Publicitat
Publicitat

CRISI EL DILEMA DE LA COOPERACIÓ

Triar entre pobresa propera i llunyana

Entitats que treballen aquí i ONG de cooperació reclamen que no es contraposin necessitats

Oels pobres d'aquí, o els de l'estranger. Per alguns, aquest és el dilema. "Si vostè és capaç de dir-me d'on he de llevar doblers per donar-ne a cooperació, li ho agrairé molt, perquè jo no som capaç de tocar ni una partida de Benestar Social", va amollar la regidora de Benestar de l'Ajuntament de Palma, Ana Ferriol, en el darrer ple. Responia a una crítica del regidor de MÉS Antoni Noguera als pressuposts municipals per a l'any vinent, que tornen a deixar a zero, per tercer any consecutiu, els doblers per a la cooperació internacional.

"El que no podem fer és enfrontar pobres contra pobres per una qüestió geogràfica, perquè no és just", responia Noguera, que reclamava reordenar els pressuposts sencers, no llevar doblers de les altres partides de Benestar Social. Amb menys recursos disponibles i més mancances a ca nostra, s'ha de deixar en suspens l'ajuda als països més pobres? Aquest és l'argument que cada vegada més institucions fan servir per retallar, o fins i tot eliminar, les partides per a l'ajuda exterior. Aquest discurs ha deixat una realitat molt dura per a la majoria d'entitats de les Illes Balears que es dediquen a la cooperació: "Algunes ONG han desaparegut, d'altres estan a punt de fer-ho i les més grans aguantaran perquè tenen una estructura consolidada però passen moltes dificultats", explica Toni Servera, membre de l'Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP) i de la Coordinadora d'ONG de les Balears. Les entitats de cooperació reclamen que no s'enfrontin pobreses i que s'hi trobi l'equilibri.

El fet, però, és que les partides per a cooperació internacional han davallat d'una manera dramàtica. Si en el darrer pressupost precrisi, el del 2008, el Govern preveia dedicar 16.925.598 euros al programa de Sensibilització i cooperació al desenvolupament, per a l'any que ve els comptes just preveuen una partida de 2.558.461 per al programa de Planificació i avaluació de la cooperació. La partida, però, és 270.979 euros superior a la d'enguany.

Realitats diferents

Augmenta el risc de pobresa aquí, 24.000 morts de gana al dia allà

Per molt que la situació econòmica sembli que millora, segons alguns indicadors dels quals fan bandera els governs estatal, autonòmics i municipals, la pobresa continua assetjant els ciutadans de les Illes Balears. A Palma hi ha un miler de famílies que depenen de la distribució d'aliments que coordina l'Ajuntament, i això sense comptar l'augment de la demanda de menjadors socials. El risc de pobresa ha augmentat a les Illes d'un 16,8% a un 24,2% entre l'any 2008, el primer de la crisi, i l'any passat, segons l'Institut Balear d'Estadística.

Servera replica que els països del Sud "estan en crisi des de sempre" i explica que invertir-hi és fer-ho pel bé de tot el món, no només d'allà, invertir pel benestar global. Francesc Mateu, director d'Intermón Oxfam a Catalunya, afegeix que la situació en l'àmbit mundial "continua sent pitjor", ja que prop de 24.000 persones es moren de gana cada dia. Afegeix que, fins al 2008, els indicadors de pobresa al món estaven millorant. "Però la crisi dels aliments que va començar el 2008, la crisi mediambiental i la crisi econòmica provoquen que tots els indicadors estiguin empitjorant", lamenta Mateu. Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, admet que es tracta de realitats diferents i recupera una frase que li van dir en una trobada internacional: "Els pobres d'Europa porten sabates".

Prioritat per al més proper

La solidaritat, intuïtivament, és amb membres del mateix grup

"En temps de dificultats, el sentit de pertinença a un grup dóna una mena d'escut biològic, és un element desestressador, que afavoreix també la solidaritat entre els membres d'aquest grup", diu Sebastià Serrano, professor de teoria de la comunicació de la UB i col·laborador de la xarxa social solidària BarcelonActua. "La por i la solidaritat són les primeres manifestacions emotives, i aquest esperit de solidaritat, de manera intuïtiva, parteix d'aquesta idea que tenim de grup", afegeix.

Rafael Grasa, professor de relacions internacionals de la UAB i president de l'Institut Català Internacional per la Pau, reconeix que "hi ha una opinió pública que pensa que els problemes de casa poden ser més importants que els de fora, i és natural que es reforci en temps de crisi i encara més quan hi ha una reducció en polítiques socials". Francesc Mateu també constata que "en èpoques de crisi hi ha la tendència a donar resposta a les necessitats immediates". De fet, Intermón s'ha plantejat la possibilitat d'actuar també a casa nostra: "Diem fa molt temps que, perquè una persona estigui lluny, no l'hem de deixar d'atendre. El mateix a l'inrevés".

Contraposició falsa

El patiment té el mateix valor i els drets humans són universals

Tant Servera com el director d'Intermón a Catalunya i el director d'Arrels, però, reclamen amb contundència que no es contraposin les necessitats. "La lluita no ha de ser entre pobres d'aquí i pobres d'allà, sinó aconseguir no fixar-nos en els símptomes i anar a l'arrel que està generant pobresa i desigualtat i resoldre-ho allà on sigui", diu Mateu. "No podem enfrontar pobres contra pobres", hi insisteix Servera. "Quan una persona està patint, aquí o al tercer món, això té un valor social incalculable, i s'ha de solucionar sigui com sigui", afegeix Busquets. Les paraules dels polítics que diuen que prioritzen la pobresa nostrada causen rebuig als membres d'ONG: "La pobresa allà és molt més cruel que la d'aquí", remarca Servera. "Primer un que l'altre, per què? Una persona és més persona per viure aquí?", remata Mateu.

Rafael Grasa també es mostra contrari a l'enfrontament entre pobreses: "És un fals debat. No hi ha cap debat acadèmic sobre aquest tema. En termes de teoria i pràctica internacional, es considera que el compromís amb la solidaritat és amb les persones que tenen necessitats". Sebastià Serrano hi coincideix. El professor de teoria de la comunicació explica que, tot i que les primeres emocions intuïtives ens facin pensar en el nostre grup, "després hi ha la consciència i la reflexió, i aleshores podem pensar en la possibilitat d'una solidaritat en general, actuant més enllà del petit grup".

Responsabilitat pública

Experts i entitats demanen que les institutions no deleguin

"Aquest deure està recollit en la doctrina ètica i política universal, el text de la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament aprovat per les Nacions Unides el 1986 diu que el desenvolupament és una obligació per a tots els estats i nacions de la Terra", recorda Rafael Grasa. També assegura que, si les institucions deixen en suspens l'ajuda exterior, han de concretar com la pensen recuperar: "Finlàndia va fer un programa de retallades en ajuda oficial al desenvolupament que preveia una recuperació en quinze anys". Afegeix, però, que les ONG han de superar dependència dels fons públics.

Ferran Busquets defensa que les entitats, tant si treballen aquí com als països pobres, no han de renunciar als doblers públics "perquè són diners de ciutadans per a ciutadans", i lamenta que les institucions deleguin en la societat civil les seves responsabilitats. "I en tot cas, que ens deleguin les coses que tenim la capacitat de fer, però calen solucions en les quals l'Estat ha d'intervenir activament", afegeix Mateu. "Resoldre la pobresa no és només una qüestió de diners, també és una qüestió de polítiques", conclou Ferran Busquets.