PalmaLa Fundació Palma Espais d’Art tindrà director a partir del primer dia de setembre, després que aquest divendres el patronat de la FPAE ratificàs la selecció del jurat, entre el qual m’incloc. A Fernando Gómez de la Cuesta no li serà gens fàcil carregar amb la direcció artística i la gestió econòmica del Casal Solleric, del Casal Balaguer i del CAC Ses Voltes. I no ho dic per llevar-li forces ni ganes abans de començar –no seria senzill per a cap professional que hagués guanyat aquest concurs. Ho dic perquè l’Ajuntament de Palma sigui conscient que ha deixat una via tan estreta i tan escassa per desenvolupar un projecte artístic engrescador per a la ciutat i per a cadascun dels tres centres, que es fa molt difícil, per no dir impossible, assolir els grans reptes que Palma hauria de tenir en matèria artística.
Quins són aquests reptes?
Des de fa dècades, Palma s’ha avesat a tenir una programació artística, això és un seguit d’exposicions que s’obren al públic després de la roda de premsa obligada i queden obertes fins que es tanquen. La mateixa disposició del Solleric, amb quatre espais expositius diferents (cinc si es compta el pati, i sis si s’hi inclou el mostrador que dóna al Born), cadascun amb la seva exposició, ja defineix la manera de concebre aquest centre, “a l’antiga”, una fórmula que avui només segueixen les institucions més tradicionals per a l’art. Fins i tot els museus han canviat en aquest sentit. I fer aquest tipus de programació establerta des d’un centre municipal, la funció del qual és establir dinàmiques artístiques que generin interès en la ciutadania (i, sobretot, fer-ho amb la ciutadania), ha perdut tot el sentit.
Artísticament parlant, Palma necessita una transformació força radical per despertar inquietud entre els artistes, entre la part de la societat que té un interès per l’art contemporani i, sobretot, per estendre aquest interès a cercles que gairebé ni s’hi han iniciat. Necessita programes pedagògics per a tots i cadascun dels seus centres d’art. Necessita que les seves accions no quedin entre les parets d’aquests centres i que arribin molt més enllà, a les barriades, als casals de barri, a les escoles o, entre d’altres, a les associacions cíviques, i creïn un teixit artístic arreu de la ciutat. Si Cort no entén això, és que no està preparat per concebre l’art com una via importantíssima d’enriquiment de la nostra societat. Insistesc sovint en això: amb l’art com a referència s’aprèn a mirar el món de manera més imaginativa i també més crítica. I resulta enormement satisfactori i engrescador per a tothom que s’hi involucra.
Recursos econòmics i humans
Dir que els recursos humans que té la FPEA són escassos per gestionar tres centres i per poder fer efectiu el canvi necessari és quedaar extremadament curts. Amb això, una no pretén dir que les persones que hi treballen no siguin vàlides, però sí que són del tot insuficients.
De la mateixa manera, el pressupost de 300.000 euros anuals que atorga Cort per gestionar els centres i les activitats de la FPEA són un drama, i no es pot dir més suau. Més encara si es té en compte que d’aquesta partida s’ha de descomptar el sou de la direcció, que és l’expressió de la precarització a la que se sotmet al sector. Si l’equip de Govern de Cort no fa una aposta econòmica en aquesta àrea en els propers pressuposts, no es podrà dur endavant ni el més imaginatiu dels projectes.
Com deia a l’inici, Palma necessita una proposta artística engrescadora per promoure sensibilitats, cultura, activitats i, sobretot, perquè a la llarga redundi en benefici de la ciutat en tots els àmbits: del turisme a l’organització de festes, de l’educació a la convivència de tots, de la concepció del comerç a l’assumpció d’actituds més cíviques. Però amb això s’hi ha de creure i s’hi ha d’invertir. És urgent fer-ho.
