Publicitat
Publicitat

LLIGA

El Barça decideix ràpidament contra l'Atlètic (5-0) i ja ha fet 18 gols en tres partits de Lliga

Messi fa del Camp Nou l'estadi de les meravelles

El jove porter belga de l'Atlètic de Madrid Thibaut Courtois havia rebut només un gol en 360 minuts de Lliga. Ahir, en 15 minuts el Barça ja n'hi havia fet dos. La presència de l'Atlètic al Camp Nou sempre és una assegurança de gols, però des que Guardio la és el tècnic del Barça tira pel dret i goleja des de l'inici. El 2008 a la mitja hora de lloc ja es guanyava per 5-1. El 2009, per 3-0. La temporada passada, per 2-0, i ahir, per 3-0 gràcies als gols de Villa, Messi i Miranda en pròpia porteria.

Apostant un altre cop pel 3-4-3 -en aquest cas amb Dani Alves a la línia de tres dl darrere, al costat de Mascherano i Abidal-, el Barça va esborrar de la gespa l'equip de Gregorio Manzano golejant per 5-0 amb un primer temps excels. Amb Cesc, Xavi, Busquets i Thiago fent meravelles al mig del camp, donant ritme, velocitat, recuperació de pilota i profunditat, el Barça va posar sobre la taula tot el seu ventall de recursos ofensius. Xavi, visionari, canviava de joc amb passades llargues. Pel mig, associació amb tocs curts. A dalt, arribades des de la segona línia i atacs de Pedro i Villa des de les bandes, com els dels dos primers gols. Un espectacle fantàstic que va convertir el segon temps en un divertimento .

El Barça va anar tan ràpid a fer la feina que bona part de directius del Barça no van veure els dos primers gols, ja que arribaven de la maratoniana assemblea de compromissaris, en què Sandro Rosell s'havia apuntat una victòria personal. A la gespa, la victòria va ser encara més contundent. El Barça va demostrar la força del grup, i els elogis que altres dies s'enduien Cesc Fàbregas i Lionel Messi ahir també van arribar a un Pedro tot cor, a un Villa que va fer el primer i a un Xavi Hernández que ha convertit el seu nom en una gran metàfora de la visió de joc. Però col·lectivitzar els elogis no vol dir que Messi en rebi menys. Perquè els seus tres gols d'ahir són els que pocs futbolistes poden arribar a fer.

La contundència en atac, com altres vegades, va estar acompanyada d'una gran actitud defensiva. I la defensa comença per la pressió a l'àrea rival i no deixar respirar un Atlètic que venia amb les piles carregades i va ser una ombra, amb un sol xut a porta en els primers 45 minuts. El brasiler Diego va acabar desaparegut al mig del camp i el golejador dels matalassers, Falcao, ni va tocar la pilota. El colombià és d'aquells jugadors que sense la pilota no pot fer mal, ja que és un davanter de l'àrea, per la qual cosa va veure des de la distància com els seus companys patien defensant-se.

Quan l'Atlètic va disposar d'alguna falta en què es podia penjar la pilota a l'àrea, el Barça va marcar la línia de la defensa molt lluny per deixar el davanter fora de joc, massa lluny com per poder fer mal a un Víctor Valdés que gairebé no va tenir feina. Un exercici frustrant per a l'Atlètic de Madrid, que va donar mostres de vida a l'inici de la segona part, quan tenia poc a perdre i el partit ja estava 3-0. Però abans va veure com durant més de 45 minuts el Barça el lligava en curt i l'esborrava de la gespa. I ho va fer sense cap defensa central sobre el camp. L'escenari va canviar quan va entrar Gerard Piqué a la gespa.

Les lesions no preocupen

De fet, les estadístiques del Barça com a local són increïbles. En tres partits de Lliga ja ha marcat 18 gols (5 al Vila-real, 8 a l'Osasuna i els 5 d'ahir), i no n'ha rebut cap. Consolidat en la classificació just al darrere del sorprenent Betis, que juga dilluns, el Barça va carregar-se d'optimisme amb un partit molt sencer que va evidenciar que les baixes d'Alexis i Afellay no preocupen i que amb tant de talent en la plantilla no passa res si uns dies Iniesta s'ho mira tot des de la llotja al costat del xilè. A més, de mica en mica els homes que estaven lesionats van tornant. Fa poc Puyol va rebre l'alta i ahir Piqué va tornar als terrenys de joc per apuntalar l'equip quan en els primers minuts de la segona part l'equip de Manzano creava una mica de perill.

El secret d'aquest Barça, de fet, és el seu perfeccionisme, la seva fam, les seves ganes d'aprendre cada dia. Després d'un primer temps de vi deo teca, Guardiola va trencar-se la gola per resituar les peces i evitar qualsevol tipus d'ensurt. Després del tercer gol el tècnic de Santpedor va agafar per banda Mascherano i li va donar indicacions.

Com en els últims cops que l'Atlètic ha visitat l'estadi, el Barça va deixar la feina llesta per a sentència ràpidament. Malgrat que els executors van ser els homes d'atac, al darrere sempre hi va haver un Xavi particularment inspirat. Amb el suport de Cesc i Thiago, amb qui no va deixar d'asso ciar-se, Xavi sempre va saber llegir bé el partit. Amb tant de joc associatiu pel mig, l'Atlètic va deixar alguns cops massa espais per fora. Per exemple, un canvi de joc privilegiat del vallesà cap a Villa va permetre a l'asturià fer el primer gol del partit després de deixar la pilota morta als peus -amb un control amb el pit de manual- i de deixar estès un defensa amb un driblatge de categoria. Villa, sempre obligat a demostrar que és un dels millors golejadors del món, va esborrar el rècord del gol que va fallar davant de Guaita aquest dimecres a Mestalla, amb una diana molt plàstica. El segon gol, en canvi, se'l va fer Miranda en pròpia porta després d'una jugada de Pedro per l'altra banda. Això sí, Messi va iniciar la jugada en fora de joc. L'argentí, per cert, es va encarregar de fer el tercer en una jugada fantàstica que ell mateix havia iniciat traient un servei de banda.

Messi, a dos gols de Kubala

Ja són 192 gols que ha fet l'argentí en partits oficials, a només dos de la xifra de Laci Kubala. Encaparrat a perseguir rècords, Messi no s'atura i el Barça ha firmat l'inici de Lliga més golejador des de la temporada 1950/51, en què César va marcar en els cinc primers partits de Lliga, un rècord que no va poder igualar Cesc Fàbregas -substituït per Keita quan l'Atlètic, tot orgull, plantava cara lluitant les pilotes dividides i pressionat molt a dalt.

El resultat, però, mai va perillar. La segona part no va ser res més que els entrants per veure dos gols més de Messi, el del 4-0, marca de la casa. Pura màgia en un estadi que s'ha convertit en el temple del gol grà cies a aquest menut argentí sense sostre.