veu, dedicada a la salut mental, s’han ajuntat per fer una publicació que combina textos d’universitaris i usuaris de l’entitat sobre la por i els monstres que tenen les persones, un treball que ha rebut una menció especial del Premi ARA Balears Bartomeu Picornell d’Educació. Sbert n’ha ordenat els fragments perquè sembli que una sola veu parla d’ella mateixa. “És gratificant veure que s’identifiquen amb una veu que no és seva”, diu.