BarcelonaToni Nadal ha complementat aquest any la seva feina com a tècnic amb la d’escriptor. L’oncle del tennista Rafel Nadal -a qui entrena des que tenia tres anys- ha publicat el llibre Todo se puede entrenar (Alienta Editorial), en què narra en primera persona els mètodes d’entrenament i el dia a dia del seu deixeble i nebot.
Si tot es pot entrenar, tots podem arribar a ser Rafel Nadal?
No! Evidentment que no. Per ser un Rafel Nadal, un Federer o un David Ferrer necessites unes condicions naturals molt bones i una capacitat d’aprenentatge elevada. En canvi, el que sí que crec és que entrenant-te amb passió i disciplina pots ser millor del que ets, ja sigui en el tennis o en qualsevol altra disciplina.
Com se li va acudir el llibre?
En realitat va ser un encàrrec editorial. Tenia les meves reserves però al final hi vaig accedir.
Què el feia tirar enrere?
Que jo sóc un entrenador de tennis, no un escriptor. Però, al final, de tant insistir-hi…
Els lectors trobaran la clau de l’èxit de Rafel Nadal?
Hi trobaran una manera determinada de fer feina. He intentat explicar que les coses no són tan difícils per a un entrenador. Sempre he intentat aplicar un model de feina simple. Treballar amb sentit comú i lògica. Res de grans teories. Buscar en cada moment el camí que em semblava més oportú.
Vostè també parla de l’aspecte psicològic. Si no vaig errat, la seva teoria és que la mentalitat és important, però per assolir l’èxit calen moltes més coses.
Penso que la part principal és el nivell de joc. Si el joc no és bo, el cap difícilment funcionarà bé. Però també és possible que el nivell de joc sigui òptim però el cap no funcioni com toca. Cal trobar l’equilibri. Jo, en el meu cas, m’he preocupat del caràcter del Rafa, però sobretot de la formació tenística.
I, en aquest aspecte concret, com hi ha influït el fet de ser família?
Ens ha ajudat, evidentment. D’entrada perquè el meu interès ha anat més enllà del purament tenístic. La meva actuació ha sigut més àmplia. He intervingut en la vida del Rafel més del que ho hauria fet una persona normal. Per exemple, en la conducta dins i fora de la pista.
Últimament al Rafel li costa més guanyar partits. Com el veu?
És cert que últimament no havíem jugat bé, però penso que a Montecarlo ja es va veure un nivell molt millor. Hem de seguir per aquesta línia i, si ho fem, penso que podem aspirar als dos Masters vinents.
Popularment, creu que és esclau d’haver guanyat tants títols?
No, el que passa és que és una persona pública i està sotmesa al criteri de la gent. En aquest món, tendim a exigir més als altres que a nosaltres mateixos. Crec que nosaltres no n’hem de fer gaire cas i marcar-nos la nostra pròpia exigència.
