Publicitat
Publicitat

EL CLÀSSIC

El somni de la Lliga passa per superar el Madrid en un clàssic amb tots els ingredients

Guardiola: "Només val guanyar"

La rivalitat centenària entre el Barça i el Reial Madrid no deixa de reinventar-se i superar-se a si mateixa cada temporada. Separats per quatre punts al capdamunt de la classificació, els dos eterns rivals es troben al Camp Nou (20 h / Gol Televisión i Canal+ Liga) amb un escenari que la majoria de madridistes haurien firmat abans de començar la temporada: si avui el Madrid empata o guanya, la Lliga s'haurà acabat i per primer cop des de l'arribada de Guardiola el trofeu es passejarà al passeig de La Castellana. I la victòria simbòlica arribaria a casa de l'etern rival. Ara bé, el més optimista dels barcelonistes hauria firmat ara fa dos mesos, quan l'equip va saltar a la gespa del Calderón 13 punts per darrere dels blancs, un guió com el d'aquest vespre: si el Barça guanya se situarà a un punt i amb el goal average particular guanyat. Hauria retallat nou punts de diferència en tot just 12 jornades.

Amb el Barça amb el vent a favor -ha guanyat tots els partits de Lliga des de la derrota de Pamplona- i el Madrid insegur -ha empatat tres dels últims partits de Lliga-, el partit d'avui apareix marcat amb retolador vermell al calendari de dos tècnics guanyadors però amb estils oposats: Guardiola busca matisos al seu plantejament ofensiu de sempre. Mourinho, obscur i sempre llest per sorprendre amb les seves males arts, medita entre si aposta per un trivot defensiu o s'anima a fer mal al Barça atacant com va fer en l'últim partit de Copa, a l'estadi. A la vegada, els dos tècnics s'enfronten just abans de la tornada d'unes semifinals de Champions en què tots dos necessiten aixecar un resultat advers precisament per poder trobar-se de nou en el que seria, ara sí, el clàssic més espectacular de la història.

El clàssic , aquesta denominació que s'ha agafat en préstec del lèxic del futbol argentí per definir un partit entre dos eterns rivals, és un producte de primer nivell: Messi contra Cristiano, Mourinho contra Guardiola, un títol en joc i dos estils totalment oposats, però addictes a marcar molts gols. Amb audiències potencialment d'uns 400 milions d'espectadors, el matx no deixa de ser una obligació de guanyar per al Barça si vol allargar el somni de remuntar al Madrid 10 punts. Amb cinc partits encara per jugar, el Barça sap que un triomf convertiria el que queda de temporada en un viacrucisper al Madrid, un grup humà tant efectiu en el joc com volàtil quan hi han nervis pel mig.

De fet, el Madrid arriba amb expressió més seriosa al partit, malgrat saber que fins i tot perdent seguiria un punt per sobre. El tècnic no parla amb la premsa, els jugadors tampoc, i la premsa informa constantment de divisions d'opinions entre pesos pesants del vestidor i el tècnic de Setúbal. Però units en el desig de derrotar el Barça, els blancs superen la pressió per no fracassar de nou amb un munt de gols.

Guardiola va voler treure pressió als seus ahir recordant que aquest any ja s'ha complert amb escreix. Mourinho, com sempre, es va amagar i va tirar als lleons Karanka, que va oferir una paupèrrima roda de premsa de quatre minuts. Una imatge deplorable d'una competició, la Lliga, que té el seu millor producte en aquest clàssic. "Aquesta Lliga és impossible que la guanyem", deia un Guardiola no fa tant. Ahir, en canvi, el de Santpedor deia que si ara hi ha esperança és perquè el Madrid ha punxat quan pocs ho esperaven. De fet, el Madrid és un líder vestit de blanc però d'esperit fosc. Mourinho amaga les cartes, els jugadors no saben com jugaran encara i el tècnic s'amaga. I els dies dels clàssics es converteix en un bloc dur, brusc i fins i tot brut. "No guardo bons records dels últims clàssics", deia Guardiola recordant el dit de Mourinho o les faltes de Pepe i Marcelo.

Dubtes als dos equips

El Barça, en canvi, ho aposta tot al seu joc i talent. Liderats per un Messi en un estat de forma meravellós, tot i el mal partit de Londres, l'equip creu en ell mateix i s'ha conjurat per guanyar aquest partit. Guardiola, satisfet per la feina dels seus homes després de la derrota de Stamford Bridge -tot just dos entrenaments però ben intensos- té el gran dubte d'Alexis Sánchez. La presència del xilè és cabdal, i sense ell podria tenir minuts un Cesc que semblava destinat a la banqueta. En defensa Guardiola podria donar entrada a Piqué per moure Puyol, sempre crescut en aquests partits, al lateral, i en atac no descarta tenir una carta amagada per sorprendre la defensa del Madrid.

El gran dubte a l'alineació madridista és veure si juga Lass Diarra o Özil. Un sol canvi que canvia del tot la personalitat de l'equip. "Anirem a fer gols", va dir ahir Karanka. De fet, la gran força del Madrid és la contundència del seu atac, amb un Cristiano que en els últims duels ha marcat per fi contra el Barça. "Per les xifres de gols mereixem guanyar la Lliga", deia ahir Karanka. Guardiola, en canvi, insisteix que la temporada ja es pot donar per bona per l'actitud d'uns jugadors que han treballat més que mai precisament per poder tenir aquest vespre l'oportunitat de somiar en una Lliga que semblava perduda.

Si el Barça guanya es posaria a un punt a la Lliga, però també superaria per primer cop en els últims 81 anys el Madrid en el còmput global d'enfrontaments dels dos clubs en partits oficials: ara mateix empaten a 86 victòries. Com també empaten, a 41 gols, Lionel Messi i Cristiano Ronaldo com a màxims golejadors de Primera Divisió. Farcit d'al·licients, el clàssic d'aquest vespre és el primer dels dos partits en majúscules que viurà l'estadi en tot just quatre dies. Un clàssic que pot ajudar a fer més gran la llegenda d'un Barça que, realment, ja ha complert amb escreix aquests últims anys, com deia Guardiola ahir. Passi el que passi avui.