“Ser conserge d’una escola és molt més que seure darrere del taulell”

PalmaMargarita Estévez (Calvià, 1967) desprèn energia, entusiasme i ganes de viure. La seva veu té presència i demostra fortalesa, dues característiques que, assegura, han de tenir tots els conserges, especialment si fan feina en un centre educatiu. En el seu cas, posa les energies en el CEIP Ses Rotes Velles. “Som al lloc adequat, perquè m'encanta ajudar la gent. Aquí estic amb nins, que són el futur de la nostra societat i, tot plegat, em fa profundament feliç”, explica. Estévez és l'ànima de l'escola, la persona que tant té cura del jardí com canvia una bombeta o pinta murals per a les festes escolars, i sempre amb un somriure. “Som molt tot terreny”, diu ella entre rialles.

Fortuna. La seva història com a conserge a Ses Rotes Velles s’inicia l'any 1991, quan va començar a fer-hi feina com a netejadora. Ara bé, per raons de conciliació familiar, volia treballar als matins i li varen oferir el lloc que té ara. “Jo no sabia què era ni com es feia, això de ser conserge, però m'era igual, perquè era el que volia i ara m’encanta”, explica amb entusiasme. No va cercar aquesta feina, sinó que aquesta feina a l’escola la va trobar a ella. “I ara no ens podem separar”, afegeix.

Dedicació. És conserge les 24 hores del dia, i fins i tot li sap greu posar-se malalta, confessa. “Hi ha coses que, si un no hi és, no les pot ensenyar. Són tots aquells trucs que al final mouen la logística d’un centre educatiu”. Durant la seva jornada laboral, que comença a les 8 i acaba a les 15 h, no existeix per a ella res més que les atribucions que té. “No només som la responsable de controlar els accessos, sinó que garantesc la seguretat dels alumnes i professors, tenc cura del meu jardinet, i per a qualsevol problema que hi hagi, tothom sap que m’ha d’avisar. M’encanta ajudar”, assegura.

Imprescindible. La relació amb la seva feina se sintetitza en la frase “adaptar-se o morir”. “Quan vaig començar, el telèfon no aturava de sonar, entre pares que contactaven per demanar informació o per dir que els fills no vindrien”, recorda. Ara, quan tot es fa de manera virtual, també exerceix de relacions públiques, però cara a cara. “Faig feina mà a mà amb l'equip directiu, amb qui tenc una molt bona relació”, diu. “Som qui detecta les deficiències del centre o elements decoratius que es podrien incorporar. I els ho comunic”, explica. També assessora les famílies, perquè ella du mitja vida al centre: és ca seva i coneix com funciona. Moltes de les seves tasques van més enllà de les funcions que li pertoquen, però ella s'hi entrega. “Em sent molt estimada, tant pels mestres com pels alumnes i famílies”, assegura.

Cicle vital. Després de 32 anys de feina a Ses Rotes Velles, té clar que es vol jubilar allà. “Em queden nou anys per retirar-me i ha de ser al mateix centre on vaig començar. I que li quedi clar a tothom: vull una festa de comiat”, reclama. Fins que arribi aquest moment, que la comunitat educativa del centre espera que estigui molt a arribar, ella farà feina per continuar embellint el centre, creant racons de vegetació, posant estores perquè els nins no patinin o, fins i tot, pintant parets. Perquè, com ella mateixa diu: “Ser conserge d’una escola és molt més que seure darrere del taulell”.