"Em diuen que som una valenta per obrir una llibreria només d'autores"

PalmaNomés d’autores, d’editorials independents i un 50% en català. Aquestes són les tres senyes d’identitat de la Llibreria Pròpia, la primera només d’autores a les Balears, i de les poques que hi ha a l’Estat. En només 24 metres quadrats, en un local del carrer Argenteria de Palma, Aldana Areco, filòloga de professió, fa dues setmanes que va obrir el projecte que li ha permès unir els seus principals interessos: els idiomes, els llibres i el feminisme. Ja feia temps que ho rumiava, però fins ara no ho havia pogut engegar, i assegura que ha tingut molt bona acollida. “‘Enhorabona, gràcies i que valenta és el que més em diuen les clientes”, destaca Areco.

Les dones “com a creadores” és el mantra de la Llibreria Pròpia. A partir d’aquí, Areco ha anat destriant el que l’interessava incorporar. “Volia evitar les temàtiques associades tradicionalment a allò femení, com ara el menjar, la bellesa o la maternitat”, declara Areco. A partir d’aquí, va decidir tenir “un gran fons de literatura de ficció, novel·la, teatre i poesia, i tenir molts de llibres de teoria i assaig, és a dir, de no-ficció”. “Amb aquesta nova onada del feminisme, s’estan qüestionant molts de temes: la parella, els temes d’edat, el gènere... Hi ha molts d’enfocaments i té sentit que els temes més candents siguin teòrics”, argumenta.

En català. Una altra de les passions d’Aldana Areco són els idiomes. Com a filòloga, fins ara ha fet feina com a professora d’espanyol a estrangers que resideixen a Mallorca o que passen bona part de l’any a l’illa. “No dic que sigui d’admirar que la gent tingui interès a aprendre l’idioma, però sí que és positiu”, apunta en aquest sentit. La seva sensibilitat per les llengües, i el fet que ella també sigui catalanoparlant –se n’està traient el C1–, va fer que tingués clar des del principi que un 50% del fons de la Llibreria Pròpia havia de ser en català i l’altre 50%, en castellà. Per això també va decidir que el nom de la llibreria fos en català. “Fa referència a una cambra pròpia, de Virginia Wolf. Vaig pensar en aquest assaig, sobre independència econòmica i perquè la paraula pròpia és un adjectiu femení que no al·ludeix a alguna cosa teva, sinó col·lectiva, que ens pertany a tots i totes”, detalla. Ara, pel “lloc estratègic on està ubicat”, que és de pas per molts de turistes, es planteja si obrir una petita part en anglès.

Vi i vinils són els dos ingredients del seu altre projecte, que té a mitges amb la seva parella des de fa quatre anys. Es tracta de la Viniloteca, ubicada igualment al carrer Argenteria, però al local del costat, al número 14. De fet, la llibreria és un efecte col·lateral de la Viniloteca. “La meva idea era combinar també vi i llibres, i en vàrem tenir, però per temes d’espai varen quedar relegats i els discos varen esdevenir els protagonistes”, afirma.

Argentina. Areco va arribar de l’Argentina a Europa fa ara 22 anys. Des d’aleshores, ha anat canviant d’ubicació –ha viscut a Itàlia i en diverses ciutats del territori espanyol–, fins que va arribar a l’illa, on viu des de fa més de quinze anys. “Vaig provar de viure en ciutats més grans, com Barcelona i Madrid, però sempre tornava. Mallorca té alguna cosa que m’encanta”, conclou.