Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Transcendir el fet musical

La Capella Reial de Catalunya clausura la celebració del seu 25è aniversari

L'Auditori mostrava dijous un ple gairebé total que ens feia creure que Barcelona podia comparar-se a les grans capitals europees, si tenim en compte que Liceu i Palau de la Música també oferien concerts de primer nivell. L'ocasió, però, s'ho valia. El concert de L'Auditori tancava la setena temporada d'El So Original, que ha portat Jordi Savall i les seves formacions La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI i Le Concert des Nations per diferents espais històrics de la ciutat.

S'hi sumaven altres components d'interès afegit, com va explicar l'escriptor i col·laborador habitual de Savall, Manuel Forcano, exercint de presentador. Es tractava de l'acte de clausura d'una temporada en què La Capella Reial de Catalunya ha ofert una trentena d'actuacions per tot el món per commemorar els 25 anys de la seva fundació, el 1987, quan Jordi Savall i la seva dona, la soprano Montserrat Figueras, creaven un cor a semblança del que havia fundat el rei Jaume II el 1298 i que va desaparèixer després de la desfeta del 1714.

A l'efemèride s'hi afegia un tercer element d'interès: veure dalt l'escenari els finalistes de la III Acadèmia de Formació Professional de Recerca i d'Interpretació que, organitzada per la Fundació Cima, s'ha celebrat a l'Esmuc al llarg d'aquesta setmana amb la participació de 20 joves cantants procedents de nou països diferents.

Basat en textos litúrgics de compositors dels segles XVII i XVIII, el concert -que ahir es va repetir a la Chapelle Royale del Palau de Versalles- ens va submergir en el món litúrgic amb dos Jubilate -el primer de Jean-Baptiste Lully dedicat a la Pau d'Utrech i el segon de Georg Friedrich Händel- i dos Magnificat , d'Antonio Vivaldi i Johann Sebastian Bach. Quatre obres mestres emblemàtiques concebudes per a la celebració -unes de la glòria de Déu i altres de la força de la pau- que gràcies a la immensa capacitat de Savall per crear atmosferes van culminar amb un esclat del públic dempeus i victorejant amb bravos el director, la Capella Reial i la formació musical Le Concert des Nations. Un concert que segur que podrem recuperar, si tenim en compte les nou càmeres de Televisió de Catalunya que, estratègicament col·locades, van prendre testimoni d'un acte que va transcendir el simple fet musical.