Publicitat
Publicitat

CINC GOLS CONTRA LA RESSACA

El Barça s'assegura un partit de tornada plàcid al camp d'un Betis que va marxar amb el cap alt

Els elogis no distreuen un equip que encara té gana

Que Pinto fos ahir un dels millors del Barça demostra que el partit va ser més complicat del que sembla. Però Messi tenia ganes de dedicar la Pilota d'Or a la seva manera, i l'ambició del Barça no té límits.

Pep Guardiola temia el post-Pilota d'Or. El primer partit després de tants elogis i magarrufes de tothom -i intents de desestabilitzar des de adrid- pel fet de tenir els tres millors jugadors del món del moment era perillós. I més si el rival no era ni tan sols de Primera -però sí líder de Segona-. Doncs la millor manera d'evitar ximpleries era treure totes les patums a la gespa, menys Valdés i Abidal. Missatge directe al vestidor i a la grada: avui és un partit important i vull a tothom centrat. Dit i fet.

L'actitud dels jugadors va ser impecable, de fet, com sempre, com ha de ser, respectant el rival. I si a més el rival diu al Barça en els primers minuts que ha vingut al Camp Nou a jugar i no a tancar-se, el Barça li respon: vols jugar a futbol, doncs juguem a futbol. I el resultat va ser fantàstic. El Betis va demostrar el que havia anunciat el seu tècnic el dia abans, que no tenia por a l'escenari i que jugarien com ho fan habitualment a Segona, on són el Barça, els líders intractables. En la primera part els homes de Pepe Mel es va plantar a l'àrea de Pinto moltes més ocasions de les que ho acostuma a fer cap equip, suficients perquè la defensa blaugrana no estigués gens tranquil·la en cap moment; Pinto va haver de volar per evitar el gol de Jorge Molina de cap i el travesser va evitar el de Rubén Casto.

I per explicar per què el Betis va deixar tan bona impressió no serveix el sil·logisme habitual: el rival brilla perquè el Barça s'enfosqueix. Els blaugranes van fer una bona primera part, molt bona, diria. I només el porter Casto, que va doctorar-se en la millor universitat, va evitar fins a quatre gols cantats: primer Villa va enviar una pilota al pal, després el porter va aturar un xut a boca de canó de Messi després d'un control meravellós orientat amb el pit, va treure una mà fantàstica per enviar a còrner una falta directa de Xavi ajustada a la base del pal i va acabar aturant un un contra un amb Villa. Però en la cinquena ocasió de gol clara Casto ja no va poder fer res davant del millor jugador del món, que va superar-lo amb una vaselina perfecta executada amb una punta de la bota. Res a retreure en una gran primera part, ni al Barça ni al Betis.

I per demostrar que el que havia fet a la primera part el Betis no era una casualitat, el primer xut el van fer els andalusos als dos minuts, i Pinto es va haver de tornar a lluir per evitar el gol. Semblava que res havia canviat en la represa. Però Guardiola tenia clar que no podia seguir jugant un partit tan obert com el de la primera part. Els aficionats segur que s'ho havien passat molt bé, però als tècnics aquest tipus de partits els provoquen taquicàrdia. Per això l'ordre en la segona part va ser clara: allargueu les possessions de la pilota per evitar les pèrdues i els riscos. I tot just quan començaven a executar l'ordre, Messi va marcar el segon en dos temps i la pilota va entrar plorant -aquests també valen-. La reacció de Casto després del gol resumia la sensació general de tot el Betis: hem fet un partit collonut i ja perdem 2-0 al minut 60! Doncs sí.

El Betis va intentar seguir jugant a futbol, però el marcador i les cames ja pesaven massa, i el Barça no en tenia prou. Poc a poc els blaugranes van anar menjant la moral i el terreny als de Pepe Mel, fins que la golejada va caure pel seu propi pes. Messi va tenir dos un contra un seguits amb Casto; en el primer no va fallar i va executar el seu vuitè hat trick amb la samarreta blaugrana. I dos minuts després, l'astre argentí va robar la pilota a l'últim defensa, però aquest cop es va voler adornar massa i Casto li va prendre la pilota dels peus. Messi encara en va tenir alguna més per fer el quart. La millor manera de celebrar la Pilota d'Or amb la seva afició era fer-ho de l'única manera que sap: jugant, brillant i marcant. El gol de la sentència el va fer Pedro en culminar una jugada personal d'Alves que només va haver d'empènyer. I per acabar-ho d'arrodonir, Iniesta es va inventar una assistència estratosfèrica que Keita va rematar de cap per fer el cinquè.

La primera ordre de Guardiola als seus jugadors abans de començar el partit devia ser: voleu tenir una setmana de descans en aquest gener tan carregat? Doncs sentencieu avui i dimecres que ve anem a Sevilla de turisme. Fet, mister.