Publicitat
Publicitat

ART

El director de fotografia José Luis Alcaine sosté que el pintor va inspirar-se en el film 'Adéu a les armes'

L'origen cinematogràfic del 'Guernica' de Picasso

El misteri del Guernica revelat. José Luis Alcaine, director de fotografia habitual d'Almodóvar, creu que ha trobat la inspiració de Picasso: Adéu a les armes, l'adaptació del 1932 del llibre de Hemingway.

Fa 6 anys, José Luis Alcaine era a casa mirant-se Adéu a les armes , l'adaptació al cinema de la novel·la homònima de Hemingway que Frank Borzage va filmar el 1932 amb Gary Cooper de protagonista. En arribar a l'escena del bombardeig d'un grup de civils que fugen per carretera de la guerra, Alcaine es va il·luminar de sobte: "És el Guernica !", va exclamar. No havia vist el quadre a la pantalla -Picasso el va pintar el 1937-, però havia reconegut els principals motius del quadre en una seqüència del film.

Aprofitant la inauguració del cicle Per amor a l'art. Cinema i pintura, organitzat per la Filmoteca de Catalunya i el MNAC, el director de fotografia habitual de Pedro Almodóvar -ja ha treballat amb set títols del manxec- va exposar ahir a Barcelona la seva fascinant teoria. "Tot el Guernica és a dins d' Adéu a les armes" , afirma Alcaine. I repassant la seqüència en qüestió no es pot negar l'evidència: el cavall espantat, l'home mort amb la mà estesa, la finestra que crema, la dona que invoca el cel suplicant, el dibuix de la porta, la mare amb el fill als braços... Fins i tot l'oca que surt en segon pla. Hi són tots els motius del quadre, amb una excepció significativa: el brau. Però Alcaine té la seva explicació: "El brau és el mateix Picasso, que observa l'espectador des d'una posició semblant a la de Velázquez a Las Meninas ". I ho subratlla amb fotografies que el pintor es va fer amb una màscara de brau al cap.

I aquí no acaben els paral·lelismes. Gernika va ser bombardejada de dia, però el blanc i negre del quadre suggereix una escena nocturna, exactament igual que al film. I tant al Guernica com en la seqüència del bombardeig tots els personatges es desplacen sobre l'eix de dreta a esquerra. Moltes casualitats.

Entre Hemingway i Gary Cooper

Evidentment, Alcaine no ha pogut demostrar que Picasso veiés Adéu a les armes , però és un fet que sembla probable. "La pel·lícula es va estrenar a França el 1933, però en aquell temps les còpies circulaven pels cinemes durant 6 o 7 anys, així que Picasso podria haver-la vist fàcilment", assenyala Alcaine. I al cap i a la fi es tractava d'una adaptació d'una novel·la d'un vell amic del pintor, Ernest Hemingway, que per cert odiava la pel·lícula. Més indicis: l'artista tenia per costum alternar amb toreros com Miguel Dominguín i es conserven centenars de fotos que ho demostren. "Però només hi ha una fotografia de Picasso amb un actor", revela Alcaine. I l'actor no és altre que Gary Cooper, protagonista d' Adéu a les armes , que sempre que viatjava a Europa visitava el seu "amic" Pablo Picasso.

Alcaine tampoc descarta que el pintor acudís a la pel·lícula en busca d'inspiració. " Guernica era un encàrrec de la República espanyola i Picasso no tenia experiència directa amb la Guerra Civil". I qui va ser el corresponsal més famós del conflicte? De nou, Hemingway.

Investigació detectivesca

José Luis Alcaine defensa la seva tesi sense pretensions acadèmiques. "Jo m'ho prenc com una investigació detectivesca", diu. I investiga que investigaràs, ha descobert que la seqüència en qüestió, rodada amb un estil molt diferent de la resta del film, no és obra de Borzage sinó de Jean Negulesco, el director de segona unitat d' Adéu a les armes , que en el futur dirigiria clàssics com Belinda o Com casar-se amb un milionari . Però resulta que Negulesco, abans de dedicar-se al cine, era un pintor i freqüentava Picasso a París.

En última instància, el que més recolza la teoria d'Alcaine és la certesa que Picasso era un gran lladre d'idees. "Dora Maar explicava que quan Picasso visitava els seus amics pintors tots ocultaven els quadres -revela-. Si veia alguna idea interessant, simplement l'agafava".

Les