Publicitat
Publicitat

“Neix una nova religió: El gabisme”

Representants de les lletres hispàniques i polítics de tot el món lloen l’autor colombià

Carmen Balcells Agent literària

“Quan va aparèixer Gabo, als 60, vaig pensar que la seva presència seria una revolució”, va dir ahir la seva agent literària. Amb la mort en Dijous Sant de García Márquez, “neix una nova religió: el gabisme”. Balcells es proclama fervent seguidora d’aquest credo: “A veure si la vida em dóna prou temps per adorar-lo i disfrutar dels primers miracles. Estic segura que farà coses extraordinàries. Prometo avisar si el primer que li he demanat aquesta matinada me’l concedeix. Si hi ha fe, es produeix”.

Mario Vargas Llosa

Escriptor (01)

“Ha mort un gran escriptor, les obres del qual van donar una gran difusió i prestigi a la literatura en la nostra llengua -va dir l’altre Nobel del boom llatinoamericà, amb qui García Márquez va partir peres fa 38 anys arran d’un famós cop de puny mai aclarit-. Les seves novel·les el sobreviuran i seguiran guanyant lectors arreu”.

Isabel Allende Escriptora (03)

“Va ser un autor reconegut, estimat per la crítica i popular. Va ser la veu que va narrar l’Amèrica Llatina al món i es va sumar a aquesta veu d’altres veus del món. Crec que va ser el gran mestre del segle. La llibertat, l’impuls per llançar-me a la literatura va venir per García Márquez, per haver reconegut en la seva obra la meva pròpia realitat, la meva pròpia família, el meu país. Crec que tots som Macondo”.

Enrique Vila-Matas Escriptor

“Tota la meva admiració per l’enlluernador narrador que ha estat García Márquez. El coronel no tiene quien le escriba -allunyada encara del realisme màgic-és literalment una obra mestra”.

César Antonio Molina

Exministre, escriptor i editor

“És un dels cims de la literatura espanyola, juntament amb Octavio Paz, Carlos Fuentes o Vargas Llosa. El Segle d’Or del segle XX va tenir lloc a l’altra banda de l’Atlàntic. A García Márquez li devem una obra meravellosa i singular, i li devem a ell, entre d’altres, que la nostra llengua tornés a estar en el primer lloc de presència al món gràcies a les seves novel·les”.

Luis Goytisolo Escriptor

“Va ser el veritable representant del realisme màgic, per no dir l’únic del boom, una de les figures més destacades de la literatura en llengua espanyola i un fenomen mediàtic”. Per l’escriptor, “el realisme màgic va ser el que en realitat va llançar el boom llatinoamericà”.

Raúl Castro President de Cuba

“El món, i en particular els pobles de la nostra Amèrica, hem perdut físicament un intel·lectual i un escriptor paradigmàtic. Els cubans, un gran amic, entranyable i solidari. L’obra d’homes com ell és immortal”, va dir el mandatari en un comunicat de condol. El seu germà, l’expresident Fidel Castro, va mantenir durant dècades una amistat personal amb el colombià.

Bill Clinton

Expresident dels EUA (02)

“Sempre em van meravellar els seus dots únics d’imaginació, claredat de pensament i sinceritat emocional -va dir Clinton, un dels seus amics, el president que va aixecar-li el veto de 30 anys sense poder entrar als EUA per comunista-. Va capturar el dolor i l’alegria comunes a tota la humanitat en escenaris alhora reals i màgics. M’he sentit honorat de ser el seu amic i de conèixer el seu cor i la seva ment durant més de vint anys”.

Ferran Mascarell Conseller de Cultura

“La seva estada a Barcelona a finals dels 60 i principis dels anys 70, la relació amb altres escriptors -Avel·lí Artís-Gener, traductor de Cent anys de solitud, deia que hauria fet la feina de franc per l’admiració que sentia- i, singularment, amb l’agent literària Carmen Balcells, va ajudar decisivament a la consolidació de l’anomenat boom de la literatura llatinoamericana, i va reafirmar la condició de la capital catalana com a capital literària i editorial. Ha estat referent per a moltes generacions d’escriptors i de lectors”.