“Es dona per fet que les dones han de tocar instruments més aguts”

PalmaPresentar Ana Abellán (Palma, 1991) simplement com a pedagoga seria injust. Tot i que això és el que ha marcat el seu camí professional, també es pot dir que és trompetista, ensinistradora de Sirius Black –el seu ca–, recol·lectora de peces d’street art i aprenent de circ. Perquè “passam massa temps a la feina”, Abellán no deixa d’expandir les seves curolles. Una de les darreres, i de les que més orgullosa està, és Myotragus, la xaranga de la qual és membre, i l’única només de dones que hi ha a tota Mallorca.

Xaranga. Ja fa prop de dos anys que una amiga la va engrescar i van començar a gestar el que ara és Myotragus. En aquest temps, han arribat a ser set membres les que conformen la xaranga, però encara tenen vacants per cobrir. Per això, Abellan fa una crida a “qualsevol dona que toqui la tuba o un instrument de percussió”, que són les que més els costen de trobar. “Es dona per fet que les dones han de tocar instruments més aguts”, lamenta la jove. Segons Abellan, mentre que “d’homes que toquin la tuba n’hi poden trobar 20 o 30, de dones, dues”, i això ho vincula a la falsa concepció que els instruments de vent requereixen més força.

Trompeta. El seu cas, per tant, és una de les excepcions. Si bé el seu destí era tocar el piano, en les seves mans va acabar-hi una trompeta. “A ca nostra, els meus germans aprenien a tocar el piano, i la idea era que jo també. Però l’accés al conservatori em va dur pel camí de la trompeta”, recorda Abellán, que, des dels vuit anys, ja no ha deixat l’instrument. “Vaig començar a tocar a una banda de música i, a poc a poc, varen sorgir altres qüestions: acompanyar algun cantautor, participar en una orquestra, les típiques noces, batejos i comunions…”, riu. Ara, a més, quan no està tocant amb Myotragus o amb Los estupendos burruños –l’altra xaranga en què participa–, està penjada d’una tela, d’un cèrcol aeri o una barra. Abellán també s’ha introduït en el món del circ i no deixa de provar noves acrobàcies.

L’‘street art’ i el seu ca, Sirius Black, són dos aspectes imprescindibles –i indivisibles– de la seva vida. Abellán va trobar Sirius, quan només era un cadell de quatre mesos, a les portes de la seva oficina el desembre del 2021. I, pràcticament tot d’una, va tenir clar que se’l quedaria. A més, el vincle entre ells s’ha estret d’ençà que l’entrena amb proves d’agilitat i d’obstacles i, sobretot, com a “cercador de peces nocturnes”. És així com es refereix a les obres d’art urbà que surten a trobar en els seus passejos per Palma. Fruit d’això –i de la proposta d’un amic seu de Madrid, de fer una guia d’aquestes peces–, Abellan ha creat el compte d’Intagram (@sirius_black_themarauder), que ha convertit Sirius en model.

Pedagoga de professió, Ana Abellán ha canalitzat la seva carrera pel vessant dels recursos humans. Des d’aquest estiu, fa feina a la Rafa Nadal Academy, al departament de talent, on fa la selecció del personal del centre, que ascendeix a una plantilla de 500 persones. Sobre el fet de treballar, encara que sigui indirectament, per a una cara visible com el tenista, Abellán admet que si bé en el seu dia a dia se centra en els treballadors, al capdavall, és conscient que“hi ha la reputació d’algú al darrere”.