Publicitat
Publicitat

ÀSIA

De la propaganda a l’artilleria: creix la tensió entre les Corees

Els dos països van protagonitzar ahir un intercanvi de projectils

Les dues Corees van protagonitzar ahir l’enfrontament armat més important en cinc anys. Totes dues parts van intercanviar foc d’artilleria al llarg de la frontera i, tot i que no hi va haver víctimes, tant el nord com el sud van alertar de la possibilitat de nous atacs en els pròxims dies. Tot va començar cap a les quatre del migdia (hora local), quan Seül va detectar un míssil nord-coreà que va impactar al comtat de Yeoncheon, prop de la zona desmilitaritzada (DMZ) entre els dos països, segons va informar el ministeri de Defensa sud-coreà en un comunicat. Poc després, Corea del Nord hauria llançat un segon atac.

L’exèrcit del Sud va respondre llavors disparant projectils de 155 mil·límetres cap al Nord. “Les nostres forces armades han elevat la seva vigilància al nivell més alt i estan seguint de prop els moviments dels militars de Corea del Nord, a punt per respondre amb fermesa a qualsevol altra provocació”, va dir un portaveu militar. Prop de 220 habitants de les dues poblacions que hi ha a Yeoncheon, així com també els residents en localitats pròximes al comtat, van ser evacuats en refugis subterranis.

Els atacs de Corea del Nord arriben després de nombroses amenaces pels altaveus que Seül va col·locar a la frontera amb l’objectiu d’emetre missatges de propaganda al país veí. De fet, en un missatge de ràdio enviat ahir al Sud poques hores després dels atacs, Pyongyang alertava de “noves accions militars” si no es retiren els altaveus en un termini de 48 hores. La presidenta de Corea del Sud, Park Geun-hye, va convocar una reunió d’emergència del consell de seguretat del país i va ordenar a l’exèrcit “respondre decididament” a les amenaces del règim de Kim Jong-un.

L’intercanvi de foc és el primer enfrontament armat important des que Corea del Nord va atacar amb artilleria una illa sud-coreana a prop de la frontera el 2010 i va matar dos militars i dos civils. En aquella ocasió, Seül va respondre amb el llançament de projectils. Des de llavors hi havia hagut altres episodis de violència al llarg de la frontera, però en la gran majoria van ser trets d’advertència entre les parts.

La recent escalada de tensió té l’origen en els fets del 4 d’agost, quan dos soldats sud-coreans van ser ferits per l’explosió de tres mines antipersona, en un succés del qual Seül culpa Pyongyang. Va ser llavors quan el govern del Sud va decidir començar a emetre missatges de propaganda a la frontera, una tècnica de la Guerra Freda que no s’utilitzava des de feia onze anys. Corea del Nord va reaccionar airadament contra aquesta mesura de “guerra psicològica”. La primera rèplica va arribar la setmana passada amb unes imatges de la televisió estatal en què es mostrava soldats nord-coreans disparant contra una imatge de la presidenta del Sud. La segona van ser els atacs d’ahir.

El risc d’enfrontaments més grans

“El fet que Corea del Nord només hagi llançat un míssil sense impactar contra els altaveus indica que es tracta d’una advertència”, afirma Koh Yu-hwan, un expert de la Universitat Dongguk de Seül. Segons considera, seria estrany que el règim de Kim Jong-un portés l’enfrontament d’ahir a una escalada de violència més gran. Però Cheong Seong-chang, analista de l’Institut Sejong de Corea del Sud, opina que la situació es podria deteriorar si persisteix aquesta “confrontació en què cada cop que una part fa una demostració de força l’altra respon de manera contundent”. No cal oblidar que els dos països estan tècnicament en conflicte des de la Guerra de Corea (1950-1953), que va concloure amb un armistici mai reemplaçat per un tractat de pau.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT