Publicitat
Publicitat

LLIGA

El líder recupera la recepta de la Lliga: guanyar, fer gols i també rebre'n

El Barça torna a la normalitat

Glasgow ja és només un record. El Barça va golejar el Mallorca en un estadi en què s'ha acostumat a les victòries plàcides, i continua intractable a la Lliga, on ha guanyat 31 dels 33 punts possibles. A Son Moix l'equip de Vilanova va oblidar-se del tot de Celtic Park, llepant-se les ferides amb quatre gols i un partit que demostra que el problema no és atacar defenses tancades. Si de cas, el problema és la defensa, que continua encaixant molts gols. Ahir dos en pocs minuts, que van donar emoció a un partit que semblava controlat, però que al final van ser una anècdota.

A la Lliga el Barça cuina partits basats en una recepta clara: molts gols, un atac en forma i problemes a darrere, on el rival necessita ben poc per marcar. Una recepta semblant a la de Glasgow, amb la diferència que a Celtic Park va fallar l'efectivitat i ahir en va sobrar, ja que es van generar menys ocasions clares que contra el campió escocès. El Barça, però, va saber modificar petits automatismes i, després d'un inici de partit amb una possessió de pilota gairebé total, es va decidir a aprofitar escletxes per xutar des de la frontal i marcar tres gols. La gran diferència entre Glasgow i Palma, de fet, va ser l'efectivitat en els xuts des de la frontal, ja que l'equip local, com el Celtic, va tenir dues ocasions i va fer dos gols.

El partit va servir per demostrar que no cal cap pla B. Aquest Barça s'ha dedicat a destrossar els arguments dels rivals. De tant en tant un equip aconsegueix aliar-se amb la sort i els elements, com ho va fer el Celtic, per derrotar l'equip blaugrana. El seu tècnic acostuma a ser elevat als altars llavors, com si hagués descobert la fórmula de la Coca-cola, ja sigui Caparrós, el Boquerón Esteban o Kurban Berdiiev. Alguns ho han fet atrinxerant-se en defensa, d'altres ho han fet mossegant a dalt. I quan passa, molts entrenadors intenten imitar-los quan els toca jugar contra el Barça. Després de l'èxit del Celtic, per exemple, el tècnic del Mallorca, Joaquín Caparrós, va intentar imitar els escocesos tancant l'equip en defensa, i es va equivocar. En primer lloc, perquè el Celtic no va pretendre jugar tan tancat: va ser el Barça el que va empènyer cap endarrere. I en segon lloc, perquè els equips de Caparrós, especialment l'Athletic, sempre han generat més problemes al Barça pressionant a dalt, a la sortida de pilota. De fet, quan a inicis de la segona part es va animar a pressionar més obert, el Mallorca va donar vida a un partit que semblava sentenciat. Per al Barça va ser un partit ideal per recuperar la seguretat ofensiva, malgrat que en defensa continua una mica insegur. Durant els primers minuts el partit semblava el de Celtic Park, amb una possessió de pilota escandalosa a favor dels blaugranes i el Mallorca defensant un 0-0 que donaven per bo.

Xuts des de la frontal

Tot va canviar als 25 minuts de joc, quan Xavi Hernández va transformar la superioritat del joc visitant en superioritat al marcador. Entre que la punteria va acompanyar i Aouate no és Foster, el primer temps va acabar amb tres gols que van retornar la rialla a l'equip: Xavi de falta, Messi després d'una bona jugada i una errada del porter israelià, i Tello amb un bon xut. Gairebé tants gols com xuts a porteria per deixar el partit coll avall, en part, també perquè un Mallorca molt limitat no esgarrapava. Tito Vilanova havia donat la titularitat a Gerard Piqué per primer cop des de la seva recuperació al mig de la defensa, amb Dani Alves i un Jordi Alba fantàstic a les bandes. Ara bé, un dels factors claus en la superioritat catalana va ser la presència de Sergio Busquets al mig del camp, excels al primer toc i fantàstic en la pressió. L'eix Piqué-Busquets donava seguretat a l'equip i Tello obria la banda dreta, mentre que David Villa centrava la posició cedint un carril a Alves. El gran partit de Busquets va servir per tapar els forats que deixaven Messi, jugant per darrere de Villa, i Cesc, que ahir no van tenir el dia i van perdre moltes pilotes.

La història del partit va ser la d'un domini total fins als primers minuts de la primera part, quan el Mallorca va intentar alçar el cap agafant amb la guàrdia baixa un Barça massa superior per deixar-se punts ahir a Palma. Si la primera part va ser un monòleg blaugrana amb més gols que oportunitats, la segona va iniciar-se com un combat de boxa esbojarrat, amb cops a tort i a dret. El Mallorca va pujar la línia de pressió i dues recuperacions van permetre a Pereira trobar-se sol davant de Valdés per fer l'1 a 3, i forçar un penal per mans de Busquets que Víctor no va fallar. De sobte, el partit tenia un nou relat. El Barça pagava cara la seva falta de tensió durant els primers minuts, i va ser sorprès amb la defensa baixa quan tot semblava controlat. Dos clatellots que van fer despertar de cop l'equip, per frustració de Vilanova, que va mirar a la banqueta i va donar entrada a Alexis.

La maduresa del Barça, però, és un factor que marca diferències. Pressionat pel rival, el rellotge o qualsevol adversitat, l'equip sap quin és el seu full de ruta i es lliga la pilota a la bota per no donar opcions al rival. Si a la primera part Tello havia estat elèctric, a la segona Xavi va reclamar protagonisme decidint quin havia de ser el ritme del partit. El Mallorca, sense saber gairebé com, havia vist com passava del 0-3 al 2-3, i notava que la sang li tornava a les venes.

Retorn a la normalitat

Però el Barça es va encarregar de congelar-ho tot amb una superioritat total, i va fer que el partit es jugués sempre a prop de la porteria d'Aouate. Una pressió que va acabar amb el 2-4, obra de Messi després d'una bona jugada d'Alexis, que estava en fora de joc posicional en el moment del xut de l'argentí. Alexis havia entrat al terreny de joc poc abans per un Villa apagat, sacrificat en la lluita cos a cos amb els centrals mallorquins, generant espais claus en els xuts des de la frontal dels seus companys, enduent-se els elogis del tècnic però sense endur-se la glòria del gol. Una feina similar a la del xilè, sempre esforçat i entregat. Tocs de qualitat per firmar un nou triomf malgrat no haver jugat el millor partit, especialment a nivell individual. Petits detalls en el relat d'un líder imparable.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF