Publicitat
Publicitat

CRISI A UCRAÏNA

Activistes pro-russos declaren la independència de Donetsk

Kíev acusa Moscou de ser l’artífex de l’escalada separatista

La revolta separatista de l’est d’Ucraïna va culminar ahir amb la proclamació de la República Independent de Donetsk. Un grup de militants pro-russos va prendre el control de la seu del govern regional i va convocar una “assemblea del poble”. Enmig d’una gran confusió, els participants van aprovar a mà alçada un text legislatiu en què es proclamava la independència i es convocava un referèndum per annexionar-se a Rússia amb l’11 de maig com a data límit. També van demanar a Moscou que enviï una força de pau temporal per garantir el desenvolupament del procés i per resistir “a la junta colpista de Kíev”.

Pel govern ucraïnès, Moscou és el responsable de l’escalada separatista. En un missatge televisat a la nació, el president del país, Aleksandr Turtxínov, va acusar Rússia de voler repetir l’escenari de Crimea en “la segona fase d’una operació especial de la Federació Russa contra Ucraïna”. Per a Turtxínov, les autoritats russes volen enderrocar el govern de Kíev i fer fracassar les presidencials, previstes per al 25 de maig.

Arseni Iartseniuk, el primer ministre, també va advertir que Moscou podria estar preparant una incursió armada. “El pla és desestabilitzar, que les tropes russes creuin la frontera i aconsegueixin aquest territori”, va declarar en el marc d’una reunió del seu gabinet, convocada amb caràcter urgent, per afrontar la situació. Exteriors va reforçar les tropes a la frontera i va anunciar que estaven preparats per a la guerra, ja que l’exèrcit rus és a tan sols trenta quilòmetres.

La revolta de l’est

La revolta pro-russa va començar diumenge amb una sèrie de manifestacions contra el govern de Kíev en diverses ciutats de l’est del país, on la majoria de la població és russòfona. Però la protesta va degenerar ràpidament amb l’ocupació d’edificis governamentals. No era la primera vegada que aquest tipus d’acció es produïa, però aquest cop els militants tenien més determinació. Segons el ministre de l’Interior, Arsen Avàkov, “no eren gaires, però sí molt agressius”.

Un dels escenaris de la revolta va ser Lugansk, una ciutat industrial situada a només 25 quilòmetres de la frontera russa, on un grup d’activistes van atacar la seu dels serveis de seguretat. Primer van llançar ous, després pedres i finalment granades de fum. L’assalt va deixar nou ferits al carrer. Un cop dins de l’edifici, els manifestants van apropiar-se de tot l’arsenal, cosa que va portar el president Turtxínov a anunciar una “operació antiterrorista” contra els que els havien “pres les armes”.

A la ciutat de Khàrkiv, la segona més gran d’Ucraïna, els manifestants pro-russos van prendre el control de la seu del govern regional, després d’haver-se enfrontat amb manifestants pro Maidan.

I, finalment, a Donetsk, un grup de manifestants van trencar el cordó policial que protegia la seu del govern regional. Un cop dins, van hissar la bandera russa mentre la multitud congregada a la plaça els animava amb proclames de “Rússia” i “Putin”. La policia no va oposar gaire resistència: tenien l’ordre de no disparar, per evitar morts. Ahir van declarar la independència.

Amb aquestes accions, els activistes pro-russos volen aconseguir la celebració d’un referèndum d’autodeterminació perquè les diferents regions del futur puguin decidir el seu futur. Exigeixen la independència i també l’annexió a Rússia, com va fer Crimea. Però aquest és un escenari radical perfilat les últimes setmanes. Fins ara els moviments pro-russos tendien a demanar la federalització de l’estat ucraïnès. Aquesta era també l’opció de Moscou. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, havia declarat que “la millor solució a la crisi” és l’estat federal.

Però pel nou govern de Kíev cap de les dues opcions és acceptable. Només estan disposats a concedir més autonomia: “Els ciutadans de Donetsk, Lugansk i Khàrkiv volen viure en un únic país unitari. Per això hem començat un procés de canvis constitucionals que permetrà transferir més poders als llocs que ho reclamen”, va dir ahir el primer ministre ucraïnès.