Publicitat
Publicitat

TEATRE

'Celobert', un feliç retrobament amb un gran èxit

Tornar. Tornar nou anys després amb el mateix autor i títol, amb els mateixos intèrprets. Tornar a un èxit. Arriscat. Els bons records suporten malament la seva profanació. Josep Maria Pou s'hi ha atrevit. Torna amb el seu memorable Celobert de David Hare. Recupera com a partner Roser Camí (l'actriu que va fer la gira i la reposició al Romea). Ha prescindit del director, ha canviat l'escenografia per una proposta més costumista i s'incorpora al repartiment el jove actor Jaume Madaula.

Els primers minuts d'aquesta resurrecció semblen confirmar tots els temors. Madaula empresona el seu personatge (Edward, el fill de l'exitós home de negocis Tom Sergeant) en un sac de nervis. Sort que la sòlida mirada de Camí (Kyra Hollis, l'examant de Sergeant) asserena l'escena. Entra Pou i les pors no s'esvaeixen. El gran actor es refugia en el seu repertori. On hi hauria d'haver veritat hi ha teatre. Gestos apresos. El catàleg de l'experiència. Camí es manté ferma en la seva resposta. Està en el moment dramàtic amb tots els seus sentits. Feia temps que no se la veia tan segura en un personatge. També hi ha el text de Hare, més vàlid i actual que mai. Humanisme contemporani davant del fatalisme conservador.

Tornar. Tornar al Goya després del descans i trobar l'agradable sorpresa que la intimitat d'idees i emocions que es desenvolupa en la segona part -exquisida lluita dialèctica entre dues concepcions vitals oposades- provoca un gran canvi en l'actor protagonista i referma la qualitat de l'actriu, autèntic pilar d'aquest muntatge, amb la benedicció de l'autor.

És un retrobament amb un Pou pletòric de facultats, extraordinari per fi en el seu paper de Goliat assaltat per la fona ideològica de David. Escenes intenses que justifiquen que Celobert surti del mausoleu dels bons records.