Publicitat
Publicitat

La UE dóna la raó a Google i dictamina que el cercador no ha d'esborrar dades a petició dels usuaris

L'advocat general del tribunal de justícia europeu diu que sol·licitar a un cercador d'internet que elimini informació és equivalent a la censura

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), Niilo Jääskinen, ha donat la raó a l'empresa nord-americana Google en la seva disputa amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades en dictaminar que els serveis de motor de cerca a internet no són responsables de les dades personals incloses a les pàgines web amb les quals tracten.

Les conclusions de l'advocat general ressalten, a més, que la directiva de la UE sobre protecció de dades no estableix cap "dret a l'oblit" generalitzat, com el que va invocar un ciutadà espanyol perquè s'esborressin les seves dades a internet.

Sol·licitar als cercadors d'internet que eliminin informació legítima i legal que s'ha fet pública, subratlla Jääskinen, "implicaria una ingerència en la llibertat d'expressió de l'editor de la pàgina web" i "equivaldria a una censura del contingut publicat per un particular", remarca el lletrat.

El dictamen de l'advocat general no és vinculant per al Tribunal de Justícia, malgrat que aquest segueix les seves recomanacions en el 80% dels casos. Els jutges comencen ara a deliberar i la sentència final es dictarà en els pròxims mesos.

El litigi es remunta a l'any 2010, quan l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va exigir a Google que eliminés, en els resultats de les seves cerques, els vincles a l'anunci publicat en un diari d'una subhasta d'immobles relacionada amb un embargament per deutes a la Seguretat Social.

L'Agència va actuar a petició del ciutadà citat en aquest anunci, que al·legava que l'embargament a què es va veure sotmès estava totalment solucionat i resolt des de feia anys i no tenia rellevància en l'actualitat, motiu pel qual no volia que aparegués quan es busqués el seu nom a Google.

Tanmateix, l'Agència de Protecció de Dades va denegar la petició del ciutadà que s'esborrés l'anunci original al diari, en considerar que la publicació de les dades en qüestió tenia una justificació legal i la seva finalitat era donar la màxima publicitat a les subhastes per aconseguir més concurrència dels licitadors.

Google va recórrer la decisió, i altres casos similars, davant l'Audiència Nacional, al·legant que correspon a la font original de la informació corregir-la si és incorrecta, i que obligar-lo a suprimir-la del resultat de les seves cerques constitueix un atemptat contra la llibertat d'expressió. L'Audiència Nacional va remetre el cas al Tribunal de Justícia.

En el seu dictamen d'aquest dimarts, l'advocat general assenyala en primer lloc que no pot considerar-se Google responsable del tractament de les dades contingudes a les pàgines web que processa, ja que no controla el seu contingut ni pot distingir entre dades personals i altres tipus de dades.

Per això, Jääskinen conclou que "una autoritat nacional de protecció de dades no pot requerir a un proveïdor de serveis de motor de cerca a internet que retiri informació dels seus indexadors".

A més, el dictamen sosté que la normativa de la UE "no estableix cap dret a l'oblit generalitzat". "Per tant, no pot invocar aquest dret davant de proveïdors de serveis de motor de recerca sobre la base de la directiva" de protecció de dades.

Els drets de rectificació, supressió i bloqueig de dades que estableix la directiva es refereixen a casos en els quals les dades són incompletes o inexactes, la qual cosa, segons l'advocat general, no és el cas del ciutadà espanyol esmentat.

La directiva també reconeix a tota persona el dret a oposar-se, en qualsevol moment i per raons legítimes pròpies de la seva situació particular, que les dades que li concerneixen siguin objecte de tractament, excepte quan la legislació nacional disposi una altra cosa.

Tanmateix, l'advocat general considera que una preferència subjectiva per si sola no equival a una raó legítima i que, per tant, la directiva no faculta una persona per a restringir o posar fi a la difusió de dades personals que consideri lesives o contràries als seus interessos.

La UE està tramitant en aquests moments una reforma de la directiva de protecció de dades que sí que inclou explícitament el dret a l'oblit.