Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

L'Espanya dels 'elefants blancs'

Al Regne Unit, dels grans projectes ruïnosos en diuen elefants blancs . Ens ho van explicar dimarts al Sense ficció amb un espai de la BBC sobre la crisi espanyola. El periodista Paul Mason trobava uns quants d'aquests elefants blancs passejant-se per València. Mentre 10 milions i mig d'espectadors miràvem la roja a Telecinco, a TV3 ens retrataven el panorama econòmic espanyol. Contrastos televisius. Sense discursos sobreprotectors ni voluntat esperançadora, la BBC disseccionava cruament el futur d'Espanya. Començava contextualitzant el país des de Franco fins a Bankia. La dictadura l'entenien com un element més per explicar el nivell formatiu del país. Ja era hora. De contingut, no era res que no hàgim vist abans. Una mena de Salvados amb un llenguatge més formal i la factura de la BBC. Intentaven incloure sovint la bandera espanyola en algun pla, feien comparatives amb el Regne Unit, demostraven com els anglesos residents a Espanya fan esforços per ajudar en alguna cosa i posaven de fonsla melodia castissa d'una guitarra espanyola. El guió oferia entre línies un llenguatge audiovisual dramàtic, ensenyant joves aturats fent el mandra al carrer, calaixos de farmàcies buits, miners protestant amb pólvora i persianes de comerços oxidades. Transmetia un esperit d'anarquia, desordre i misèria latent. Espanya com un enorme elefant blanc . El més demolidor: com economistes anglesos comentaven perplexos l'incomprensible error de Bankia. Deixaven clar el llast econòmic que suposava Espanya per a la UE i entenien els rescats com una fórmula de distracció per guanyar temps i mantenir l'eurozona. Molts interrogants i una sola afirmació al final: "L'única cosa que sabem del cert és que per als espanyols del carrer no s'han acabat els patiments". Cap resposta, però ens va quedar claríssim que des de l'estranger comencem a fotre pena.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF