"A ca meva sempre s'ha respirat cultura, música, ball i sentiment de poble"

PalmaSatisfacció i benestar. Aquestes sensacions defineixen la relació de Nicolás Amengual (Sóller, 1994) amb la música i la cultura. Amb sis anys començà a anar a classes d’instruments. “Tocava la flauta travessera, però el meu cosí tocava el tambor i jo també vaig voler fer-ho. Posteriorment, vaig continuar formant-me com a percussionista professional”, explica. Anys després, un viatge a Galícia va suposar un gir en la seva vida: “Dos amics i jo anàrem el 2019 al Festival do Mundo Celta de Ortigueira i se’ns va obrir un horitzó musical que ens dugué a crear el grup Ortiga Folk”, recorda. Actualment, ell dedica el dia a dia al foment de la cultura musical. Batuca, balla i canta. “Vaig de bòlit”, resumeix.

La infantesa determinà la relació de Nicolás amb el món musical. “El meu padrí era músic i tocava el llaüt i la bandúrria. I la padrina era sevillana i ballava i tocava les castanyetes”. A més, el seu pare feia el mateix amb el clarinet i més tard començà a construir instruments de percussió. De fet, en l’actualitat “ell és luthier de tambors mallorquins”, explica. “A ca meva sempre s’ha respirat cultura, festa, música, ball i sentiment de poble. Tot plegat ha definit la meva identitat”, diu.

Ortiga Folk fa un recull de músiques populars i tradicionals que “té referents de la música celta d’Irlanda i Galícia”, exposa Amengual, que té clara un idea: “El contacte amb el públic és crucial per al nostre concepte escènic”. Per això prioritzen fer concerts en espais on el públic “pugui seure i beure una cervesa, i crear una atmosfera d’intercanvi”, explica. Ell és l’únic dels integrants d’Ortiga Folk que té formació musical, però això no suposa cap problema. “Durant els concerts tots feim sonar molts instruments, com el whistle i el bodhran, i posam veu a part del repertori”. “Ara per ara, feim moltes versions de temes i tenim una composició pròpia, Muiñeira de Identidade, amb la perspectiva de continuar fent música”, detalla.

Les batucades ocupen les hores de Nicolás. En dirigeix dues. “Estic al capdavant de Batu-al Món, a Sóller, i de Rebombori, a Bunyola. Quan feim actuacions conjuntes, ens queda un nom perfecte: Batu-al Món quin Rebombori”, explica. “Fer música en grup és bàsic per mi, pel contacte humà que comporta”. Quan té moments (molt de tant en tant) també fa de percussionista en concerts de coral. “Col·labor amb la Coral de Dones de la UIB i Pro Música Chorus de Sóller. M’encanta”, diu. De fet, en el futur no descarta posar-se al capdavant d’un grup de cantaires.

El ball de bot és una altra de les seves cames artístiques, d’ençà que a set anys començà a l’agrupació Estol de Tramuntana, on també s’encarrega de la direcció musical. “És el meu exercici físic, perquè quasi cada cap de setmana vaig a les ballades. No hi ha poble que no conegui”. I conta una situació curiosa: “Quan estic tocant i tenc ballera, pas les baquetes al meu company, m’escap, ball cinc minuts i després torn, com si res”. A més, Amengual vol impulsar la cultura entre el jovent. “A Mallorca tenim una riquesa artística que ens fa únics i que hem de promoure entre tots. És el tresor de la nostra terra i el pilar de la meva vida”, afirma.