Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Del NIMBY al NOMBY

Als anys vuitanta del segle passat, quan la gent estava fastiguejada d'haver de trepitjar xeringues als parcs infantils i reclamava narcosales, però no les volia al barri, o volia presons però no al seu poble, algú va inventar un acrònim per definir aquesta col·lisió entre interessos públics i privats: NIMBY, not in my back yard [no al pati de darrere de casa meva].

Trenta anys després, The New York Times va donar ahir visibilitat definitiva a NOMBY [no sobre el pati de darrere de casa meva], la paraula que els veïns del comtat californià d'Alameda, a tocar de San Francisco, han convertit en compte de Twitter per expressar ras i curt la seva oposició que la policia faci servir drones per vigilar.

Perquè mentre el Pentàgon i la CIA envien drones a perseguir i matar terroristes al Iemen, Somàlia o el Pakistan, cada cop són més els drones que sobrevolen els pobles i ciutats dels Estats Units operats per la policia per controlar la seguretat o el trànsit. També n'hi ha de pilotats per pagesos que volen caçar els porcs senglars que els fan malbé la collita, o per agents de la propietat immobiliària que fan fotos aèries per al seu catàleg.

Els drones han deixat molt enrere els prismàtics o els telescopis, i fins i tot les càmeres de seguretat fixades en una paret. Els drones són els nostres nous ulls, més barats que un avió tripulat o un satèl·lit espia. I evolucionen: el fabricant AirCover Integrated Solutions en comercialitza un model que no se sent si vola a més de 15 metres d'alçada i no es veu si vola a més de 30 metres.

Fa un parell de mesos, l'oficina del xèrif del comtat d'Alameda va afirmar que només faria servir els drones per a missions de rescat a les muntanyes, per trobar nens perduts o per vigilar incendis forestals, però en un memoràndum anterior admetia que podrien ser útils per recollir tota mena d'informació sobre sospitosos. En un comtat progressista, on els moviments d' indignats han demostrat la seva força, alguns veïns recelen del que la policia pugui entendre per "sospitós". Per això, els avions no tripulats i les seves càmeres s'han convertit en la nova frontera del dret a la privacitat.

El novel·lista Lev Grossman afirmava recentment a Time : "El drone expandeix l'abast del teu cos i els teus sentits de la mateixa manera que internet expandeix la teva ment. La xarxa fa una extensió de la teva presència virtual. Els drones proporcionen una extensió de la nostra presència física". I aquesta expansió obliga a repensar, també, on queden ara les fronteres entre l'espai virtual i el real.

El departament de Defensa ha estat notícia aquesta setmana per haver anunciat la creació de la "medalla de la guerra amb distintiu", que s'atorgarà a pilots de drones , és a dir, els que espien, persegueixen i maten combatents enemics, però que ho fan asseguts des de davant una pantalla, a milers de quilòmetres de distància i sense posar en perill la seva vida. Algunes agrupacions de veterans de l'exèrcit ja han posat el crit al cel: fins ara, les medalles per combat es guanyaven a l'avantguarda. Quin valor està mostrant algú que mata des de la rereguarda? Però el valor competirà des d'ara amb l'eficàcia: més d'un terç dels avions de la força aèria americana ja volen sense pilot. Fins i tot alguns portaavions ja són també portadrones .

I en anunciar la medalla, el secretari de Defensa sortint, Leon Panetta, va fer-la extensiva als ciberguerrers, els militars que llancen o repel·leixen un atac informàtic. El president Obama va dir dimarts al discurs de l'estat de la Unió: "Sabem que països estrangers intenten pispar-nos els secrets i també estan buscant la manera de sabotejar la nostra xarxa elèctrica, els nostres bancs i el nostres sistemes de control de trànsit aeri". Cada dia admiro més la capacitat d'anticipació de George Orwell.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT