Publicitat
Publicitat

ESTRENA TEATRAL

Carol López espia les intimitats de dues parelles a La Villarroel

Quatre Peter Pans en crisi sentimental

La directora de Germanes, Carol López, estrena dissabte a La Villarroel una comèdia sobre les relacions de parella a la quarantena. La cantant de Pastora, Dolo Beltrán, i Olalla Moreno tornen al teatre.

"No, encara no, però me'l tiraré. No sé quan, però me'l tiraré". El vestíbul de la Sala Villarroel ha estat redecorat amb les frases irònicament punyents i còmicament sinceres pròpies dels textos de l'autora i directora Carol López. "Trobes normal tenir un amant?" És gairebé un joc de pistes abans d'entrar a veure Res no tornarà a ser com abans , la seva propera estrena. Arrenca les funcions aquest dissabte i té previst quedar-se en cartell tres mesos. I això que López no vol generar massa expectatives: després de l'èxit popular de l'últim invent de la sala, L'any que ve serà millor , que ha prorrogat tres mesos, és partidària d'esperar el poder del boca-orella.

Només vol avançar que tenia ganes de fer "un fals documental": "Són dues parelles en crisi, una de les quals no n'és gaire conscient. L'obra no té flash-backs , és més clàssica i senzilla, no té cap peripècia: volia entrar a casa d'aquestes persones i atrapar un moment de les seves vides. I quan veus les intimitats, t'arrisques a descobrir les misèries, cosa que pot ser desagradable. Això crec que ho hem aconseguit", opina.

A Res no tornarà a ser com abans López s'oblida de la comèdia més esbojarrada que l'ha fet una autora de grans públics ( Germanes , Boulevard) i opta per un to més reposat i agredolç, proper a la teatralitat de V.O.S. (2004), el seu primer èxit al Lliure. "Aquests són els personatges de V.O.S. però deu anys després, més madurs i amb més experiència", explica.

Realitat o ficció?

Olalla Moreno i Andrew Tarbet, i Andrés Herrera i Dolo Beltrán -la cantant de Pastora, que torna al teatre després d'un parèntesi de sis anys- interpreten les dues parelles. Per accentuar el joc documental, els quatre personatges tenen el mateix nom dels actors i, de fet, diuen que realitat i ficció es barregen -mai sabrem en quines escenes- fruit del sistema de treball que practica López: fa improvisar els actors a la sala d'assaig i en selecciona els millors moments.

Una parella és el prototip de residents de l'Eixample amb dos fills i l'altra són gent de barri, amb un fill d'una anterior nòvia. Elles són amigues que es confessen els amants. Ells, socis. "Hi ha molt de peterpanisme a la funció, perquè créixer té coses que estan bé, però té coses que són una putada", resumeix López. "Més que ser o no ser, el dilema dels personatges és estar o no estar: amb aquesta parella, en aquesta ciutat, amb aquesta manera de viure...", descriu Tarbet. "Algú dirà: una altra història de parelles? És que això mou el món! És com l'acudit d' Annie Hall , el tipus que va al psiquiatre i diu: «El meu germà és boig. Es creu que és una gallina». «Per què no el tanquen?», respon. I ell diu: «Perquè necessitem els ous». L'amor és tan surrealista com això. Aquesta obra va de necessitar els ous", remata Carol López.