Els Koplowitz ja no controlen FCC

BarcelonaEsther Koplowitz ha passat un cap de setmana dur. Havia de salvar la família de la fallida, i també Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), l’empresa que sempre ha estat controlada per la nissaga Koplowitz. Però la solució ja no era a les seves mans, sinó a les dels bancs, que, després d’unes dures negociacions, s’han acabat imposant. La junta general extraordinària d’accionistes de FCC, que se celebrarà a l’Hospitalet de Llobregat el 20 de novembre, certificarà que la família Koplowitz perd el control de la constructora. De moment, les borses han acollit l’acord amb eufòria i ahir el valor de FCC es va disparar un 9,12%.

El problema era doble. D’una banda, l’endeutament de la societat instrumental B-1998, mitjançant la qual la família Koplowitz té el 50,1% de FCC. De l’altra, la necessitat de FCC de capitalitzar-se per fer front al pla de refinançament. I a la base de tot, una estratègia que ara s’ha demostrat equivocada en els anys anteriors a la crisi. FCC va posar el creixement per davant de tot. No és només el totxo. El problema va ser créixer a base de comprar companyies i endeutar-se massa per pagar-ho. Moltes de les empreses que es van comprar llavors ja s’han venut amb importants pèrdues.

Bloqueig

La sortida de FCC estava bloquejada pels problemes de B-1998, la societat que controla en un 90% la família Koplowitz. Koplowitz s’havia anat endeutant, fins al punt que deu mil milions d’euros a Bankia i al BBVA. Uns diners que FCC no els podia tornar -de fet, no podia ni pagar-ne els interessos-. Per tant, si FCC ampliava capital, els Koplowitz no podrien mantenir el 50,1% que els permetia controlar FCC. Al final han hagut de cedir. Esther Koplowitz, la matriarca, ha arribat a un acord amb els bancs: firmarà un crèdit nou, amb cinc anys de carència i un tipus d’interès de l’Euríbor més 2,5 punts percentuals. A més, els bancs es protegeixen de futurs possibles impagaments amb les accions que té Koplowitz de FCC.

Que l’acord era necessari ho demostra el fet que es va tancar dissabte de matinada, i diumenge mateix es va reunir el consell d’administració de FCC per convocar la junta d’accionistes del 20 de novembre. Per què hi havia tanta pressa? Doncs és senzill. FCC necessita ampliar capital en 1.000 milions per cancel·lar un préstec de 1.350 milions d’euros. Si no ho fa, a partir del mes de gener els interessos d’aquest crèdit pujaran gairebé al 16%, cosa que provocarà un ofegament financer a la companyia. Per això calia convocar amb urgència la junta d’accionistes, ja que des de la convocatòria fins que se celebri ha de passar un mes. A la junta s’aprovarà l’ampliació de capital i, aleshores, s’obrirà un període per negociar els drets de subscripció. Un cop s’acabi, serà quan es pugui fer l’ampliació de capital. És a dir, els diners arribaran al desembre, tot just per poder cancel·lar el préstec.

Drets de subscripció i majoria

La negociació dels drets de subscripció també és clau per a la família Koplowitz. Com que ara no tenen diners per anar a l’ampliació de capital, se’ls poden vendre. I amb els diners que obtinguin podran pagar als bancs els interessos que encara els deuen. La contrapartida és que ja no tindran el control del 50,1% de FCC. Tot apunta que els Koplowitz es quedaran amb una participació inferior al 30% després d’aquesta operació.

Per tant, ara Esther Koplowitz i les seves filles tenen un mes per intentar trobar inversors que els facin costat. La bona jugada per part seva -que és la que volen explorar- és trobar algun grup o fons inversor que vegi possibilitats de creixement a FCC i que hi vulgui invertir sense implicar-se en la gestió o, fins i tot, donant suport als Koplowitz. Seria la manera de mantenir un cert control sobre el grup sense tenir-ne la majoria de les accions.

De fet, FCC ja va captar importants inversors ara fa un any. Bill Gates, fundador de Microsoft, va comprar l’octubre de l’any passat un 6% de FCC. I Georges Soros, al desembre, va adquirir un 3,8% de la companyia per 80 milions. Soros va arribar a explorar fins i tot entrar a B-1998 per donar capacitat financera a la família Koplowitz, però sembla que les relacions es van refredar perquè Esther Koplowitz no volia perdre el control de la companyia.

L’acord final també suposa el trencament del pacte parasocial a B-1998. La instrumental, de la qual les Koplowitz tenen el 90%, té dos socis minoritaris, amb un 5% cadascun: són CaixaBank i els hereus de Bodegas Faustino. Tots dos socis quedaran deslliurats dels pactes i, per tant, rebran una participació directa a FCC.

Una empresa amb seu social a Barcelona i operativa a Madrid

La junta extraordinària d’accionistes de FCC es farà a l’Hotel Porta Fira, a la plaça Europa de l’Hospitalet, perquè FCC, tot i que està lligada en l’imaginari a la beautiful people madrilenya, és una empresa amb seu al carrer Balmes de Barcelona. La companyia té inicis catalans: FCC neix el 1992 de la fusió de Fomento de Obras y Construcciones, fundada a Barcelona el 1900, i Construcciones y Contratas, empresa nascuda a Madrid el 1944. FCC, tot i que arran d’aquesta fusió té la majoria de capital a Madrid, ha mantingut la seu social -no l’operativa- a Barcelona, on cada any se celebra la junta pels volts de Sant Joan.

L’ascendent català és clar. Les primeres obres que va fer són el moll d’Espanya, el de les Balears, el Nou i el de Pescadors al port de Barcelona, el 1900. L’any 1909 continuava fent obres a Catalunya, com el tren de Girona a Olot o el port de Sant Feliu de Guíxols. Aviat va començar la diversificació en el sector dels serveis. La seva primera contracta, del 1911, va ser la neteja i conservació de les clavegueres de Barcelona. Poc després aconseguia el contracte per fer el mateix a Madrid.