Avui coneixem

“Allò difícil no és que vingui un client al teu restaurant, sinó aconseguir que hi torni”

Avui coneixem Joaquín Rodríguez, cuiner

3 min
Joaquin Rodriguez.

PalmaDe petit, Joaquín Rodríguez acompanyava el seu pare a l’aeroport per recollir la carn i el peix que després servirien en un dels primers restaurants de cuina basca de Mallorca, l’enyorat Txakolí. “Ara estan de moda les carns madurades, però en aquella època aquí pràcticament no es coneixia la mitjana de vedella i nosaltres dúiem un material de primera qualitat, directament del País Basc”, explica. Poc imaginava aquell infant que acabaria fent feina de cuiner, i que seria el responsable d’elaborar el bacallà i la carn que havien fet famós el restaurant familiar. “Sens dubte, el plat que he cuinat més són les mitjanes. N’he fet milers i m’encanten. Continua essent el meu plat favorit, no l’he avorrit” assegura convençut.

Ser cuiner no l’ha convertit en un client primmirat. “No et negaré que em fix en els detalls quan vaig a un restaurant, però com que sé el que suposa, no em queix. Som un crític interior”, riu. I explica que fa el que li agradaria que li fessin a ell. “Ara, amb les xarxes socials, veus cada crítica que et demanes: per què no ho diuen al cuiner, quan són al restaurant?”. De fet, explica que una de les millors coses que té la seva feina és “quan el client et ve a cercar i et diu que li ha agradat molt el que has cuinat”, i la pitjor, “quan se’n van sense dir res i veus que no s’han menjat el plat”.

Treballar per a un mateix està molt bé, admet Joaquín, però l’experiència li ha demostrat que no tot són flors i violes. “En el meu cas, era un negoci familiar, jo era molt jove i tampoc no podia prendre totes les decisions. Fas moltes hores de feina i t’endús els problemes a casa”. Al final, es va tancar el restaurant i Joaquín, que reconeix que li agrada provar coses diferents, ha acabat cuinant a tot tipus de negocis, d’hotels, a càterings i, fins i tot, com a xef privat. Per a ell, la clau en cada cas és el volum. “No és el mateix cuinar per a un hotel, on has de fer un bufet per a una gran quantitat de persones, que com a xef privat, on saps què és el que li agrada al client i pots acaronar el producte”.

El sou dels cuiners sempre es diu que és dels millors del sector. “Hi ha de tot”, assegura Joaquín, qui considera que un cap de cuina que fa guanyar doblers a l’empresa ha d’estar ben pagat perquè aconsegueix el més difícil, “que no és que el client vingui al restaurant, sinó que hi torni”. La feina de cuiner suposa tensió i desgast físic. “Dins una cuina hi ha tensió, tot ha d’estar coordinat, es fa feina tot el temps dret i t’acotes contínuament. Sense oblidar les temperatures que s’assoleixen amb les graelles i els forns”. Per això, Joaquín no es veu fent de cuiner en el futur, però “sí en la gestió , en llocs no tan físics”.

A casa cuina, però poc, especialment els dies lliures. Desprès d’estar tot el dia fent feina amb menjar, en arribar a casa delega en la seva dona, “que cuina molt bé”. I intenta aprofitar el temps amb la família. “En aquest sector sempre fas feina quan els altres descansen, i és complicat”, diu. Is’ha trobat competint amb les xarxes socials. “La meva filla no em demana receptes. Em diu que ha vist un plat a Tik Tok i l’intenta fer, però quan no li surt el feim junts i llavors queda perfecte. Confia més en Tik Tok que en mi”, comenta, divertit.

stats