Publicitat
Publicitat

L'ECONOMIA SOTA EL FOCUS DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Salvador Giner veu llum al final del túnel amb el seu llibre 'El futur del capitalisme'

El capitalisme té corda per a estona, només s'ha d'adaptar

Si tenen interès a fer un curs ràpid sobre la transformació històrica del capitalisme i entendre el context de la crisi actual, El futur del capitalisme (Edicions 62) és el seu llibre. El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, ha escrit un "petit joc intel·lectual" amb voluntat didàctica per explicar en quin punt ens trobem en el procés de l'evolució de la civilització capitalista, que es mou segons la premissa d'equivocar-se i trobar la solució. La conclusió que n'extreu Giner és optimista perquè aposta per la capacitat del capitalisme d'aprendre dels errors.

El llibre també és optimista si es compara amb les "profecies apocalíptiques" que auguren la prompta extinció de la vida a la Terra i de l'espècie humana per causa de la seva voracitat. Giner adverteix a l'esquerra més tronada i als moviments altermundistes que encara no s'ha presentat cap sistema alternatiu al capitalisme amb garanties. "No tenim el futur assegurat, però el futur del capitalisme està assegurat", escriu Giner.

Igualment són centre de les crítiques els ultraliberals, crescuts a partir de les teories d'un dels mestres de Giner, Friedrich von Hayek. La principal paradoxa del capitalisme és la creació de monstres que contradiuen els seus principis originals de llibertat individual i d'una garantia de drets per a tothom. La visió malthusiana del capitalisme -la naturalesa del mercat és regir-se per si mateix peti qui peti- ha alimentat múltiples desgràcies tan presents avui: la corrupció, la distribució injusta de la riquesa, l'esclavisme i el canvi climàtic. A la presentació del llibre, dimarts a La Casa del Llibre, Giner va vaticinar: "El capitalisme pot durar 300 o 400 anys més, fins que s'arribi al límit de no tenir recursos, tot i que el capitalisme és tan murri que es reinventa en situacions límits, com ha estat el cas del mercat de les energies renovables".

Hi ha dos efectes especialment negatius i contradictoris del capitalisme actual, segons Giner: un és la consolidació d'una "societat corporativista" que, parafrasejant el seu admirat Daniel Bell, "substitueix l'individualisme per la promoció del consens, l'acceptació de les burocràcies corporativistes i la destrucció de l'austeritat puritana, així com de la llibertat responsable i la iniciativa individual". L'altre defecte és la sacralització de tot el que és profà, efímer i banal, i que desemboca en un consumisme destructiu.

La solució: ètica i austeritat

El concepte d'austeritat és el pilar sobre el qual s'ha de construir el que Giner anomena "la gran mudança": l'actual canvi de pell del capitalisme. L'autor planteja un gir ètic, social i liberal per transformar el capitalisme abans que se'ns acabi cruspint. El punts del canvi són: 1) La instauració d'una economia solidària en què els empleats s'impliquin en els designis de l'empresa i en què s'apliqui una "infraestructura pública solidària". 2) Un laïcisme que eviti que la religió castri la ciència i el debat públic. 3) L'ensenyament, a l'escola, del poder de la raó per aconseguir una "pietat cívica". 4) La promoció d'una cultura d'innovació científica que garanteixi els drets socials de la democràcia. 5) I, per acabar, la consolidació d'una millor llibertat: "El capitalisme dependrà del fet que sigui compatible amb un increment de la llibertat de la ciutadania en el marc d'una tendència a la igualtat de les condicions de partida". No és d'estranyar que davant les retallades en els pressupostos públics arreu d'Europa, Giner adverteixi que poden portar "a un augment inacceptable de la discriminació i la desigualtat".

Durant la presentació del llibre, el president de l'IEC va oferir opinions que completaven part del contingut del llibre. Si bé va insistir que no hi ha un sistema viable alternatiu al capitalisme, sí que va donar a entendre que el cooperativisme sorgit del socialisme és una opció que pot tenir validesa. Va criticar durament els sindicats perquè els considera excessivament conservadors i part del sistema perquè, en lloc d'oferir idees noves, es limiten a "defensar un augment del 5% salarial". També va ser irònic amb les crides a les revoltes socials: "La indignació és un pla per no canviar res".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT