Montuïri recorda els seus anys més efervescents de dinamització cultural

MontuïriL’1 d’agost de 1974, encara sota la dictadura del general Franco, es reuní per primera vegada la delegació a Montuïri de l’Obra Cultural Balear (OCB). L’entitat esdevingué ràpidament la gran dinamitzadora dels anys setanta i primers anys vuitanta al poble, fins al punt que durant algun temps aquesta vila del Pla fou un referent de modernitat i de dinamisme. La seva tasca a favor de la democràcia i la cultura marcaren una fita en la història del poble que encara es recorda.

Ara, quaranta anys després, se’n commemora l’aniversari amb un acte de reconeixement dels impulsors i una exposició retrospectiva que recorda els anys que Montuïri bullia d’efervescència social i cultural.

Contra la mollor franquista

A mitjan anys setanta, la reunió dels elements més actius del Montuïri, la majoria joves, va suposar la formació de la delegació de l’Obra Cultural Balear, que jugà un paper molt actiu en l’etapa de democratització de la vila.

Un dels primers actes que organitzà l’OCB del poble després de la seva fundació va ser el Certamen de Cançó des Camp i Colles de Xeremiers, l’agost de 1974. Hi participaren les darreres colles de xeremiers i cantadors que quedaven en aquell moment a Mallorca. El certamen serví per revaloritzar la cultura popular d’arrel tradicional, en aquells anys molt folkloritzada per la dictadura franquista, llavors encara vigent. També hi acudiren els cossiers de Montuïri i d’Algaida i els cavallets de Felanitx.

Un altre esdeveniment que va tenir repercussió arreu de Mallorca va ser el concert que el cantant valencià Raimon oferí a la possessió montuïrera des Dau el juliol de 1976. També tocaren a Montuïri el grup eivissenc UC i un joveníssim Joaquín Sabina que feia el servei militar a l’illa.

Durant el darrer Franquisme i tota la transició democràtica varen ser múltiples els actes, tertúlies i xerrades que s’oferiren al local de la delegació, situat al celler de Can Ferrando. Durant aquells anys, entre d’altres oradors, passaren per Montuïri, Josep Melià, Antoni Alemany, Andreu Ferret, Antoni Papell, Antoni Serra, Antoni Tarabini i Sebastià Serra. Moltes d’aquestes conferències eren vigilades de ben a prop per la policia i habitualment s’havien de cercar títols alternatius perquè les autoritats donassin permís per celebrar els actes.

Altres iniciatives també d’un caire més polític varen ser la celebració d’un homenatge al batle republicà de Montuïri afusellat, Joan Mas i Verd, (1976); la instal·lació, conjuntament amb el PSOE, d’una placa de reconeixement a les víctimes republicanes de la Guerra Civil al cementeri (1977) i l’organització d’una setmana antimilitarista (1983).

Festes autènticament populars

Una altra iniciativa de l’OCB de Montuïri que donà renom al poble per tot Mallorca va ser la recuperació de la festa dels Darrers Dies. Des del triomf del bàndol franquista a la Guerra Civil, s’havia prohibit la celebració del carnaval i Montuïri va ser un dels primers indrets en què es va recuperar. Aquest fet li donà fama i fins la meitat dels anys vuitanta hi acudia gent disfressada des de Palma i de la resta de pobles de l’illa. Els carrers principals del poble s’omplien de festers, músics i disfresses des de la posta del sol fins a la matinada.

L’any 1978, un cartell dels Darrers Dies va ser considerat ofensiu per la Guàrdia Civil i s’obrí un procés militar contra la presidenta de la delegació, Joana Jordà, el dibuixant Antoni Rotger i l’impressor Josep Sitjar. Poc després s’arxivà gràcies a l’aprovació de la Constitució.

També es potencià la festa de Sant Antoni posant en escena l’any 1976 l’obra de teatre Sant Antoni al viu, escrita per diversos glosadors montuïrers al final del segle XIX i que es representà a Montuïri i al Teatre Principal de Palma. Per altra banda, la delegació de l’OCB també intentà evitar la folklorització dels Cossiers de Montuïri. El flabioler Antoni Mateu i diversos dansadors eren llavors membres ben actius de l’entitat.

La delegació de l’Obra Cultural Balear va dinamitzar igualment el poble amb la creació d’un Grup Jovent pels simpatitzants més joves que va organitzar diverses excursions i tallers d’artesania. Al local també s’hi portaren a terme cicles de cinefòrums i exposicions de fotografia.

A partir dels anys vuitanta, diversos membres de la delegació s’integraren a diferents partits polítics. Això provocà que l’entitat anàs decaient a poc a poc fins que el canvi de majoria a l’Ajuntament de Montuïri contribuí a fer que la delegació cessàs l’activitat.

L’any 2008, però, un grup de persones recollí el testimoni de l’Obra Cultural Balear i de llavors ençà han organitzat una cinquantena d’activitats, com per exemple dos cicles de poesia mallorquina, el lipdub “Montuïri m’agrada” i, l’any passat, sis hores ininterrompudes de lectura en català.