Publicitat
Publicitat

LLIGA

La rigorosa expulsió d'Arribas obre la porta D'un triomf plàcid just abans de viatjar al Bernabéu

Messi es posa les botes davant d'un Osasuna desarmat

L'Osasuna va plantar cara al Camp Nou 27 minuts. El temps que va tardar Alejandro Arribas a veure dues targetes grogues després de veure com la pilota li tocava dos cops la mà. Coses del reglament, l'Osasuna es va quedar amb un home menys abans dels primers 30 minuts de joc quan només havia fet dues faltes, les dues d'Arribas. Llegint el reglament, Teixera Vitienes va aplicar les regles amb encert, ja que Arribas va tallar una centrada i un xut a porteria. L'Osasuna, però, també tenia motius per estirar-se els cabells, ja que no eren accions en què el defensa madrileny busqués descaradament tocar l'esfèrica.

Per al Barça va ser un cop de mà per convertir el partit en un passeig en què les pulsacions d'un estadi endormiscat només s'alteraven quan Messi buscava fer més gols. L'argentí, sempre llest, va aprofitar les facilitats que oferia el rival per convertir el partit en una festa privada en què marcava gols a cabassos. Una festa amb un últim regal, la derrota de l'Atlètic a Bilbao, que deixa els matalassers a onze punts del lideratge.

Amb les cames carregades després del partit de Màlaga, el cos tècnic de Tito Vilanova i Jordi Roura va donar descans a alguns jugadors importants, com Cesc, Iniesta i Jordi Alba. Amb Mascherano i Puyol de centrals davant l'absència del sancionat Piqué, era un Barça híbrid, a mig camí d'un equip de gala i un dels que juga partits de Copa contra equips molt inferiors. Roura, per exemple, va donar la titularitat a David Villa per intentar que l'asturià marqués gols que li apugessin la moral. El davanter, professional com pocs, va marxar de la gespa sense marcar però amb la satisfacció d'haver jugat un bon partit assumint el rol de company de ball de Messi i participant en dos dels gols del geni de Rosario.

Per al Barça va ser el partit perfecte. Un guió escrit a la ment de Tito Vilanova: no suar gaire, no patir i no cansar-se més del necessari per poder arribar en un moment dolç al Santiago Bernabéu. Poder fer descansar a qui ho necessita, donar ritme a qui li cal i recordar a tothom que la derrota d'Anoeta va ser una casualitat. Ara, el guió del partit hauria pogut ser ben diferent si Arribas no hagués vist la targeta vermella, ja que l'Osasuna va ser un adversari prou digne fins al penal que va significar el 2-1. Mendilibar, un tècnic romàntic com pocs, va arribar al Camp Nou i com sempre va voler jugar a futbol, amb pressió alta, bones intencions i cap mena d'acció de tancar-se sobre la seva closca en defensa. Els navarresos, que van regalar el primer gol del partit a Messi -una meravella en què l'argentí va tombar el porter adversari amb un petit cop de maluc-, van aconseguir empatar amb un xut de Loe als 23 minuts que va batre un Valdés que sempre va rebre el suport del públic del Camp Nou. Un cop es va quedar amb 10 homes, l'Osasuna va veure com totes les seves línies defensives eren superades i la nau feia aigües.

Talent vallesà

El Barça va començar lent, notant com els engranatges no acabaven de girar bé entre les rotacions i l'actitud desafiant dels rivals. Ara, els 10 minuts de bloqueig mental van durar el que va trigar a aixecar el cap Sergio Busquets, imperial com sempre en la pressió al mig del camp, i un Xavi Hernández que va jugar un partit magnífic, donant vida a l'atac i obligant els seus companys a fer un pas endavant. Un cop els dos vallesans van controlar el ritme del partit, el Barça va enfilar el camí cap a la victòria.

L'equip de Tito Vilanova, de fet, és un bloc que gaudeix del futbol i sap competir. Ahir li va tocar competir poc, però va gaudir del joc, divertint-se i repartint moments de protagonisme quan Messi ho permetia. Adriano i Alves van pujar la banda amb encert -una nova assistència de gol d'Alves, per exemple-, i es van veure detalls d'un Thiago que ja no recorda la seva errada contra el Màlaga i la grapa de Pedro i Villa en atac. Durant 60 minuts el Barça es va fer un fart de tocar la pilota per intentar trobar la manera de fer més gols i convertint el partit en un malson per a un Osasuna que fins ahir havia rebut en Lliga menys gols que el líder i que va acabar golejant. Una tortura -el rellotge avançava a poc a poc- per als visitants, que veien amb pànic com Messi tenia aquella rialla de nen que s'ho passa pipa jugant. Pedro va fer el tercer en una jugada de rebots abans del descans, però la festa va esclatar després, quan l'argentí va fer dos golets més en tot just tres minuts després de crear complicitats amb Villa i Thiago.

Roura, conscient que dimecres tocarà serrar les dents per treure un bon resultat al Santiago Bernabéu, va acabar el sistema de rotacions en substituir Pedro Rodríguez, Xavi Hernández i Sergio Busquets. Amb Song, Cesc Fàbregas i Alexis Sánchez sobre la gespa, l'únic interès del partit fins al final va ser veure si Alexis Sánchez, molt lluitador, trobava el camí del gol o Messi aconseguia imitar el seu partit contra el Bayer Leverkusen marcant cinc gols. Un partit balsàmic abans del clàssic.