Publicitat
Publicitat

Crònica música

La gira per petits locals dels de la Garriga va omplir l'Heliogàbal dues nits

Gertrudis presenten el seu disc més lliure en un xou rodó

Ni tan sols el partit del Barça va poder amb els nous Gertrudis i amb la tripolarització que pregonen des del nou disc. Abillats amb les granotes de treball estil anys 80, que formen part de l'estètica i el concepte ideat pels creatius de l'agència Buh! per al llançament del nou àlbum, els nois de la Garriga van presentar dimecres i dijous el disc Tripolar , editat aquesta setmana. Un Heliogàbal a rebentar, amb el cartell d'entrades exhaurides penjat a la porta, va servir de marc íntim i familiar per començar a degustar bona part dels dotze temes que inclou aquest esperadíssim disc. Des del 25 de març que el presenten en bars i petites sales de Catalunya, en un format reduït si el comparem amb la formació de l'última gira. Més lleugers d'equipatge musical i amb ganes de mostrar-se tan sincers com ho fan des de les cançons de Tripolar .

Uns Gertrudis renovats per dins i per fora, que ja no es valen tant de la rumba com ho feien en els anteriors treballs - Teta (2003), Gertrudis (2005) i Política de Verbena (2007)-, fan una aposta clara per les cançons fetes a consciència, valent-se més de l'eina electrònica i traient-se de sobre qualsevol clixé musical. Gertrudis tenien moltes ganes de contagiar la filosofia tripolar. Segons la mateixa banda, la tripolarització és: "Jo sóc ells, nosaltres, ell i jo són jo. Som tres en fusió i multiplicació, intercanviant colers que són poders. Nosaltres som vosaltres, i ens contagiem les ganes, la festa, el riure, el canvi i el moviment". La imparable veu de Xavi Ciurans, el violí ferotge de l'Edu Acedo i la guitarra rumbera de Xavi Freire van oferir una actuació rodona al local gracienc, en un xou en què van entrellaçar les noves cançons en un non stop trepidant.

El concert va arrencar amb un parell de temes tranquils per anar pujant la temperatura, sense pressa però sense pausa, inserint estratègicament temes clàssics de la seva trajectòria entre algunes grans cançons de nova fornada com Infinit -que en el disc compta amb la participació d'Oscar Delafé i las Flores Azules-, Curiós o Cortines -en la qual la col·laboració de Roger Mas que hi ha l'àlbum va ser hàbilment substituïda per la veu de Xavi Freire-, i que va desembocar en un tots a una al voltant de la bateria, que es va marcar un solo percutiu d'allò més encès.

Un altre moment àlgid de la nit en família amb Gertrudis el va introduir Xavi Ciurans. "Ha arribat el moment de la rumba catalana!", va exclamar, just abans de donar entrada al quart tall i el més rumber de Tripolar , la rumbeta catalana Que bonica . Absolutament lliurats al seu públic fidel, els Gertrudis van saber contagiar l'alegria de fer un disc lliure i sense pressions. Missió acomplerta la d'aquests herois siderals que tan aviat ventilen com el millor dels gitanos rumbers, com ens transporten a terres balcàniques o ens emocionen amb balades tan maques com No sé si .