Publicitat
Publicitat

CLÀSSICA

Juan Diego Florez porta el públic del Liceu al deliri

JUAN DIEGO FLÓREZ

GRAN TEATRE DEL LICEU 3 DE DESEMBRE

El públic del Liceu adora Juan Diego Flórez. Les actuacions del fabulós tenor peruà fan furor i mentre duren desplega el més extraordinari ventall de virtuts belcantistes que avui es poden sentir en un escenari. Acompanyat amb encert pel pianista italià Vincenzo Scalera, Flórez va demostrar una forma pletòrica i el seu recital, el primer de la temporada del Liceu, es va saldar amb un èxit colossal. El repertori italià va centrar la primera part del programa a mida de les seves qualitats vocals i resolt amb desbordant generositat. L'ambient, aviat el va caldejar cantant de manera extraordinària una ària de Niccoló Piccini (Roland). Amb Rossini, el seu compositor fetitxe, va demostrar novament que avui en dia ningú el supera en el terreny belcantista: la seva interpretació de dues pàgines de Péchés de viellesse i d'una ària de l'òpera Otello d'estremidora dificultat, va aixecar passions.

Després del descans, i sempre en sintonia amb Scalera, Flórez va demostrar la seva comoditat i afinitat estilística amb el repertori líric-lleuger francès cantant de manera devastadora pàgines de Boieldieu (La dame blanche), Lalo (Le roy d'Ys) i Offenbach (La belle Hélène). I, en un crescendo que va portar el públic al deliri, va cantar amb un gust exquisit Princesita, de Padilla, Amapola, de Lacalle, i Adiós Granada, ària de Los emigrantes, de Barrera Saavedra. Un Donizetti alegre i brillant (Rita), tancava oficialment el programa, però davant el clamor general, Flórez va regalar cinc propines i va fer gala de les seves facultats, culminant amb el públic dret després dels dos aguts de l'ària de Tonio (La fille du régiment), i les emocionants versions de La donna è mobile i Granada. Memorable.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT