Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Anote Tong: “El nostre país sencer serà davall l’aigua abans que acabi el segle”

expresident de kiribati

Anote Tong va ser, fins al 2016, el president de la república de Kiribati, un país situat al Pacífic Sud format per una illa i 33 atols (esculls coral·lins que formen un cinyell que encercla una llacuna central d’aigües marines). Kiribati és un dels països més afectats pels efectes del canvi climàtic, ja que les seves illes se situen només a dos metres per damunt del nivell de la mar, que ja ha començat a pujar. Aquesta setmana ha visitat Palma per compartir experiències amb altres països que es troben en la mateixa situació i per conscienciar la comunitat internacional de la urgència de frenar el canvi climàtic.

Quins punts heu trobat en comú amb altres illes durant la vostra estada?

Hem trobat que som a la primera línia del canvi climàtic perquè serem els primers a caure. L’increment del nivell de la mar és una amenaça que afectarà molta, molta gent a diferents part del món, però a nosaltres, a Kiribati, ens afectarà totalment, ja que el nostre país sencer serà davall l’aigua. Sé que hi ha altres països on hi ha comunitats que se n’estan veient o se’n veuran afectades, però com a mínim tenen l’opció de mudar-se a algun altre lloc dins del país. Tal vegada poden llogar terres a diferents parts del seu propi territori. Nosaltres no tenim aquesta opció: totes les nostres illes estaran submergides.

Quan es preveu que passi això?

Jo no som el científic, tot el que faig és entendre el que els científics ens diuen. No m’han donat una data, encara, tot el que diuen és que dins d’aquest segle hi haurà un augment del nivell de la mar d’un metre. Crec que l’error que molta gent fa sovint és pensar que l’aigua es troba dins d’un tassó, però no: és molt activa. I, a més, hem de tenir en compte el vent o qualsevol altre patró climàtic. Qualsevol increment del nivell de la mar, no importa com de petit sigui, es veurà multiplicat per les condicions climàtiques. Ara, per exemple, podem tenir greus problemes amb el vent i, de fet, en tenim.

Són les tempestes ara més fortes que abans?

Actualment tenim tempestes més fortes de com ho han estat mai. Se suposa que no n’hem de tenir, però l’any 2015 tinguérem ciclons. No va afectar totes les illes, només les del sud, però això és nou. Està canviant el patró climàtic. Hem estat veient cocoters, arbres que havien estat allà durant dècades, que han començat a caure. Els arriba aigua salada i cauen. L’aigua de la mar està arribant a llocs on no havia arribat mai.

Això deu provocar problemes d’abastiment d’aigua dolça...

Exacte. A les nostres illes obtenim l’aigua dolça a partir del subsol. Amb l’aigua salada pujant cada vegada més, estam perdent l’aigua dolça perquè se salinitzen els aqüífers. No només mata les plantes, els arbres fruiters i les plantacions en són perjudicats.

Quines polítiques s’estan impulsant des del govern?

Quan jo era el president pensava que aquesta era la meva responsabilitat. Ara que estic retirat, encara ho crec, perquè veig que la feina no està feta.

És la població conscient de la importància d’aquest tema?

No, nosaltres som gent que pensa diferent. Vivim el dia a dia. No ens preocupam per la setmana que ve, ens preocupam per demà o per avui. I avui no pots veure com va pujant el nivell de la mar. I hauríem de ser capaços de veure el futur, però en una societat tradicional com la nostra la gent no pensa així ni tampoc n’està conscienciada: som gent feliç que tendeix a pensar que les coses estan sempre bé. Per això és important que les persones en posicions de responsabilitat facin tant com puguin.

Què hi està fent la comunitat internacional?

Assolir els acords de París, per exemple. Jo era allà intentant que es fessin realitat, però la veritat és que els nostres problemes no estan sent abordats. No importa què passi, no importa com es redueixin les emissions de gasos d’efecte hivernacle, fins i tot si es redueixen a zero... Tenint en compte les previsions de la comunitat científica, és inevitable, amb les emissions que ja hi ha, que el nivell de la mar creixi un metre aquest segle.

Quines són les opcions? Fa uns anys vàreu comprar terres a Fiji...

Sí, però aquesta és només una opció. Vindrà un temps en què les nostres illes ja no seran capaces de mantenir-hi la vida. Ja hi ha comunitats rurals que han començat a mudar-se, d’altres que ens han demanat murs de contenció a la mar per tal de protegir-se. El govern ho està fent, però això no és efectiu, no funciona.

També podrien construir-se illes artificials?

Estic segur que és possible, que la tecnologia hi és, però fins ara totes les opcions que hem trobat no tenen un bon disseny.

Us plantejau la possibilitat de demanar asil a un país estranger?

Hi ha molta discussió sobre aquest tema i sobre com la gent es converteix en refugiats climàtics. La meva posició ha estat sempre rebutjar la idea que som refugiats.

No ho sou?

No. Això, tota aquesta situació, no ha passat perquè tenim inestabilitat política al nostre país, sinó perquè s’ha permès que passi per part de la comunitat global. M’agrada pensar que fins i tot quan migrem no ho farem com a refugiats que cerquen refugi, ho farem com a gent amb dignitat, amb habilitats. Sabem que això passarà i necessitam preparar la nostra gent per a aquesta possible eventualitat.

Ha començat a partir població?

Sí, ja han començat. I una gran majoria dels que comencen a anar-se’n són gent preparada, amb formació. Van sobretot a Nova Zelanda i a Austràlia, i també a diferents parts del món.

Vàreu lluitar pels acords de París. Es compliran?

Vàrem pressionar perquè hi hagués el compromís, però per a nosaltres és una qüestió de supervivència. No podem dependre d’una única solució, necessitam múltiples opcions. Una de les que estam estudiant és augmentar l’altura de les illes i, mentrestant, mobilitzam tants recursos com sigui possible: fundacions privades, governs, tot i que estan preocupats per la seva pròpia agenda política i treballen sense compassió.

Al cap i a la fi, reduir les emissions de CO2 o prohibir-les és una decisió política...

Aquest compromís ja existeix i, com deia, vàrem pressionar per tal que fos així, però a nosaltres no ens ajuda. Necessitam solucions molt sòlides que permetin a la nostra gent quedar en el món.

Heu xerrat mai amb els lobbies que impedeixen les polítiques contra el canvi climàtic?

No tenim habilitats per fer de lobby polític. No és part de la nostra cultura. A nosaltres ens agrada pensar que la gent són persones, éssers humans amb compassió, i que serem capaços d’aconseguir la solució necessària.

Quina és ara la següent passa que s’ha de fer?

Cercar més opcions perquè, si no, haurem de partir. La nostra primera opció és trobar la manera d’elevar-nos uns metres més per damunt de l’aigua, fer créixer l’altura de les nostres illes.

Com es podria fer?

Amb infraestructures, fent noves illes flotants... No ho sé. Per això hem vingut, per intentar connectar amb gent que tingui la capacitat, la tecnologia i les habilitats per fer que ens puguem permetre una solució. La tecnologia és allà, és possible, ara hem de veure si aconseguim els recursos. Realment crec que la gent escolta el que dic i no només això, sinó que està preparada per fer-hi alguna cosa. Aquest no és un problema al qual puguem fer front nosaltres tots sols, és responsabilitat de tot el món. Seria un dia molt trist per a la humanitat si finalment es permet que passi el que ja està a punt de passar.