Publicitat
Publicitat

El Barça surt amb defensa de tres, Alves d'extrem i un pentàgon al mig del camp

Un equip geomètric que toca, domina i arriba

Desxifrar l'alineació de Guardiola quan es fa oficial l'onze és gairebé tan difícil com robar la pilota al Barça quan juga com ho va fer ahir. El primer temps va acabar amb una esgarrifosa xifra: 85% de possessió a favor dels blaugranes. Aquesta dada, venint de dominis d'entre el 60 i el 70%, potser no sembla tan espectacular. Però ho és, i més si la pilota circula gairebé sempre en camp rival.

L'Osasuna va ser torturat gota a gota, passada a passada, moviment a moviment. El plantejament defensiu dels navarresos es va desfer de seguida perquè la proposta tàctica de Guardiola, que ahir va tornar a reinventar-se, va saber trobar superioritats numèriques arreu. Encara que juguessin onze contra onze, sempre hi va haver algun blaugrana sol gràcies a l'excel·lent joc de posició del Barça.

Alves i Villa fixen els laterals

Ahir sortia Alves d'inici, però des del primer minut va quedar clar que el brasiler no ho feia de defensa sinó que era gairebé un extrem, amo de la banda dreta. Per l'altra, Villa estirava el camp i aportava al joc col·lectiu la dosi indispensable d'amplitud i profunditat que necessita el rondo per sobreviure pel centre.

Així, el Barça va tancar amb defensa de tres amb Puyol, Mascherano i Abidal. Per davant d'ells, Busquets va ser la punta més endarrerida d'un triangle, rombe, pentàgon, format per Xavi i Thiago com a interiors, i Cesc i Messi com a falsos davanters. Sí, el Barça va exagerar el seu joc sense 9 pur i va situar dos homes entre el cercle central i la frontal de l'àrea, per desesperació del seu rival. Els homes de Mendilibar no van saber mai com aturar-los i van optar per vigilar-los en lloc de marcar-los. La difícil tasca de frenar Cesc i Messi se la van repartir entre el doble pivot i els centrals, que sempre van estar indecisos de si sortir-los a buscar i allunyar-se de la cova o esperar-los i ser encarats en velocitat, vulnerables a les parets verinoses dels amics del Cadet A.

Superioritats i esquena

Si el Barça va moure tant la pilota i amb tant de perill va ser, entre altres coses, perquè l'Osasuna, valent però ingenu, va voler exigir-lo lluny de la seva porteria. Situats en un 1-4-2-3-1, els navarresos van buscar situacions d'igualtat numèrica prop de l'àrea de Valdés -espectador gairebé tot el partit- per pressionar la sortida de pilota dels blaugranes. L'entramat, però, era vulnerable perquè el doble pivot visitant sempre es quedava a mig camí entre avançar la posició per dificultar la recepció de la pilota de Thiago i Xavi en la base de la jugada o guardar l'esquena per protegir els seus centrals de la parella Cesc-Messi. El Barça va aprofitar-se d'aquest dilema per sortir jugant còmodament, formant triangles i rombes per resoldre la voluntariosa però inefectiva pressió de l'Osasuna.

A partir d'aquesta situació, i gràcies a la feina silenciosa i pacient de Villa i Alves esperant en posicions allunyades de la pilota, el Barça va trobar altres microsituacions de superioritat per tocar la pilota plàcidament. Cesc i Messi van seguir confonent el rival ajuntant-se per dins per conservar la possessió i arribant de manera letal a l'àrea. La capacitat de no ser-hi i aparèixer d'aquest Barça va fulminar l'Osasuna, que mai va saber d'on ni com li vindria el perill.